dimecres, 18 de maig de 2011

El gust

No et deixis convèncer que tots tenim raó igualment, i que els gustos no es discuteixen. Danilo Kiš.

El gust és relatiu, es veu. Dic «es veu», perquè ho afirma quasi tothom. Però, oi que si el gust fos relatiu, tots els gustos haurien de poder ser satisfets equitativament? Doncs o el mercat no es creu que els gustos siguin relatius o hi ha alguna cosa que falla. Perquè si del que es tracta és que tots consumim, per què hem de consumir tots el mateix? S’enfonsarà el capitalisme si diversifiquem l’oferta? No ho crec pas. Per tant, quins rèdits dóna fomentar la mediocritat? La vulgaritat és, essencialment, més productiva?
De sempre que aquest misteri em té ben intrigat.

23 comentaris:

Allau ha dit...

David, el mercat treballa a l'engròs. Es massacren entre ells per l'oferta majoritària i obliden les (excel·lents) oportunitats perdudes. Sobre gustos segurament està tot escrit i per això mateix continuarem escrivint.

Clidice ha dit...

Malgrat tot, podríem trobar en Kant una definició de quelcom subjacent, d'allò sublim, que algunes coses tenen i d'altres no. Ens agradin o no. És clar que, el bo de n'Immanuel, no havia de conviure amb tot el que ens envolta a nosaltres. I és que no me l'afiguro.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Es provoca un gust massiu per a la massa, però els provocadors el tenen molt refinat, el gust.
Potser sempre ha estat així, però ara és un escàndol.

GLÒRIA ha dit...

Ja ho crec que els gustos són discutibles. El que passa és que no es pot pontificar al respecte. Hi ha qui, deliberadament, conrea el mal gust i hi ha, també, qui, a la inversa, de tan bon gust que vol tenir esdevé kitsch...
Les declaracions de Lars von Trier m'han deixat estupefacta. Quan ha dit el què ha dit ha estat inconscient o molt valent? També el mitificat Fassbinder apuntava maneres i Peter Handke, segons tinc entès, les segueix apuntant. Un tema sobre el qual es podria debatre llargament, el d'una Europa que no coneixem prou.
Una abraçada, David!

ricard ha dit...

La vulgaritat no és més productiva però sí més barata i, probablement, més popular.

Lior ha dit...

Em sembla que arribem a la mateixa conclusió de Kiš quan deixem de creure'ns posseïdors de la raó, tant del tipus diguem-ne... ehem... de mena-tirant-cap-a totallitària...(consti que el meu passat polític va passar per Nacionalistes d'Esquerra, i no per llocs realment aspres) com de les raons més correntetes, igualment. És a dir, quan comencem a veure i a apreciar els matísos. Talment amb el gust.
Sobre la qüestió del mercat, més tard, que sóc a Vic i em marxa el bus. Acabo de veure en Tapial fent una paella a la plaça amb els indignats... ja m'ha passat la gana :-(

Lior ha dit...

Sobre el mercat. Veig una tendència a parlar-ne com si fos una mena d'ens sobrehumà que ens te a tots perversament dominats. Jo diria que el mercat el fem, a diferents nivells, tos plegats. Si hi ha gent que te el criteri estètic a les morenes, el mercat hi respon, i si n'hi ha molta, ens omple el país de basars xinesos i d'altres cadenes de comerç groller, perquè és el que dona més diners, que és el que a tots els que formem el mercat ens agrada, oi?. Diners per comprar-se vulgaritats o gurmanderies, segons el gust. I si algú forma el gust, serà un entorn familiar, social, etc., no només el mercat, que, bàsicament, hi respon. Si vols culpables/responsables, però, recorda que diu en Gao Xingjian.
___________________________________

Què me li has dit a la Miraculosa sobre Un cor intel·ligent que diu que és de lectura taaant lenta? No me la acolloneixis! :-)

David ha dit...

Ja, Allau, però, l’oferta majoritària per què ha de ser sempre la que és? Les oportunitats perdudes també farien guanyar diners!

Jo tampoc no me l’imagino, Clidice, el pobre Kant envoltat de tant soroll. Crec que el gust es pot educar. Sona elitista, però tant me fa.

Tu creus, Teresa? No n’estic gaire segur que els qui es dediquen a tot això tinguin un gust gaire refinat.

La gràcia està en discutir sobre els gustos, doncs. Sobre les declaracions d’en Von Trier n’he llegit alguna cosa. No sé si és que es volia fer el graciós o és que no hi és tot. De fet, la seva filmografia ja no m’interessava abans que digués el que ha dit. Una abraçada, Glòria!

No ho acabo de veure, Ricard. Vull dir que costa el mateix produir un bon disc que un mal disc i el mateix pel que fa als llibres. Hi ha pel·lícules de pressupost limitat –ho saps millor que ningú- que són superiors a grans produccions. Sobre que és més popular, sí: per sobreexposició, suposo.

Jo, si arribo a la mateixa conclusió que en Kis, ja en tinc prou, Lior. I no acabo de veure gaire clar que jo formi part del mercat. En tot cas en formo part com a consumidor, però no pas com a instigador. M’ha agraat molt en que diu en Gao Xingjian. No havia llegit aquesta entrevista i la trobo molt lúcida.
Sobre el David que anomena la Miraculosa, deu ser un altre David perquè jo no li he recomanat aquest llibre, més que res perquè no l’he llegit. Ara, no fa mala pinta, no...
I qui és en Tapial?

Lior ha dit...

En Manuel Tapial és un dels flotillers de Rumbo a Gaza, activista propalestí -suposadament-, indignat amb Israel fins que se l'hi ha començat a diversificar la indignació, fins ara, monotemàtica. Demana-li al capità que en pensa...

Pel que fa al llibre d'en Finkielkraut, ja em perdonaràs l'auto referència

Instigador? Buf... és que això és molt llarg. Tens un bloc, hi recomanes llibres; no estàs instigant, també, al consum?
I no veus clar que formes part del mercat? Que ets hermità? Ja he dit que teniu una idea del mercat que no entenc. Les nostres actituds en el consum instiguen les tendències del mercat. Que hi puguin haver grups que instiguin, diguem-ne, maliciosament, el mercat? Sí. I boniciosament (no em facis buscar el sinònim de maliciosament) també. Com diria la Miraculosa, nousé...

David ha dit...

Ara que ho dius, em sona que els Hasbarats en van parlar del Tapial.
Et perdono l’autoreferència i el que calgui, Lior. D’en Finkielkraut n’he llegit un parell de llibres que m’han agradat –no els anomeno per no incitar al consum- , tot i que té sovint un to pontificador una mica pesadet.
Sobre el mercat. A veure si ens entenem: jo no pretenc eliminar-lo, tan sols em pregunto per quina raó ens inunda de productes mediocres i no de productes d’altra mena que, presentats com cal, crec que acabaríem consumint igualment. I quan dius “teniu” a qui et refereixes? Perquè, com a bon ermità, no em sento representat per cap col·lectiu, eh?

Lior ha dit...

La raó per la que el mercat ens inunda amb productes mediocres és, al meu entendre, la que dona en Gao Xingjiang al titular de l'entrevista. No hi podem fer gaire res; mira els indignats. De debò creus que tenen La resposta?

Dic "teniu" perquè parles del "mercat" com ho fan els que el tracten com l'ens que comentava més amunt. Com una cosa abstracte.

I precisament tu hauries d'incitar al consum; que no ens vens productes de bon gust?

David ha dit...

D’acord, no em costa gens d’acceptar que l’ésser humà és essencialment estúpid. De mostres n’hi ha per donar i per vendre. Però, aleshores, del que es tracta és de provar de ser tan poc estúpid com sigui possible.
Sobre els indignats no sé pas què dir-ne. De fet, segurament tampoc no cal que en digui res.
I, jo, això del mercat si ho tracto com un ens abstracte és perquè desconec els noms dels qui els dediquen a inundar-lo de mediocritat.
Per cert, m’agrada conversar (encara que sigui a través d’aquest canal tan modern) amb tu, Lior.

Lior ha dit...

Exacte! La batalla principal és, ai!, amb la pròpia estupidesa. Per això parlo de descobrir els matisos, els contorns; d'obrir els sentits. L'estupidesa, com la vulgaritat, és tant homogènea i tant comformista a tot arreu!
Sobre els indignats? En el fons, més conformisme. Si s'indignen pel pamflet d'en Hassel, no n'esperis res de bò. Una de les opinions més intel·ligents que he llegit aquests dies: Places ocupades

La qüestió és que qui inunda el mercat de mediocritat sóm, mecagum-l'olla-clavada! que deia l'avi, nosaltres! Potser no tu ni jo, però no cap ens enigmàtic. I qui hi juga perversament, ho pot fer igualment amb qualsevol altre cosa.

I a mi també m'agrada conversar amb tu i fer-ho amb, a veure que et sembla, modernor clàssica (com nosaltres, no?) :-)))
La paraula modernor la tinc associada a la la periodista moderna, sí!, Irene Polo. Mira quines birgueries que ens permet el mercat, recuperar la veu d'aquesta senyora avui!

GLÒRIA ha dit...

David,
En von Trier ha fet coses interessants com, per exemple, Dogville o el pròleg d'Antichrista, un dels més impactants que mai he vist. Pel demès, ja saps que molts jueus s'oposen a certs comportaments que mostra el govern d'Israel pel que fa als palestins. T'ho dic perquè acabo de llegir "Indigneu-vos" i el mateix autor, jueu supervivent de Buchenwald i Bergen-Belsen, així ho manifesta.
Reprenent el tema que proposes, el del gust, el que ha dit Lars von Trier és d'evident mal gust i mira el que li ha valgut a Cannes.
En els comerços xinesos es venen coses de mal gust però ajuden a subsistir a qui només és pot gastar 10 euros en una camisa. La pobresa té mal gust si us plau per força i la riquesa, quan mostra certs luxes, és absolutament espantosa.
Ui! Ja plego. Desitjo que passis un bon cap de setmana i una abraçada!

Lior ha dit...

Glòria, estenc el que dius sobre els comerços xinesos, tot i que no comparteixo del tot el mal gust per força de la pobresa, i que podem fer extensiu a d'altres àmbits, però es poden fer camises i altres coses de baixa qualitat, no que siguin de gust sofisticat, sinó que no ofenguin la vista, no sé si ens entenem?
David, El Capità ja ens ha fet l'article definitiu sobre els indignats; Ja he pecat de falta de matís (i documentació) opinat sobre el tema. Ja t'ho he dit que la batalla principal és amb un mateix...

David ha dit...

Segurament són interessants, aquestes pel·lícules, Glòria, però, pel que sigui, no n’he vist mai cap d’en von Trier.
Que hi ha jueus contraris a la política d’Israel no hauria d’estranyar a ningú. Jo sóc català i sempre he estat contra la política del meu país. I haver estat en un camp de concentració, contràriament al que alguns volen fer creure, no és cap mèrit. Vull dir que, de vegades, n’hi ha prou de dir que tal personatge va ser en un camp de concentració per legitimar absolutament tot el que digui. Actuar així és, un cop més, frivolitzar l’Holocaust.
No estic segur d’associar pobresa amb mal gust. Ni riquesa amb bon gust. Per mi el bon gust no té res a veure amb la posició social. I quan criticava el mercat em referia, sobretot, a la producció en cadena de béns “culturals”. Cap problema amb els comerços xinesos. Una abraçada!


Ara mateix passaré per Can Hasbarat, Lior. Segur que l’article és definitiu.

F. Nogués ha dit...

Efectivament, ni els gustos són relatius ni sobre gustos no hi ha res escrit (!).

GLÒRIA ha dit...

Teniu raó David i Lior: el mal gust no té perquè estar relacionat amb la pobresa però jo no deixo de pensar que en l'estètica hi ha una actitut burgesa que alguns no es poden permetre, ni els passa pel cap perquè són aquí purament per a sobreviure. Si parlem del món treballador on amb pocs diner s'assoleix la dignitat ja és una altra cosa que disposa al bon gust. I és clar que la riquesa no és sinònim de bon gust! En el meu comentari anterior he criticat el luxe notori com un excès de mal gust. Doneu-me la confortable sobrietat en tot!
David, sembles dubtar del prestigi de Hessel i si és així m'agradaria saber el perquè. Jo tampoc crec que haver passat pels camps legitimi opinions. És indubtable que als camps hi va haver d'anar tota mena de gent, bona, regular i dolenta també. No crec que puguis comparar el què fa el govern d'Israel amb els palestins que el què passa al teu país, no fotis! I faig constar sense cap por que sóc molt filosemita -existeis la paraula?- i que crec que deu ser molt difícil entendre's amb els dirigents de Palestina. Recordo l'intel·ligent Schlomo Ben Ami que amb tant pesar ho explica.
M'he allargat molt però...proposes temes altament atractius pel diàleg...
Bona nit, cher David!

David ha dit...

Sembla una contradicció, oi, Ferran? I en el fons és la cosa més lògica del món. Salut i blues!

La sobrietat hauria de ser l’objectiu, totalment d’acord. I ara perdona perquè inclouré un apunt autobiogràfic per explicar com veig tot això del gust: justament d’una de les coses que més orgullós estic és d’haver pogut trencar l’estereotip que alguns pretenen d’imposar als membres d’una classe que podríem anomenar baixa i treballadora, molt treballadora. Aquest estereotip més o menys explícitament reserva àrees de coneixement per a les classes altes, «perquè els pobres ja en tenen prou amb sobreviure». Doncs es pot ser fill d’una modista que treballa fins a les quatre de la matinada per un sou míser i no poder anar a la universitat fins als 22 anys perquè s’ha de treballar i, tanmateix, accedir tot sol a aquestes àrees destinades només als que tenen prou temps lliure i diners per pagar-se estudis, fins i tot, a l’estranger. De vegades, alguns d’ells fins i tot surten al carrer “indignats”. Jo vaig néixer indignat. Resumint: es pot llegir (entendre ja és una altra cosa) Shakespeare, Kafka, Steiner i centenars més al vespre i passar-se el dia darrera d’una màquina en una impremta. Al gust se l’ha de perseguir com sigui perquè si no serà només patrimoni d’uns quants.
Sobre en Hessel només et puc dir que no estic gens d’acord amb la seva crítica al govern d’Israel. És clar que aquest govern és criticable (i, de vegades, molt) però no entenc aquesta fixació amb un país envoltat d’enemics i l’oblit tan selectiu d’altres zones del planeta on hi ha conflictes molt més sanguinaris que aquest. I en aquest país ningú no hauria de tenir por de declarar-se filosemita, encara que, sovint, sembla que sigui un pecat no dur un mocador palestí al coll.
Jo sí que m’he allargat, disculpa’m.
Bon dia, benvolguda Glòria!

Lior ha dit...

Es que el classisme marca les diferències via codis de conducta, d'estètica, de maneres (talment les tribus urbanes, vejes tu!), no via cultural pròpiament. Una altra cosa és que certes classes s'apropiïn de determinades formes o expressions de la cultura, o del gust, per convertir-lo, també, en un codi de classe (després se'n van al Liceu i la feinada és seva per no adormir-s'hi). Evidentment, qui te més temps lliure es pot dedicar més a pulir-se el gust i a edificar-s'hi, però el geni creatiu salta molt per sobre de la classe social, com el critèri i la sensibilitat, el gust, que permet gaudir-la, gràcies a D"u!
En fi, no sé si m'he explicat gaire bé?

David ha dit...

És clar que t’expliques bé, Lior. El que cal, doncs, és arrencar aquestes determinades formes i expressions de la cultura de les classes que tradicionalment se les apropien i oferir-les a tothom perquè cadascú pugui triar si li interessa o no compartir aquests béns que han d’estar a l’abast de tothom. Per ser de classe baixa no tinc perquè consumir els productes destinats a empobrir el meu cervell tant com ja ho està la meva butxaca. I tot això ho podríem ampliar a altres aspectes com, per exemple, la manera de vestir. La dignitat i la sobrietat, quan s'és pobre, són un mecanisme de rebel·lió. I ara que hi penso, observo algunes ressonàncies pseudomarxistes en el que acabo de dir, per bé que no em sento identificat amb aquesta ideologia (ni en cap altra).

El missatger ha dit...

Estimat David.
Pel meu gust Von Trier és dels pocs autors actuals que pot parangonar-se amb la gran generació dels 50 (Tarkovski, Bergman, Antonioni, Pasolini, Godard, Fellini, etc.) Té, com Tarr, com Kiarostami, com altres (crec que amb el digital s'obre una nova edat d'or del cinema de qualitat), l'atreviment estètic i la capacitat de reflexió.

Ara bé, amb ell s'han de tenir sempre presents dos factors: té problemes psicològics, i dir-ho no és cap boutade. Vull dir que té problemes reals en aquest sentit. I en segon lloc sap dominar el circ mediàtic i convertir-se en atracció mitjançant impactes. Normalment li surt bé i en aquest cas, pel primer factor, ha comès un error terrible.
En definitiva, al meu parer un home amb problemes psíquics però un gran talent artístic.
Salut!

David ha dit...

No el conec gens, Missatger. Però si el situes a l'alçada dels directors que cites, deu valer molt la pena. I no tampoc no sabia que tingués problemes mentals, potser aquests problemes expliquen les seves declaracions. Salut!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA