dimarts, 19 de juliol de 2011

Les Luthiers



En Rabinovich passaria desapercebut a les ràdios catalanes.

11 comentaris:

F. Nogués ha dit...

Les Lutheirs! Molt, molt bons. El fet que quan venen a Barcelona exhaureixin les entrades em sembla increïble.

I sí, passaria desapercebut.

Enric H. March ha dit...

Els vaig anar a veure l'any passat, i ja és la tercera vegada. No són els de fa 30 anys, però continuen sent un monument!

Patricia ha dit...

Molt bons! jajajajajaja

David ha dit...

A mi em semben molt bons, també, Ferran. No els vist mai en directe, però.

Quina sort, Enric. A mi no sempre em fan morir de riure, però hi ha moments en què els trobo magnífics.

Estem d'acord, Patrícia. M'alegro que t'hagin fet riure.

GLÒRIA ha dit...

Gràcies, David. Quin monòleg més genial! I quina genialitat saber-lo dir!. M'estranya que després d'escoltar tant la ràdio en català li hagi vist el quid. O no?
Un a braça...una abraçada!

Àngel 'Soulbizarre-Tati' ha dit...

mira si he rigut que estava mirant el video prenen un bol de cereals amb llet i del riure he tacat la pantalla de l'ordinador!

un bon començament dle dia abans d'anar a treballar. feia anys que no vèia els Luthiers boníssims!

Patricia ha dit...

Els "Les Luthiers" són molt bons, però no només en el escenari. Fa alguns anys vaig llegir un llibre que em va fer morir de riure. “Copyright. Plagios literarios y poder político al desnudo”, de u dels Luthiers, en Jorge Marona y d’en Luis María Pescetti. Quan vaig començar a llegir-lo no vaig poder parar fins al final, anava en el autobús i no podia deixar de riure, la gent em mirava com si estigués boja, però és que era tan bo...

David ha dit...

En Rabinovich és divertidíssim, sí, Glòria. Això de la ràdio era una petita provocació, però, de vegades, sembla que alguns vulguin homenatjar aquest monòleg encobertament. Una abraçada i una rialla!

Ep! Un altre que menja cereals amb llet per esmorzar! Riure sempre va bé abans d’anar a treballar, oi? Bé, riure va bé sempre. Salut, Àngel!

No en tenia ni idea, que existís aquest llibre, Patrícia. Però m’interessa moltíssim! Apa, un altre cap a llista. Gràcies!

El missatger ha dit...

Estimat David: vols dir que aquest discurs de Les luthiers no és seriós? Perquè a mi em recorda vivament a les serioses declaracions institucionals de les nostres benaurades autoritats, o als seus discursos parlamentaris, escrits per molt seriosos assessors.
Tant de bo fossin com Les luthiers, diguessin “Esto es todo” i s’acabés el gag.
Salut!

ricard ha dit...

Boníssim! Els vaig veure fa molts anys al Palau Sant Jordi...

David ha dit...

Potser tens raó, Missatger. És cert que recorda segons quins discursos i mítings que pretenen ser seriosos quan no ho són. O si ho són, no fan gràcia. Salut!

Quina sort, Ricard! Salutacions!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA