dimarts, 9 d’agost de 2011

El temps

El temps no és linial. És més aviat flexible. Els fets històrics no són aquells fets històrics fins que han passat. Per entendre’ns, Leonardo da Vinci no sabia que era un home renaixentista perquè aleshores el Renaixement no existia. Va existir després. I Kafka és més contemporani nostre que Paulo Coelho, per entendre’ns, també. La relativitat deu ser això. Els rellotges són una broma. Quin descobriment.

20 comentaris:

Allau ha dit...

David, tal com van les coses, no sé si en Coelho no seria el nostre veritable contemporani i t'asseguro que el fet no m'entusiasma.

David ha dit...

Llavors dec ser jo, que no sóc contemporani d'en Coelho!
Seriosament, a mi tampoc m'entusiasma gens la idea.

Salvador ha dit...

L'única cosa certa és la que vaig llegir fa temps a un blog: "el temps és com una mula, mai no recula"

Lior ha dit...

Una d'aquelles coses que de debó m'agradaria entendre és la teoria de les cordes, que no m'entra al caparró ni amb embut i vaselina. I no serà per falta d'imaginació!
Ara que, ben mirat, em sembla que m'estimo més la percepció lineal (digueu-ne clàssica o conservadora, si voleu) del temps, no fos cas que prengués mal o perdés el nord.

No sé quina percepció del temps tenia Da Vinci, però lineal o no, està clar que va fer l'única cosa intel·ligent que es pot fer amb el temps que ens es atorgat: Viure'l I com!. I testimoniar-lo, que aquesta n'és una altra. I els seus descendents que li posin noms; com si li volen posar floretes.

Temps Kafkians o Coelhians, els nostres? Si poden existir diferents temps alhora o temps en paral·lel, podriem dir que vivim temps certament kafkians i, alhora, aCoelhonants. Cosa certament aCoelhonidora...

Clidice ha dit...

Coelhos i Follets uade retro! Ara, el millor temps, quan te n'adones de com d'estrany funciona, és en vacances. Sobretot el de fer el dropo d'una manera escandalosa ^^

David ha dit...

Sí, Salvador, d’això en tenim una prova contínua quan ens mirem al mirall. Tot i així, la percepció que en tenim, del temps, sí que varia.

Ui, Lior, no et podré ajudar gaire amb les cordes aquestes. La meva conclusió de tot plegat és com la d’un nen de quatre anys: tot es mou molt.
Da Vinci sí que va aprofitar el temps, sí. No m’entra al cap com va poder fer tantes coses en 67 anys.
Bon joc de paraules amb Coelho el contemporani. El seu esoterisme de quiosc m’impulsa a triar la via kafkiana, o potser és la via kafkiana que m’escull a mi.

És ben bé així, Clidice. De vacances és quan posar nom als dies es confirma com a una pèrdua de temps. I com n’arriba a ser d’important, fer el dropo. Salutacions Clidice! Avui deu ser… dimarts? dimecres?

GLÒRIA ha dit...

Jo més aviat penso i crec en la densitat del temps. Vull dir que hi ha dies nuls, temps nuls i tanmateix, de vegades, dues hores donen sentit al fet de viure i ens alleugen dels mals que hem viscut.
David, fa calor i t'abraço amb glaçons.

David ha dit...

És ben cert, Glòria! Passa molt sovint que durant anys no succeeix res de destacable i, de sobte, en molt poc temps s'esdevé tot alhora, com si els fets s'haguessin esperat a realitzar-se conjuntament.
T'agraeixo la frescor de l'abraçada. Salut!

Enric H. March ha dit...

Crec que anem construint una xarxa temporal plena de derivacions, com si fora una xarxa neuronal. Triar un camí o un altre, una sinapsi o una altra, és una pura qüestió d'exercici intel·lectual. En la mesura que augmentem les nostres capacitats, augmenten els camins i també la pròpia capacitat de triar.

Per molt contemporani que sigui Coelho jo tinc un camí més curt que em porta a Kafka.

I a partir de dimarts, encara més perquè me'n vaig a Praga! :-)

Hasbarats ha dit...

Per això els que es creuen postmoderns en realitat són preconciliars.
Parlar de Kafka i comparar-lo amb Coelho és una abominació severament castigada a la Torà. Segur que l'Enric ho entendrà amb una contundència vertical mentre l'esperit de Praga el posseeix.

Com que el proper dia 13 celebrem el nostre segon aniversari aprofitarem el que aquesta entrada ens ha inspirat per explicar breument la Teoria de la Relativitat.

David ha dit...

Per tant el temps ens el fabriquem nosaltres, oi, Enric?
I, sento confessar-ho, però ara mateix t'envejo molt: te'n vas a Praga! Això sí que és una sort. Jo no oblídaré mai els dies d'hivern que hi vaig ser. Si pots fer veure que no et fixes en el turisme que hi abunda, serà una experiència fantàstica, segur! Que vagi molt bé!

Exacte, Hasbarat! Pretendre ser post-el-que-sigui em sembla que és absurd. I no et pensis que no em va fer cosa incloure Kafka en la mateixa oració en què havia escrit "Coelho", però vaig confiar en la misericòrdia inabastable del redactor de la Torà.
I esperaré amb moltes ganes la vostra entrada del dia 13! Per molts anys!

Enric H. March ha dit...

Hasbarats, feia tan de temps que esperava aquest viatge...! Vaig disposat a ser abduït.

Enric H. March ha dit...

David, se'ns dubte que el temps és una invenció humana. Vivim sotmesos al moviment de la Terra, que poc té a veure amb el "temps" i l'"espai" de l'univers.

Per cert David, alguna recomanació per viure Praga des de dins? Les referències turístiques, culturals i intel·lectuals ja les tinc, però saps de cap lloc del qual un praguenc no en pot prescindir? Cultural, gastronòmic, cerveser...

David ha dit...

Demà mateix et responc amb detall, Enric, que la meva memòria falla i he de buscar tots els papers de quan hi vaig anar.

Allau ha dit...

Enric, creua el cèlebre pont, visita les mòmies famoses, i baixa cap al riu entre les pomeres. Si et queden ganes, visita el cementiri jueu.

Enric H. March ha dit...

Allau, prenc nota!

unatrobadora ha dit...

Una broma pesada, els rellotges. Deia Borges que només existia el present i que tot era imaginat des d'aquest...

David ha dit...

Si ho deia Borges, m'ho crec. Salut, Trobadora!

jordi3funk ha dit...

Quan algú em diu que li encanta Coelho considero quina edat te. Si és menor de 25 anys me´l miro amb pietat (jo també hi he passat per procés de començar amb Coelho i acabar amb assajos d´Anagrama per fer-me una certa idea de la vida. Si ja és més granadet que li agradi Coelho és un motiu necessari (tot i que no suficient) per esborra-lo del FB. D´entrada.

David ha dit...

Doncs n’hi ha molts que passen dels 25, em sembla. Deu ser per això que no tinc facebook.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA