diumenge, 27 d’octubre del 2013

Fum de fàbrica

L’any 1918 Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) va publicar un recull d’articles en castellà (trenta-dos) que es va titular Humo de fàbrica. La immensa majoria d’aquests articles mostren un Salvat-Papasseit proper a l’anarquisme i al socialisme, i que es defineix com a espanyol. Posteriorment, el poeta, coincidint amb el canvi de llengua literària, va afegir la reivindicació identitària i la voluntat de llibertat per a Catalunya al discurs inicial encès i violent.
Però tornem a Humo de fàbrica. Conté un article («La risa del diputado») que és una crítica demolidora al sistema polític espanyol. El dels anys vint. El d’ara. El de sempre. Us en cito algunes frases (traduïdes):
«Estat d’opereta, aquest Estat espanyol; Estat de ficció i buit.»
«Del nostre Parlament només es podrà treure una conclusió: Espanya és la nació més feliç de la terra i la que viu millor. I ja sabeu que Espanya no és així. Diputat, a Espanya sempre ha estat sinònim de vil. Els governs d’Espanya gasten milions de pessetes en les eleccions. Els ministerials o peguen o subornen, els de l'esquerra menteixen, i roben i plomen, entre tots, a aquells que no peguen ni subornen, a aquells que no menteixen i deixen que els plomin entregant els seus vots.»
«[El Parlamentarisme] A Espanya és infàmia, covardia, lladronici obert, descarat, cobert amb la capa del riure.»
«Aquí el millor sistema és negar l’existència de problemes, i abandonar les Cambres la tarda que un torero llueix postures davant d’una massa cafre i sanguinària; entre la qual hi ha el millor de Madrid: el Senat, el Congrés, la família reial, totes les prostitutes de la cort.»
«—Veieu aquell home que riu? Doncs és un diputat; és un pocavergonya.»
 

6 comentaris:

GEMMA ha dit...

Déu n'hi do, i és que ve de molt lluny aquest tracte espanyol vers els catalans. Però ells r que r.

I com s'acabarà tot plegat? La intriga està servida en el panorama actual. Preocupant.

Bon diumenge, David.

Lior ha dit...

immutable

1 adj. [LC] No mudable, no susceptible de canvi.
2 adj. [LC] Que no s’immuta.

IEC

El primer adjectiu que m'ha vingut al cap i que defineix, deixa-m'ho dir barrocament, el cor de l'escència "nacional" d'espanya. És actual, actualíssim, tot plegat per això.
El lladrocini, venint de qui fa "país" a base d'anexions, és normal.

Ara mateix t'enllaço l'apunt al tuiter.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Quan no s'aprenen les lliçons dels errors estem condemnats a repetir els errors... És per aquest motiu que, per sanitat mental col.lectiva, s'ha de passar pàgina d'aquest status quo.

David ha dit...

Tampoc no sé com acabarà, Gemma. Ara, del que estic segur que l'anàlisi que Salvat-Papasseit hauria fet del Parlament de Catalunya, si n'hi hagués hagut en aquella època, tampoc no hauria estat gaire suau.

Bé, Lior, molts polítics espanyols han dit, sense cap mena de vergonya, que del que va passar a les Amèriques no se n'han de penedir gens. Del genocidi en diuen descobriment i "trobada".

Tant de bo sigui ben aviat, Teresa. Espero que una bona part dels nostres polítics no ho espatllin amb les seves discussions internes i estúpides i els seus interessos.

Anònim ha dit...

És el primer llibre que vaig llegir de Salvat-Papasseit. I t'asseguro que em va marcar.

David ha dit...

Doncs jo l'he descobert no fa gaire i ha estat tota una troballa! Ja admirava Salvat-Papasseit, però ara encara més.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA