dimarts, 26 de novembre de 2013

Tast funambulista

Des que m’hi vaig posar han passat 1.136 dies (i sobretot nits). Us estalviaré el relat de tots els contratemps, desencisos i maldecaps perquè ara no són importants. Ara el que compta és que el primer número de El funàmbul existeix. Igualment important és que contingui un monogràfic dedicat a Bruno Schulz. Quan el web de la revista estigui enllestit (gener del 2014, m’han promès) l’estrena es podrà considerar oficial. Aviat també obriré un nou blog dedicat exclusivament a l’univers funambulista.
No sé com acabarà tot plegat. Aquesta n’és la gràcia, suposo.
 

diumenge, 17 de novembre de 2013

Els treballs i els dies

                                    A Alexandre Navarro

Arrenglere paraules,
oripells de paper
agabellats de pressa.

Però el vent és més sec
i avança i crema
i s’ho emporta tot.

Enric Sòria (L’instant etern, 1999)

dissabte, 9 de novembre de 2013

Ruleta romanesa

«Rulestisul» («El ruletista») és un relat que l’escriptor romanès Mircea Cărtărescu va incloure el 1993 a Nostalgia («Nostàlgia», sí). Es tracta d’una història narrada en un estil sec, concís i efectiu que, a banda de recordar El jugador de Dostoievski i Beichte Eines Mörders («Confessió d’un assassí») de Joseph Roth, és una reflexió sobre l’acte d’escriure i la societat de l’espectacle. L’argument de «El ruletista» se centra en l’apogeu i declivi d’un pobre desgraciat que té una qualitat diabòlicament sobrenatural: mai no guanya cap aposta o joc. Mai. Per això és l’home perfecte per dedicar-se a la ruleta russa: cada cop que prem el gallet està segur que morirà.
He llegit «El ruletista» en la bonica edició que en va fer l’editorial espanyola Impedimenta l’any 2010. A la solapa interior diu que Cărtărescu podria ser el primer escriptor romanès que obtingués el Premi Nobel de literatura. Esperem que sigui aviat i així potser en podrem llegir alguna cosa en català.
 

dilluns, 4 de novembre de 2013

Biblioteques

Observant les fotografies de biblioteques que trobo en un dels millors webs culturals que conec, no puc evitar d’associar aquestes imatges amb les de catedrals. «Catedrals del pensament», n’han dit de vegades d’algunes biblioteques. Pot ser. La biblioteca universal de Borges (si us plau, que ningú no la compari amb internet) hauria d’allotjar-se en un edifici etern d’aquesta mena. Si en el fons la literatura consisteix a crear mites (sovint sobre realitats que en el moment de passar al paper ja han desaparegut), el símil religiós s’entén més bé. I també s’entenen els intents d’alguns sectors nihilistes per destruir aquests santuaris, els religiosos i els laics.
 
Biblioteca George Peabody, a Baltimore
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA