dilluns, 31 de març de 2014

Un parell de botes

Els fets: l’any 1886 Vincent Van Gogh va comprar unes botes en un mercat de París; poc després, va pintar vuit quadres protagonitzats per unes botes. 
La resta: a «L’origen de l’obra d’art» (1935), Martin Heidegger posa com a exemple un d’aquests quadres per a descabdellar-ne una anàlisi fenomenològica —que, és clar, prescindeix del tot de la biografia de l’artista— per explicar la relació entre art i realitat. Segons Heidegger, les botes dels quadres pertanyien a una camperola (el fang i el desgast indicarien que no són de l’artista). L’observació del filòsof, ho vulgui o no, es converteix, doncs, en una narració. Trenta-tres anys després, l’historiador de l’art Meier Schapiro (1904-1996) escriu «La natura morta com a objecte personal», obra en què contradiu Heidegger i afirma que les botes eren de Van Gogh. Schapiro es basa en dades biogràfiques (cartes de Van Gogh al seu germà Theo i el testimoni de Gauguin) per acabar interpretant aquests quadres com una mena d’autoretrat que representa l’analogia entre la vida al camp i la de l’artista. 
Més enllà de la interpretació biogràfica o fenomenològica d’una obra d’art, el que segurament s’amaga darrere de la protesta de Schapiro és la ideologia que Heidegger professava durant l’Alemanya nazi (i, com que mai no se’n va desdir, durant la resta de la seva vida). Les botes de la pagesa, plenes de fang i desgastades encaixaven en la idea del Blut und Boden («sang i terra»), directament relacionada amb conceptes com el de espai vital, típics del nacionalsocialisme agrari. 
Heidegger va escriure: «[...] el món espiritual d’un poble no és la superestructura d’una cultura ni tampoc un arsenal de coneixements i valors que es poden fer servir, sinó que és el poder de conservació més profund de les seves forces de terra i de sang, en qualitat de poder d’emoció més íntim i poder de sotrac més vast de la seva existència.» No sabem si les botes eren de Van Gogh o no. Ara, creiem que les reserves de Schapiro són ben raonables.

dissabte, 22 de març de 2014

La laïcitat segons Magris

«Laïcitat significa tolerància; dubtar de les nostres certeses; autoironia; desmitificar tots els ídols, inclosos els propis; capacitat de creure fortament en alguns valors sabent que n’hi ha d’altres que cal respectar. [...] Laic és qui s’adhereix a una idea sense ser-ne esclau; qui es compromet políticament conservant la independència crítica; qui riu i somriu sobre allò que estima i continua estimant; qui no necessita idolatrar ni dessacralitzar; qui no s’ensarrona a si mateix trobant mil justificacions ideològiques a les seves mancances, qui és lliure del culte a un mateix.» 

La storia non è finita. Claudio Magris. 

Que avui dia un fragment com aquest encara soni tan transcendent, és un senyal evident de la migradesa del progrés intel·lectual humà. Si l’evidència sona sàvia és que la realitat fa mal.

dijous, 6 de març de 2014

Revolucions

Thomas Paine va néixer a Anglaterra el 1737 i va morir als Estats Units el 1809. Als trenta-set anys va emigrar a les colònies britàniques americanes, on va participar activament en els moviments revolucionaris independentistes. És l’autor del pamflet Common Sense. Written by an Englisman («Sentit comú. Escrit per un anglès») que es va publicar el 1776 i del qual es van imprimir uns quatre cents mil exemplars sobre una població de tres milions de persones. Paine provenia de la classe treballadora anglesa més humil i va participar, també, en la Revolució francesa. En aquest sentit, cal dir, a favor seu, que tant Robespierre com Napoleó el van acabar considerant un enemic. Malgrat ser l’autor del text més llegit de la seva època, al seu funeral hi van assistir sis persones, dues de les quals eren esclaus negres alliberats. 
Per cert, Common Sense comença així: 

«Els sentiments continguts en les properes pàgines tal vegada no són prou moderns per a obtenir el favor general de la gent; que una cosa no s'hagi considerat dolenta durant molt de temps, li dóna una aparença superficial de bondat i, de primer, impulsa una protesta formidable en defensa del costum. Però l'agitació ben aviat disminueix. El temps converteix més gent que no pas la raó.» 

Amén.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA