diumenge, 10 d’agost de 2014

Sir Francis Galton

Francis Galton (1822-1911) va ser una de les ments més privilegiades del segle xix britànic. Caldria una enciclopèdia per reflectir tot el que va tenir temps de fer durant la seva vida. Que fos un nen prodigi hi va ajudar, és clar. Als dos anys ja llegia i als sis s’empassava les obres de Shakespeare com si res... Cinc cèntims de les gestes d’aquest home tan singular: Galton va ser explorador (com a bon cosí de Darwin que era), va escriure reculls antropològics dels seus viatges, va ser el pare de l’estadística moderna (ara veurem alguns dels seus estudis més significatius) i de l’eugenèsia (que avui, és clar, sona molt malament però que al segle xix era més innocent que no sembla), va inventar els mapes del temps i el concepte d’anticicló, va ser el primer a suggerir que les empremtes dactilars podrien ser útils per a resoldre crims, va escriure una novel·la (bé, dues, però l’altra la va cremar una neboda seva, que la va trobar molt indecorosa) que es deia Kantsaywhere (un títol magnífic) i que descrivia una societat on la gent era forta i no tenia malalties, tot perquè els sans es casaven entre ells i els dèbils s’extingien. 
D’entre els estudis estadístics de Galton volem destacar-ne dos: el primer pretenia saber si les persones per les qual la gent pregava vivien més (decebut, va comprovar que no), i el segon va ser un estudi que havia de dibuixar un mapa de la bellesa de les dones de Gran Bretanya. Després de voltar pel país durant mesos, Galton va concloure que en una escala que anava des de atractiva fins a repulsiva, a Londres és on hi havia les dones més maques i a Aberdeen les més espantoses. Ah, i hi ha una planta que es diu galtònia en honor a aquest geni tan peculiar. Tot plegat, molt victorià.

El matrimoni Galton. La senyora Louisa James Galton fa cara de resignada. 

divendres, 8 d’agost de 2014

Big Star

Quan un grup cita els Big Star com a influència, dreço les orelles immediatament. I la cosa funciona, vull dir que, en general, les expectatives s’acaben confirmant. Alex Chilton, Chris Bell, Jody Stephens i Andy Hummel van formar Big Star l’any 1971 a Memphis i tres anys després ja havien dissolt el grup. Van editar tres dels discos més brillants de la dècada i van desaparèixer sense assaborir ni una engruna d’èxit. El seu primer treball #1 Record deu ser un dels discos de debut més impressionants de la història de la música moderna.
Els Big Star bevien directament de la música de les tres Bes (Beatles, Byrds i Beach Boys) tot i que les seves lletres tenien un caire malenconiós molt particular. Avui dia, dels quatre membres orginials tan sols Jody Stephens és viu.
L’any 2012, el director nord-americà Drew DeNicola va presentar el documental Nothing Can Hurt Me, que tracta de la, en part, trista història d’aquest gran grup.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA