dimarts, 30 d’octubre de 2018

Bram van Velde


«Després de la inauguració d’una mostra quedo foradat per tot arreu. Com les meduses a la sorra. Els nens les traspassen amb un bastó, sense que s’imaginin que allà hi ha un organisme viu.» Bram van Velde.

Bram van Velde, Sense títol (1956).

diumenge, 28 d’octubre de 2018

Llums de Cremorne


James Whistler. Cremorne Lights (1872).

diumenge, 21 d’octubre de 2018

Les arnes de la viquipèdia


Al llarg de la història de la novel·la  —i de la literatura en general—, hi ha hagut molts autors que han hagut de recórrer a quantitats ingents d’informació externa per a completar les seves obres. Pensem, per exemple, en els escriptors de novel·les històriques; en Flaubert fullejant més de mil llibres pel seu enciclopèdic Bouvard i Pécuchet, o en W. G. Sebald, que a Austerlitz o Els anells de Saturn, per exemple, incorpora i integra fragments sencers retallats —de vegades literalment— de les fonts més diverses i heterodoxes. Abans, doncs, aquest saber enciclopèdic calia cercar-lo, sobretot, en biblioteques i llibreries de segona mà, i, en canvi, avui dia només cal un ordinador i accés a internet.

Quan llegim la descripció que Sebald fa durant unes quantes pàgines dels costums de les arnes, es fa difícil no pensar que, per a aconseguir tota la informació que cal per a compondre aquest fragment d’obra (que, de fet, és una petita obra en si mateix), avui n’hauria tingut prou, segurament, amb la vikipèdia. Fins a quin punt aquesta accessibilitat i immediatesa hauria modificat les obres d’aquests autors? Com en serien de diferents Austerlitz o Bouvard i Pécuchet si la informació hagués provingut del cercador de google? Sebald, Flaubert i tants altres s’haurien conformat amb aquesta eina o haurien regirat biblioteques igualment? No ho sabrem, i en diguem el que en diguem tan sols serà una opinió més. I d’opinions, sempre n'hi ha massa. 



dimecres, 10 d’octubre de 2018

Teatre del gueto


David Bomberg. Ghetto Theatre (1920).

dissabte, 6 d’octubre de 2018

Juli Bustamante i Fred i son


Si es digués Edwyn Collins tothom en reivindicaria el llegat i en faria lloances. Es diu Juli Bustamente i és valencià. Aquí l'acompanyen els Fred i son, i interpreten «Avions», del gran disc Cambrer (1981):

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA