tag:blogger.com,1999:blog-62235161245910141962024-03-06T09:05:18.904+01:00Who's there?Davidhttp://www.blogger.com/profile/17517796716654029570noreply@blogger.comBlogger488125tag:blogger.com,1999:blog-6223516124591014196.post-34063431587436594192020-01-26T22:11:00.000+01:002020-01-26T22:11:05.819+01:00Messies<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">En la biografia que va dedicar a Sabatai Seví, Gershom Scholem explica que, segons el poeta Emanuel Frances, una vegada Zeví va congregar tots els seus seguidors i els va anunciar que volia aturar el sol. Després dels preparatius i purificacions que pertocaven a un esdeveniment com aquell, un bon matí van sortir tots cap a la muntanya. A dalt, Seví amb veu poderosa va ordenar al sol que romangués on era. Els deixebles van repetir el gest. Una mica més tard, una mica desencantats i amb un cert aire de vergonya, van girar cua i van tornar cap a casa. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">En una altra ocasió, Seví va comprar un peix gros, el va vestir amb roba de nadó i el va acomodar en un bressol. Era el senyal que la redempció d’Israel arribaria sota el signe de peixos.
Trobo que als messies més nostrats els manca una mica de creativitat.
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhin24sRuGwiHiWQ_YcRPzepvI-97JspAoiFb5OPPkV9DEQs0e-tzzG0cbKFY0DLgq0GcupamPT1EdDYhMw-K4_sC7GKIYaKZZ9WFsJxQpFBc3HnLjszA1wN1kWQoY4JMCbpUllQqPkoKY/s1600/Brockhaus_and_Efron_Jewish_Encyclopedia_e13_783-0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="621" data-original-width="501" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhin24sRuGwiHiWQ_YcRPzepvI-97JspAoiFb5OPPkV9DEQs0e-tzzG0cbKFY0DLgq0GcupamPT1EdDYhMw-K4_sC7GKIYaKZZ9WFsJxQpFBc3HnLjszA1wN1kWQoY4JMCbpUllQqPkoKY/s400/Brockhaus_and_Efron_Jewish_Encyclopedia_e13_783-0.jpg" width="322" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
Davidhttp://www.blogger.com/profile/17517796716654029570noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6223516124591014196.post-80006286114499121102019-08-23T12:19:00.001+02:002019-08-23T12:19:27.664+02:00Ivan Ilitx<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif; font-size: large;">«</span><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif; font-size: large;">Ivan Ilitx va morir a
quaranta-cinc anys, i era membre del Tribunal d’Apel·lació. Era fill d’un
funcionari que per diversos ministeris i departaments de Sant Petersburg havia
fet aquella carrera que emmena la gent fins a aquella posició en què, tot i que
resulta clar que no serveixen per complir cap mena de càrrec important, no poden
engegar-los a causa dels seus passats i llargs serveis i del seu rang, per la
qual cosa se’ls adjudiquen uns ficticis llocs inventats i quants no gens
ficticis milers, de sis a deu, gràcies als quals arriben a una vellesa
avançada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Així era el conseller secret,
l’innecessari membre de diverses institucions innecessàries, Ilià Efímovitx
Golovín.<span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">»</span> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidDnzGCstzMYwDuthK82I89akGe7sGWYtOep9QHyjjh4VaJd9RsedfES_-VOZMuAJ0KYp6pSAi0spMMmKdLyVa2a6Knrj7MAXF3eqPJIbjDJ2Qdj-KQyYfY_F5bTOq3YioqHwHll4N5wU/s1600/la-mort-divan-ilitx-bm.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1512" data-original-width="945" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidDnzGCstzMYwDuthK82I89akGe7sGWYtOep9QHyjjh4VaJd9RsedfES_-VOZMuAJ0KYp6pSAi0spMMmKdLyVa2a6Knrj7MAXF3eqPJIbjDJ2Qdj-KQyYfY_F5bTOq3YioqHwHll4N5wU/s400/la-mort-divan-ilitx-bm.jpg" width="250" /></a></div>
<br />Davidhttp://www.blogger.com/profile/17517796716654029570noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6223516124591014196.post-1988694288551159602019-08-07T22:22:00.001+02:002019-08-07T22:22:43.508+02:00Karen Grotberg<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">La discreció mai no ha estat gaire
de moda i en el món de la música encara menys. És tan fàcil caure en l’autocomplaença.
Els egos juguen moltes males passades, fins i tot en bandes de segona fila (i
de tercera i de quarta). Els ho podem preguntar a Gary Louris i Mark Olson dels
Jayhawks, per exemple, un grup que, per algun motiu misteriós, mai no ha arribat
allà on semblava que podia arribar. Els Jayhawks, però, compten amb un membre
que és el paradigma de la discreció i que arriba a fascinar pel seu tarannà
senzill i mancat de qualsevol bri de pretensió: des del 1992, Karen Grotberg s’hi
encarrega dels teclats i, oh meravella de les meravelles, d’això que en diuen <i>backing
vocals</i>, o sigui segona veu o acompanyament vocal o com vulgueu i que en un
grup que neix dels Flying Burrito Brothers i dels Byrds és, ho comprendreu,
fonamental. En un grup basat, doncs, en les harmonies vocals no cal que us digui
fins a quin punt la contribució d’aquesta dona és important. I ella, allà: darrere
el seu teclat i les seves ulleres, prement notes tan perfectes com esparses, amb un mig somriure encisador, i fent de contrapunt de l’extraordinària
veu d’en Louris. En el darrer disc de la banda, <i>Back Roads and Abandoned
Motels </i>(2018), Grotberg gosa fins i tot cantar una cançó ella tota sola (<i><a href="https://www.youtube.com/watch?v=ueuSZUK6tNg">ComeCryin’ to Me</a></i>). El resultat és, és clar, perfecte: sobri i, sí, discret. <o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSu1r5C1rkkYc-xeJxzjDPMu5RGUYNkoLrppHESmUDXz4b0ZMGtektShgRXcrVgKVq1n8-GYxsgS-2kK36nDwT1yN0tC4ZV4MFB2lggL7yuWDNjeOOf3DUc163nNP0bpTMpK7GlaAAxL8/s1600/Karen%252BGrotberg%252B2012%252BStagecoach%252BCalifornia%252BTscJ3RXw3zIl.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="395" data-original-width="594" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSu1r5C1rkkYc-xeJxzjDPMu5RGUYNkoLrppHESmUDXz4b0ZMGtektShgRXcrVgKVq1n8-GYxsgS-2kK36nDwT1yN0tC4ZV4MFB2lggL7yuWDNjeOOf3DUc163nNP0bpTMpK7GlaAAxL8/s400/Karen%252BGrotberg%252B2012%252BStagecoach%252BCalifornia%252BTscJ3RXw3zIl.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Aquí la teniu en acció, en un segon pla
brillant:</span><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/YAJH85nHGl8" width="560"></iframe></div>
Davidhttp://www.blogger.com/profile/17517796716654029570noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6223516124591014196.post-34592587282387335552019-07-12T21:09:00.001+02:002019-07-12T21:09:45.833+02:00Cobertes estonoses (14)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyp1ysFYP8TeIwqIELSxE2ueDp2VxJ_3kFSVVMYQbwE6o2nPhSxdXVr80bp5d-pDujI8DYHa1sFIOLqU4Ovm2eGX9Swy9nMhOIdvDG9CiJGEmRxw9SBmwYNSwhuD3EjQdzzsu4ttRaj2U/s1600/jayhawks.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1192" data-original-width="1200" height="396" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyp1ysFYP8TeIwqIELSxE2ueDp2VxJ_3kFSVVMYQbwE6o2nPhSxdXVr80bp5d-pDujI8DYHa1sFIOLqU4Ovm2eGX9Swy9nMhOIdvDG9CiJGEmRxw9SBmwYNSwhuD3EjQdzzsu4ttRaj2U/s400/jayhawks.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/2FCLqM5dIHk" width="560"></iframe></div>
Davidhttp://www.blogger.com/profile/17517796716654029570noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6223516124591014196.post-63411464615728588742019-06-04T15:45:00.002+02:002019-06-04T15:48:34.191+02:00L'arxiduc Leopold s'exhibeix<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><br />
<br />
<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVY8dBVUQLQ-SkmY_o27ElczJ5Ele_L1Dq4yMz0g1uLIdsfrL3VO-EwFkX3u604liU5FIzvdnOVipNY5ZErAxO_uW8aNZRcEDs7FgZSGqpWRtr1X8Cz4DzBgZ45ac2dnGv5NTanMm7qsg/s1600/El_archiduque_Leopoldo_Guillermo_en_su_galer%25C3%25ADa_de_pinturas_en_Bruselas_%2528David_Teniers_II%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="641" data-original-width="800" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVY8dBVUQLQ-SkmY_o27ElczJ5Ele_L1Dq4yMz0g1uLIdsfrL3VO-EwFkX3u604liU5FIzvdnOVipNY5ZErAxO_uW8aNZRcEDs7FgZSGqpWRtr1X8Cz4DzBgZ45ac2dnGv5NTanMm7qsg/s400/El_archiduque_Leopoldo_Guillermo_en_su_galer%25C3%25ADa_de_pinturas_en_Bruselas_%2528David_Teniers_II%2529.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: small;">David Teniers el Jove, <i>L'arxiduc Leopold Guillem a la seva galeria de quadres de Brussel·les, </i>(1647-1651)</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Davidhttp://www.blogger.com/profile/17517796716654029570noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6223516124591014196.post-90287806188578863262019-06-01T08:28:00.004+02:002019-06-01T08:28:54.761+02:00Maneres de mirar<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">«</span>El caràcter essencial de la
pintura a l’oli s’ha vist enfosquit per una mala interpretació de la relació entre
la tradició i els grans mestres. Alguns artistes excepcionals en circumstàncies
excepcionals es van alliberar de les normes de la tradició i van produir obres
que eren diametralment oposades als valors d’aquesta tradició; tanmateix, es
tracta justament dels artistes que són aclamats com els representants suprems
de la tradició: una afirmació que és fàcil de fer perquè un cop morts la
tradició se’n va apoderar, tot incorporant innovacions tècniques menors, i
continuant com si cap principi no hagués estat qüestionat. Per això Rembrandt, Vermeer,
Poussin, Chardin, Goya i Turner en comptes de seguidors van tenir imitadors
superficials.<span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">»</span></span><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><span style="mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitk-IcmfDyInpPUZY4jHK0Ds0r8nnMv8TOiv3ehHpOM4tlKWafWDKS1QulI3KQrvFTZUDHZrVRj-tzUWLJpuxcGHDUTnVAyhkSbIxKelU1-Yl3uGbj4aLrQY6bNUqxoVnG75mLSB96y3c/s1600/berger.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1071" data-original-width="654" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitk-IcmfDyInpPUZY4jHK0Ds0r8nnMv8TOiv3ehHpOM4tlKWafWDKS1QulI3KQrvFTZUDHZrVRj-tzUWLJpuxcGHDUTnVAyhkSbIxKelU1-Yl3uGbj4aLrQY6bNUqxoVnG75mLSB96y3c/s400/berger.jpg" width="243" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Davidhttp://www.blogger.com/profile/17517796716654029570noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6223516124591014196.post-23602290306289598962019-05-04T20:12:00.000+02:002019-05-04T20:12:54.395+02:00Lapses<br />
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 116.7pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Una de les coses més apassionants de llegir
biografies de molts dels personatges que han tingut un pes polític històric important
és descobrir els moments decisius —i molt sovint atzarosos— en què la persona
en qüestió passa de ser algú gairebé irrellevant a una figura de pes incontestable
(sovint, literalment). Una primera reacció pot ser creure que si quan encara no
havien arribat al poder algú els hagués explicat el que acabarien esdevenint no
s’ho haurien cregut. Però ens equivoquem: es tracta de personalitats obsessives
que, tot i tenir alguns moments de dubte, estaven convençuts que, tard o d’hora,
el seu moment arribaria. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 116.7pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">És el cas de Lenin, per exemple. Mesos
abans de convertir-se en l’home més poderós de Rússia, Lenin s’amagava en una
cabana al fons d'un bosc inhòspit amb l’única companyia del seu amic Grigori Zinóviev
(evidentment assassinat per Stalin anys més tard). Passava fred i gana; estava brut
i esgotat, i s’havia barallat amb gairebé tothom, socialista o no. Podia
semblar que la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">revolució</i> era ben
lluny. Ell, però, escrivia pamflets nit i dia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 116.7pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">El que va passar fins que va arribar al
poder ho expliquen els llibres d’història. Tot i així, sempre fa l’efecte que
es deixen alguna cosa important. </span><span style="font-family: Georgia, serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 116.7pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDd94gbw7eirnWeNp_N0I2QJl7xScpEQtQn-yPi-lS3labuje6lRcQK_OOIKMhx5HqzotD5U64CjEJZao8WJ6nMmEWMbCQW0Rzers5AiAzOtUii-c9qUgamZk6q7uDqsb-9W36f2RgyhQ/s1600/lenin-at-finland-station-granger.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="391" data-original-width="490" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDd94gbw7eirnWeNp_N0I2QJl7xScpEQtQn-yPi-lS3labuje6lRcQK_OOIKMhx5HqzotD5U64CjEJZao8WJ6nMmEWMbCQW0Rzers5AiAzOtUii-c9qUgamZk6q7uDqsb-9W36f2RgyhQ/s400/lenin-at-finland-station-granger.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 116.7pt; text-align: justify;">
<br /></div>
Davidhttp://www.blogger.com/profile/17517796716654029570noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6223516124591014196.post-30004917797144207602019-04-27T09:01:00.001+02:002019-04-27T09:01:55.057+02:00David Moffie<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 109.4pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">El 18 de setembre de 1942 David Moffie es
va llicenciar en medicina a la Universitat d’Amsterdam. Va ser el darrer
estudiant jueu que ho va poder fer. Feia deu dies que els estudiants jueus havien
estat expulsats de les universitats holandeses. Moffie va rebre el títol tres
dies abans que la prohibició entrés en vigor, la qual cosa mostra la voluntat
de les autoritats universitàries holandeses de desafiar fins al límit les lleis
i decrets dels ocupants. Poc després, Moffie va ser deportat a Auschwitz. Tot
plegat ho explica Saul Friedländer al seu monumental <i>Nazi Germany</i> <i>and the Jews
(1939-1945)</i>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 109.4pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Aquesta és una foto de l’acte.</span><span style="font-family: Georgia, serif;"><o:p></o:p></span></div>
<br /><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhCULDz9gvjNlouetQb0Y8eLUhaLEEXmTmcNK0sMTUzx4kIq4CWmqHQwZhiSYSFABWyDWq9cmSwrTHR0ZygfGEwZPR8bmUvVRFx9Ld6JvdoWRrtZr-ex_bj3qXi90SYh81ZxBhGLhL3GA/s1600/Ceremony-in-the-Senate-Chamber-of-the-University-of-Amsterdam-on-September-18-1942.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="525" data-original-width="708" height="296" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhCULDz9gvjNlouetQb0Y8eLUhaLEEXmTmcNK0sMTUzx4kIq4CWmqHQwZhiSYSFABWyDWq9cmSwrTHR0ZygfGEwZPR8bmUvVRFx9Ld6JvdoWRrtZr-ex_bj3qXi90SYh81ZxBhGLhL3GA/s400/Ceremony-in-the-Senate-Chamber-of-the-University-of-Amsterdam-on-September-18-1942.png" width="400" /></a></div>
<br />Davidhttp://www.blogger.com/profile/17517796716654029570noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6223516124591014196.post-15697869986680481562019-03-20T23:10:00.002+01:002019-03-20T23:11:47.034+01:00Afinitats electives<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">No soc el primer que s'hi fixa (mai no som els primers en res), però és curiós: Van Gogh i Béla Tarr.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuiPiveES1SLfY1GeBLA0m6PNRlWlhVEr3CnNpAhoBH6tC87GbvZMtKBh7SsINkYeoUZOwjYlzSfLDvfjJSrc_Px48-LgnOQHlHj4vTreoaSXIXxBHLcNFu-x5ClJHSYHDNRfw5hhTbaI/s1600/Three_Figures_near_a_Canal_with_Windmill.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="605" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuiPiveES1SLfY1GeBLA0m6PNRlWlhVEr3CnNpAhoBH6tC87GbvZMtKBh7SsINkYeoUZOwjYlzSfLDvfjJSrc_Px48-LgnOQHlHj4vTreoaSXIXxBHLcNFu-x5ClJHSYHDNRfw5hhTbaI/s320/Three_Figures_near_a_Canal_with_Windmill.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFVNOKbV4flx2YjQgaU6kk22UvepCulFQlECOueWsHimW6EoX8o0VOKY3GUFRL5kgqiCAXnPw5rBBn20b6RQ4qglq58C6SGev5kt5iToSLWjAxB1uLhdcS2FgCjQkhS3imVhHmBcy2u8k/s1600/satantango.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1355" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFVNOKbV4flx2YjQgaU6kk22UvepCulFQlECOueWsHimW6EoX8o0VOKY3GUFRL5kgqiCAXnPw5rBBn20b6RQ4qglq58C6SGev5kt5iToSLWjAxB1uLhdcS2FgCjQkhS3imVhHmBcy2u8k/s320/satantango.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>Davidhttp://www.blogger.com/profile/17517796716654029570noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6223516124591014196.post-10863144637464134652019-02-01T22:33:00.001+01:002019-02-01T22:35:49.511+01:00Paternitats artístiques<br />
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 109.4pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">El fenomen sovinteja massa com per descartar-ne
cap reflexió que s'excusi en l’atzar. Tot plegat ho il·lustra Simon Leys a <i>Le Studio de l'inutilité</i></span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">: com més
original i perfecta és una obra, més fàcil és que el seu autor l’acabi malmetent.
I és que les grans obres van molt més enllà que els seus autors; se’ls escapen
del tot. Ells, que ho saben, en rebaixen el valor per tal de sentir que les controlen més bé. Cap artista no estarà mai a l’alçada d’allò més gran que hagi produït. Si
convé, recorrerà a l’autocensura i a l’automutilació; tot en nom de l’autoritat. A l'autor li cal molta generositat per entendre que l’obra ja no és seva. De fet, no ho ha estat
mai. Els romàntics ja ho sabien. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 109.4pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzFn1zQ14r1HFQT-aQ2eJOsxoiq0lAu2ySer-HEyc2eLYJo_rUHly_IH9msM9HUMFcV2yeRgR6fauA39o51pj2Jd2e2cCmUK3rjPopw4RlOOdLNkwZYnxCVFDhb09IRZhKjPw0WXOIc10/s1600/james.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="282" data-original-width="179" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzFn1zQ14r1HFQT-aQ2eJOsxoiq0lAu2ySer-HEyc2eLYJo_rUHly_IH9msM9HUMFcV2yeRgR6fauA39o51pj2Jd2e2cCmUK3rjPopw4RlOOdLNkwZYnxCVFDhb09IRZhKjPw0WXOIc10/s320/james.jpg" width="203" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">HenrY James</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 109.4pt; text-align: justify;">
<br /></div>
Davidhttp://www.blogger.com/profile/17517796716654029570noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6223516124591014196.post-74076732502837307512019-01-08T21:49:00.001+01:002019-01-08T21:49:11.058+01:00Die Welt<br />
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 109.4pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">«En l’espai infinit hi ha innombrables esferes
lluminoses; al voltant de cadascuna giren vora d’una dotzena de globus més
petits, il·luminats per elles, calents per dins, revestits d’una escorça sòlida
i freda, damunt la qual una capa de floridura ha originat éssers vius i
conscients: aquesta és la veritat empírica, aquesta és la realitat, aquest és
el món. I veritablement, per a un ésser que pensa, és una posició vergonyosa trobar-se
situat, sense saber com ni per què, damunt d’un d’aquests globus innombrables
que giren lliurement en l’espai sense límits, i no ser res més que una criatura
entre la multitud immensa de criatures semblants que es sacsegen, s’oprimeixen
i es turmenten les unes a les altres; que neixen i moren sense descans després
d’una vida curta, en un temps sense principi ni final.» Arthur Schopenhauer,
<i>Die Welt als Wille und Vorstellung</i> (1877).</span><span style="font-family: "georgia" , serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 109.4pt; text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 109.4pt; text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/SmDFkstikX4" width="560"></iframe></div>
</div>
Davidhttp://www.blogger.com/profile/17517796716654029570noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6223516124591014196.post-25248695705880333412018-12-30T15:49:00.000+01:002018-12-30T15:49:47.576+01:00La Conque<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">El
15 de març de 1891 apareix el primer número de la revista <i>La Conque</i>. A la coberta hi diu: «La Conque, antologia dels poetes
més joves, tan sols tindrà 12 números: de cadascun se n’imprimiran cent
exemplars numerats en paper de luxe... Mai no es tornarà a fer ni es
reimprimirà... Cada número de <i>La Conque</i> estarà precedit d’un frontispici en vers, inèdit, signat per un dels poetes amb
més justícia admirats d’aquest temps.» L’elegant revista, finançada en gran
part per Pierre Louÿs, conté vuit pàgines i té la coberta groga. Hi
col·laboraran Mallarmé, Verlaine, Gide, Materlinck i Valéry, entre d’altres.
Potser per demostrar el caràcter poètic de l'error, a la primavera del 1892 en
va aparèixer el darrer número: l’onzè. </span><span style="font-family: Georgia, serif;"><o:p></o:p></span></div>
<br /><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiz4YWcAeQKDYxGjVXJ-RtDx9eQLGPDxo2Mj2t-xiFQt3KWsOpSVtdcAQtBHNxtgsWNZF7DWcTZ91tRh9okI1f2dmfOHJ44ptEQ8yD0iqpSS_UzvC5C66dHhQZsVdiEqeyz0I0ckH43geU/s1600/Conque.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1011" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiz4YWcAeQKDYxGjVXJ-RtDx9eQLGPDxo2Mj2t-xiFQt3KWsOpSVtdcAQtBHNxtgsWNZF7DWcTZ91tRh9okI1f2dmfOHJ44ptEQ8yD0iqpSS_UzvC5C66dHhQZsVdiEqeyz0I0ckH43geU/s320/Conque.jpg" width="202" /></a></div>
<br />
<br />Davidhttp://www.blogger.com/profile/17517796716654029570noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6223516124591014196.post-37100366116833321352018-12-25T22:13:00.000+01:002018-12-25T22:24:48.009+01:00Entrevista a Robert Bresson<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">L’any 1960, l’actriu France Roche
i el periodista François Chalais <a href="https://www.youtube.com/watch?v=DVODh2lkVdc">van entrevistar Robert Bresson</a> al programa <i>Cinépanorama</i></span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">. Tot i que el to de l’entrevista
sembla més aviat el d’un interrogatori, el resultat final és molt interessant.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—Creieu que la gent us entén?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—No sé si m’entén; però de què es
tracta, de la pel·lícula o de mi? Si es tracta de la pel·lícula, crec que...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—Comencem per la pel·lícula.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—M’estimo més que la gent sentí una
pel·lícula que no pas que la comprengui. Els sentits abans que l’intel·lecte.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—Què heu volgut fer sentir a <i>Pickpocket</i></span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—Crec que més que explicar una
història, el que jo volia era que la gent sentís l’aire que envolta un lladre, un
aire que transmet angoixa i malestar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—Heu conegut mai cap lladre?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—Crec que n’he conegut uns quants,
però només te n’adones després, un cop t’han robat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—Quan els vau conèixer què vau
sentir?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—Sí, justament recordo una tarda
al camp, jo era en una habitació amb el meu amfitrió i una tercera persona
que... Tots dos sentíem que aquesta tercera persona volia robar o que ja ho
havia fet.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—Què us ho va fer pensar?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—Una cosa extremadament
misteriosa que no sé explicar de cap manera. I és això el que he volgut
expressar en aquesta pel·lícula. A més de la solitud horrible en què es tanca
un lladre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—Aquest és el punt de partida del
film?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—No sé gaire d’on sorgeix una
pel·lícula, però és cert que aquesta solitud —que no volia mostrar directament—
és un dels aspectes que ha conduït la pel·lícula.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—La vostra pel·lícula és molt
diferent de les que s’acostumen a fer. En sou conscient, d’això?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—No gens.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—Però, pel que sabem de vós, no
us deu agradar gaire el cinema d’avui dia. No filmeu la mena d’històries estructurades
agradablement. Què en penseu del cinema que es fa ara?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—Hi ha algunes pel·lícules que m’agraden,
encara que no les facin amb els mitjans que faig servir. Ara, potser el motiu
pel qual no vaig tan al cinema com abans és que hi ha certes coses que em
molesten, que no tenen a veure amb la meva manera de fer, i les tècniques que
es fan servir que tampoc no són les meves. És ben natural que pensi que els qui s'equivoquen són els
altres i no pas jo.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—Una característica essencial de les vostres pel·lícules és el
rebuig total de tot el que sigui teatre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—El que rebutjo del teatre —o el que intento rebutjar del
teatre, perquè no és fàcil— és la mímica, els gestos i els efectes de veu.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—Sí, però sembla que cerqueu una antiexpressió. Empenyeu les
coses al límit. No és només que no vulgueu que els actors actuïn, és que no els
deixeu ser com som en la vida real. Podríem dir que els esborreu i que els feu
menys significatius del que som en la vida.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—No ho crec. Miro de extreure'n</span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"> l'automatisme que crec que ocupa una
gran part de les nostres vides.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—Però no creieu que doneu l’esquena
a allò que al públic li agrada del cinema?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—No ho crec. No en tinc cap mena
de consciència, d’això. No crec que doni l’esquena al públic ni que el públic em
doni l’esquena a mi. De fet, després de fer una pel·lícula, m’assec amb el públic,
i miro de sentir el que ells senten, i em sembla que molt sovint els veig
contents, és a dir que el públic arriba a sentir les coses com jo les he sentit,
i es commou.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—A què atribuïu el fet que el
públic hagi comprès molt bé el que volíeu que sentís a <i>Un condamné à mort s'est échappé</i></span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"> però que no hagi entès tan bé el
que volíeu que sentís a <i>Pickpocket</i></span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—Probablement perquè la història
mateixa és molt més... la història de l’evasió és molt més...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—Heroica?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—Dramàtica. Potser no dramàtica,
però certament més heroica i el personatge del fugat és molt més...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—Moral?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—Molt més simpàtica, més
accessible a molta més gent.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—Tothom es vol escapar. Però
ningú no vol admetre que pot robar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—I també perquè l’evadit acaba lliure
i aquest altre, a la presó.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—Creieu que sou a l’avantguarda
del món cinematogràfic?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—No ho sé. Penso que el cinema
del futur s’allunyarà cada vegada més del teatre. I que les tècniques que es
faran servir no tindran res a veure amb les del teatre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—Creieu que la majoria de les pel·lícules
més aclamades avui dia les haurem oblidat d’aquí vint anys?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—No us ho sé dir.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—Us sentiu sol?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">—Em sento molt sol; però no n’obtinc
cap plaer, de sentir-me’n.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "georgia" , serif; font-size: 10.0pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span> </div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaLdaveY_jaw_tBDoJjppANuhxuvwo9E0E-JthyrBJF77f7yvnWlhXi2S2ox0-FDCplxSELyBFrcs0gcashNtVGJOkzmBBd51qh8EWFKAOEp-okopKJrSGxAbrvDT8B8l39yXIe444WuM/s1600/pickpocket+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="720" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaLdaveY_jaw_tBDoJjppANuhxuvwo9E0E-JthyrBJF77f7yvnWlhXi2S2ox0-FDCplxSELyBFrcs0gcashNtVGJOkzmBBd51qh8EWFKAOEp-okopKJrSGxAbrvDT8B8l39yXIe444WuM/s320/pickpocket+1.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />Davidhttp://www.blogger.com/profile/17517796716654029570noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6223516124591014196.post-11988145902747498952018-12-11T20:46:00.001+01:002018-12-11T20:48:02.954+01:00Simon Leys<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Trobo a faltar Simon Leys.</span><br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/KtFmin7S8t8" width="560"></iframe></div>
Davidhttp://www.blogger.com/profile/17517796716654029570noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6223516124591014196.post-33911596367339010872018-12-08T23:20:00.000+01:002018-12-08T23:20:32.880+01:00Germania<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">L’estiu
de 1860, un Friedrich Nietzsche de 16 anys passeja pel bosc amb els seus amics
Wilhelm i Gustav. Mentre caminen, se’ls acut una idea que s'inscriu en la més
pura tradició romàntica: fundaran una petita societat on presentaran una producció
artística cada mes. Els pocs membres del grup s’encarregaran d’avaluar amb absoluta
sinceritat aquestes produccions, que poden ser un poema, un tractat, un
projecte arquitectònic o una obra musical. Dit i fet, funden la societat i l’anomenen
<i>Germania</i>. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Germania
estarà activa dos anys, sobretot gràcies a l’impuls de Nietzsche. El 1863 es
dissoldrà en gran part a causa de les crítiques despietades, sovint humiliants,
que els membres de la societat rebien d’en Friedrich. Vanitat, però també rigor i un enfrontament constant a l’autocomplaença que marcaran la seva vida i obra posteriors. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2r6gOI9yjJZovn4mMKCz_t5HUXnB1jSsnsqqF0k8mEh6zoRC00VNVdQEY9RpkgWuoLWOzcucGy4nbGHNp_czVGoothTBL2iuhW3L2Y-YrjEdo7ACUT6KFQXrgZ4dhh6h7ZuUMn61XeBA/s1600/Rolandseck_1857.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="526" data-original-width="726" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2r6gOI9yjJZovn4mMKCz_t5HUXnB1jSsnsqqF0k8mEh6zoRC00VNVdQEY9RpkgWuoLWOzcucGy4nbGHNp_czVGoothTBL2iuhW3L2Y-YrjEdo7ACUT6KFQXrgZ4dhh6h7ZuUMn61XeBA/s400/Rolandseck_1857.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Davidhttp://www.blogger.com/profile/17517796716654029570noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6223516124591014196.post-89263349587918921692018-11-18T20:38:00.002+01:002018-11-18T20:40:19.947+01:00Viatge a l'interior de Las Meninas<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">De
jovenet, Michael Jacobs va quedar trasbalsat quan va ser a Madrid i va veure <i>Las Meninas</i> per primer cop. La impressió
li va durar tota la vida. Després va estudiar història de l’art, va ser deixeble
del controvertit Anthony Blunt, i va viatjar molt. Alguns d’aquests viatges els
va transformar en llibres: <i>Andes</i> (2010)
i <i>The Robber of Memories: A River Journey
Through Colombia</i> (2012). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Un
bon dia, Jacobs rep un regal d’un company amb qui havia perdut el contacte feia
molts anys: es tracta d’un trencaclosques de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Las Meninas</i>, com els que venen al Prado. Allò fa que torni a llegir
molt sobre el quadre i decideixi escriure’n un llibre. El 2013, en una visita
rutinària al metge, li diagnostiquen un càncer. Jacobs va continuar amb el
projecte fins que va morir un any després. Aleshores, el seu amic periodista Ed
Vulliamy va recopilar tot el material que Jacobs havia escrit sobre el quadre i
hi va afegir una introducció i un epíleg. El resultat és <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Everything is Happening. Journey into a Painting</i> (Granta Books, 2015), un llibre heterodox
que vessa de passió a cada pàgina. Foucault, Beckett, Nabokov, Albahari, Gombrich, i Borges, entre
d’altres, ens acompanyen en un viatge incomplet, resseguint un mapa traçat per Jacobs,
el mapa del qui sap que mai no podrà arribar a captar el significat últim del
quadre de la seva vida. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><span style="mso-spacerun: yes;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJDO2PspUp9CQCPt9jx2nHE0Ug3BgWSzBXA0q5-6Fj58vmT9u3owAJxX1cAuzlRZlshGUrQh_YDbBaNKsOCgsYwN7QWFseYaROV-yxH8nTGs4ubq5-dZlNkuWyogvirk8boZt4Vn7irKE/s1600/81zJcUXP-PL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="995" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJDO2PspUp9CQCPt9jx2nHE0Ug3BgWSzBXA0q5-6Fj58vmT9u3owAJxX1cAuzlRZlshGUrQh_YDbBaNKsOCgsYwN7QWFseYaROV-yxH8nTGs4ubq5-dZlNkuWyogvirk8boZt4Vn7irKE/s320/81zJcUXP-PL.jpg" width="199" /></a></div>
<br />Davidhttp://www.blogger.com/profile/17517796716654029570noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6223516124591014196.post-75340613813266418892018-10-30T21:58:00.000+01:002018-10-30T21:58:50.716+01:00Bram van Velde<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">«Després
de la inauguració d’una mostra quedo foradat per tot arreu. Com les meduses a
la sorra. Els nens les traspassen amb un bastó, sense que s’imaginin que allà
hi ha un organisme viu.» Bram van Velde.</span><span style="font-family: "georgia" , serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihw3GpYb71czPYWclJ4BIrI5a1Y0h6gRFuHnytAMMPE5kguSMvbt2wZn3LYtd5QI6s5q2YpdmMPdxV0AIgs4HEHu36rIhrjuW_jpuwQVp4LUYDgTB2dPRc8T3qITPo2JgkXRLgE7rbunw/s1600/Bram-van-Velde-0063.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="423" data-original-width="640" height="263" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihw3GpYb71czPYWclJ4BIrI5a1Y0h6gRFuHnytAMMPE5kguSMvbt2wZn3LYtd5QI6s5q2YpdmMPdxV0AIgs4HEHu36rIhrjuW_jpuwQVp4LUYDgTB2dPRc8T3qITPo2JgkXRLgE7rbunw/s400/Bram-van-Velde-0063.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small;">Bram van Velde, <i>Sense títol</i> (1956).</span></td></tr>
</tbody></table>
Davidhttp://www.blogger.com/profile/17517796716654029570noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6223516124591014196.post-63086998858504858962018-10-28T08:42:00.001+01:002018-10-28T08:42:26.397+01:00Llums de Cremorne<br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdOyzRhyinuiaIU215f23hxVj98jihWL37x7hjyKsNjZrrqN_WMFDqpYXuJD-CzJQOx4zi1x3ziWFzVyf93FGxjr90TQgCR9qQBSwImTC113JeSSJ0xRDDOikUVMzUSmOauwmC7Jnitrs/s1600/cremorne+lights.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1029" data-original-width="1536" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdOyzRhyinuiaIU215f23hxVj98jihWL37x7hjyKsNjZrrqN_WMFDqpYXuJD-CzJQOx4zi1x3ziWFzVyf93FGxjr90TQgCR9qQBSwImTC113JeSSJ0xRDDOikUVMzUSmOauwmC7Jnitrs/s400/cremorne+lights.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: small;">James Whistler. <i>Cremorne Lights</i> (1872).</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />Davidhttp://www.blogger.com/profile/17517796716654029570noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6223516124591014196.post-77760382990872696432018-10-21T21:19:00.003+02:002018-10-21T21:20:00.355+02:00Les arnes de la viquipèdia<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Al
llarg de la història de la novel·la —i
de la literatura en general—, hi ha hagut molts autors que han hagut de
recórrer a quantitats ingents d’informació externa per a completar les seves
obres. Pensem, per exemple, en els escriptors de novel·les històriques; en
Flaubert fullejant més de mil llibres pel seu enciclopèdic <i>Bouvard i Pécuchet</i>, o en W. G. Sebald, que a <i>Austerlitz</i> o <i>Els anells de
Saturn</i>, per exemple,<i> </i>incorpora i
integra fragments sencers retallats —de vegades literalment— de les fonts
més diverses i heterodoxes. Abans, doncs, aquest saber enciclopèdic calia
cercar-lo, sobretot, en biblioteques i llibreries de segona mà, i, en canvi,
avui dia només cal un ordinador i accés a internet. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Quan
llegim la descripció que Sebald fa durant unes quantes pàgines dels costums de
les arnes, es fa difícil no pensar que, </span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">per a aconseguir tota la informació que cal per a compondre aquest fragment d’obra (que, de fet, és una petita obra en si mateix), </span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">avui n’hauria tingut prou, segurament,
amb la vikipèdia. Fins a
quin punt aquesta accessibilitat i immediatesa hauria modificat les obres d’aquests
autors? Com en serien de diferents <i>Austerlitz</i></span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><i> </i>o <i>Bouvard i Pécuchet</i></span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"> si la informació
hagués provingut del cercador de google? Sebald, Flaubert i tants altres s’haurien
conformat amb aquesta eina o haurien regirat biblioteques igualment? No ho
sabrem, i en diguem el que en diguem tan sols serà una opinió més. I d’opinions, sempre n'hi ha massa.</span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyAFuiddLsfvxOCXNl3xxOv9JBaudtCczcNBl47gIInbBF0nCC-q-6TAmT9k8tY4cIIWvdq_jmQ4CZEHRNWFnB6mIUu9CUy4puR94m0Ps-PNaicPQqd_ZBWqI93U5zIlG303y_x40LsU4/s1600/arna.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="565" data-original-width="1004" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyAFuiddLsfvxOCXNl3xxOv9JBaudtCczcNBl47gIInbBF0nCC-q-6TAmT9k8tY4cIIWvdq_jmQ4CZEHRNWFnB6mIUu9CUy4puR94m0Ps-PNaicPQqd_ZBWqI93U5zIlG303y_x40LsU4/s320/arna.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />Davidhttp://www.blogger.com/profile/17517796716654029570noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6223516124591014196.post-14252769985833257482018-10-10T22:00:00.001+02:002018-10-10T22:00:04.563+02:00Teatre del gueto<br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSCp9NuGEljq8EA5Jp6uKpjgyfvCrnVnfRkr-lLMslbAH1RsXPdm2eqU_at2iNswrKV7lHo04OmNmV5THTeG-GtYPw2Jo5h2f3ZEz7x6dhHZDDyUrIt2tHQER5avqq08IpTzQIgJ5VovE/s1600/bomberg-theatre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="1266" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSCp9NuGEljq8EA5Jp6uKpjgyfvCrnVnfRkr-lLMslbAH1RsXPdm2eqU_at2iNswrKV7lHo04OmNmV5THTeG-GtYPw2Jo5h2f3ZEz7x6dhHZDDyUrIt2tHQER5avqq08IpTzQIgJ5VovE/s400/bomberg-theatre.jpg" width="328" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: small;">David Bomberg. <i>Ghetto Theatre </i>(1920).</span></td></tr>
</tbody></table>
Davidhttp://www.blogger.com/profile/17517796716654029570noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6223516124591014196.post-46620777858830427862018-10-06T20:55:00.003+02:002018-10-06T20:55:55.039+02:00Juli Bustamante i Fred i son<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Si es digués Edwyn Collins tothom en reivindicaria el llegat i en faria lloances. Es diu Juli Bustamente i és valencià. Aquí l'acompanyen els Fred i son, i interpreten <span style="text-align: justify;">«</span><span style="text-align: justify;">Avions</span><span style="text-align: justify;">»,</span><span style="text-align: justify;"> del gran disc <i>Cambrer</i> (1981):</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/zBoOioB1g2M" width="560"></iframe></div>
Davidhttp://www.blogger.com/profile/17517796716654029570noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6223516124591014196.post-69540335654068451192018-09-25T10:52:00.000+02:002018-09-25T10:52:09.014+02:00El llibre de Blam<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Entre el 21 i el 23 de gener de 1942, l’exèrcit i la policia hongaresos van matar més d’un miler i mig de jueus i una quantitat lleugerament inferior de serbis a la ciutat de Novi Sad, la capital de la regió sèrbia de Voivodina. El primer dia, la majoria de les víctimes van ser transportades en camions fins a la vora del Danubi i, un cop allà, les van assassinar i les van llançar al riu. Com que l’aigua estava glaçada (feia un temperatura de quasi trenta graus sota zero), alguns militars hongaresos van estar-se tota la nit trencant la capa de gel perquè el corrent es pogués endur els cossos, molts dels quals van arribar fins a Belgrad i més enllà. L’endemà i el dia 23, les matances van tenir lloc a les cases i els carrers de Novi Sad. Aquest pogrom, conegut com <i>la batuda de Novi Sad</i>, va ser el punt àlgid d’una persecució que havia començat amb l’entrada de les tropes hongareses a Voivodina l’11 d’abril de 1941 i que va durar fins al 22 d’agost de 1944. Dels quatre mil jueus que vivien a Novi Sad l’any 1940, en van sobreviure mil i tan sols dos-cents van romandre a la ciutat després de la guerra.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">L’escriptor serbi de mare hongaresa Aleksandar Tišma (1924-2003), escull un supervivent d’aquells fets terribles com a protagonista de la novel·la <i>Knjiga o Blamu</i> [El llibre de Blam], publicada per primer cop el 1972 i que forma part d’un cicle de cinc obres que aquest autor situa a Novi Sad durant els anys de la guerra i la postguerra. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWOnuJscaxXhaBbOF-zptJ7hiM8jm8dKWZkXvxqQ7okX_zxu6RfQT9AL2lzQulon-2AZspBrzKPVz3TRFnac4PM3AtwB9fm0b-vhjFbkY1sP0u9NxQIxGlKqNoL5ARHJnRJx07ikkTp4w/s1600/tisma%252C.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="166" data-original-width="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWOnuJscaxXhaBbOF-zptJ7hiM8jm8dKWZkXvxqQ7okX_zxu6RfQT9AL2lzQulon-2AZspBrzKPVz3TRFnac4PM3AtwB9fm0b-vhjFbkY1sP0u9NxQIxGlKqNoL5ARHJnRJx07ikkTp4w/s1600/tisma%252C.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Miroslav Blam té uns trenta anys, és jueu, està casat amb una cristiana i té una filla; però se sent sol i culpable: els seus pares i la seva germana van ser assassinats per la policia hongaresa i ell es va salvar de la deportació perquè es va batejar i es va casar amb una dona no-jueva. Blam se sent resignadament satisfet amb la monotonia de la seva feina a l’agència de viatges Interkontinental i viu en un àtic des d’on li agrada observar el carrer. Tanmateix, el paisatge humà i topogràfic de Novi Sad s’ha transformat tant que a Blam li costa reconèixer la seva ciutat. Les antigues botigues del carrer dels Jueus han canviat de dalt a baix: els aparadors s’han ampliat, el gènere hi està col·locat de manera ordenada i professional, els rètols han substituït els noms exòtics dels vells propietaris per acrònims asèptics. L’ambient ara hi és fred, uniformat, tranquil·litzador. El carrer està tallat per un bulevard i «tan sols en la distància, a l’altra banda de la transitada cesura, se n’entreveu la continuació, el final arrencat, com un punt sota del signe d’exclamació: alta, solitària, recoberta de cúpules morisques, s’alça la sinagoga, on a causa de la seva acústica famosa i manca de fidels, de tant en tant s’hi celebren concerts de l’orquestra de Novi Sad i de grups estrangers que estan de gira.» Aquesta ciutat, de construccions engolides pel progrés i d’habitants fantasmes, esdevé la protagonista silenciosa de l’obra de Tišma. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><i>El llibre de Blam</i> està dividit en quinze capítols que no segueixen cap ordre cronològic. La narració de Tišma es mou constantment entre el present i el passat, la qual cosa ajuda a entendre més bé la complexitat del personatge de Blam. Blam, com la sinagoga de Novi Sad, és una relíquia del passat que serà suportable sempre i quan es mantingui exclusivament com a curiositat muda i inofensiva. No obstant això, tot i ja no ser visible, el passat es resisteix a desaparèixer del tot, com les taques de sang de les víctimes al terra de la sinagoga, on ara tot és net i polit. Allà, fa poc menys de quinze anys, centenars de jueus van ser confinats per les autoritats hongareses abans de ser enviades a l’extermini. Eren les mateixes parets. Damunt l’altar les taules de la llei amb les lletres hebrees gravades al marbre encara hi són. Element decoratiu i prou. Ningú no s’hi fixa. Són vestigis sense cap mena de significat. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Durant gran part de la novel·la, Blam passeja sense destí per Novi Sad, incapaç d’entendre el món que l’envolta. Està condemnat «a causa de la voluntat que s’ha imposat a si mateix, a deambular pels carrers i els camins coneguts, sent-ne sempre un observador atent, ociós i ombrívol.» A Novi Sad, les autoritats han bastit una situació de falsa normalitat que no deixa de ser una nova imposició i que té com a objectiu principal manipular el record per «enllaçar les víctimes de l’ocupació amb la lluita de la humanitat pel progrés». Però Blam, sovint a contracor, recorda; no pot fer altra cosa. Ha intentat construir una vida que es basi en l’oblit i en la indiferència però no se n’ha sortit. Una mostra definitiva del mur que ha intentat col·locar entre la seva existència i el món és la manera com reacciona en saber que la seva dona li és infidel (cosa que farà que també dubti de si és pare de la seva filla): el que inicialment és una ferida molt dolorosa esdevé en poc temps una barreja agredolça de pèrdua i d’alliberament, perquè ara ja no creu que sigui necessari esforçar-se per aspirar a cap ideal de felicitat. A mesura que la novel·la avança, ens adonem que Blam és un vestigi, un fòssil, el darrer testimoni d’una època recent però extingida, un testimoni acomplexat per la seva supervivència. Ni tan sols la derrota nazi no va relaxar el desencís de Blam: més enllà del record d’un món que mai més no tornarà a ser, les represàlies comunistes tornen a omplir de sang Novi Sad, «cosa que revela tant sobre la perseverança de les estructures humanes com sobre la impotència o caràcter il·lusori de les paraules que serveixen per revelar-les.» L’excés brutal dels bàndols feixista i comunista han deixat una ciutat esgotada i amnèsica. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgalRLlZu7zE5ktXlJKBkJkoCjRBi7HT2ekQ9AXFDAbz-Lcb5tAEVzYtmZzconFNr_35UPIOMds5vLlyIg-eKQv7lrc2TE8LNsRWIwIxgzit7F4G6-1YB62vb26OwOXodwb9mtqaZFlzu4/s1600/tisma.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="700" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgalRLlZu7zE5ktXlJKBkJkoCjRBi7HT2ekQ9AXFDAbz-Lcb5tAEVzYtmZzconFNr_35UPIOMds5vLlyIg-eKQv7lrc2TE8LNsRWIwIxgzit7F4G6-1YB62vb26OwOXodwb9mtqaZFlzu4/s320/tisma.jpg" width="233" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Al darrer capítol del llibre, Blam assisteix a un concert que se celebra a l’antiga sinagoga de Novi Sad. Durant l’entreacte, retroba Funkenstein, un supervivent que a Bergen-Belsen era l’encarregat de tocar el violí mentre els nazis duien les víctimes a la forca (el comandant del camp era un home d’una gran sensibilitat musical). Al llarg d’aquesta conversa breu, Blam es compara amb Funkenstein i se sent culpable: al contrari del violinista, ell què va veure?, què va viure?, què pot explicar? No res. Com el narrador del relat «Sense cap crit» , se sent impúdicament viu. Per altra banda, com es pot explicar l’amnèsia que sembla que ha afectat a tothom?: ningú no recorda que aquelles parets, no fa pas gaire, van fer de camp de trànsit improvisat? I d’on treu la força Funkenstein per estar assegut allà escoltant música com la que segurament va haver d’interpretar a Bergen-Belsen? Per què no crida? Per què no udola la veritat? El passat que Blam vol oblidar, torna un cop i un altre. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Relacionar l’obra de Tišma amb la de Danilo Kiš, un altre magnífic escriptor serbi, pot semblar un recurs fàcil, però certament hi ha similituds temàtiques i estilístiques, especialment entre els relats de <i>Bez Krika</i> [Sense cap crit] i la majoria dels de <i>Una tomba per a Boris Davidovitx</i> i <i>Enciklopedija Mrtvih</i> [L’Enciclopèdia dels morts] . Tot i això, en <i>El llibre de Blam</i> s’observen punts de connexió importants amb l’obra d’Imre Kertész, de qui Tišma va traduir <i>Sense destí</i> al serbi. Com Kertész, Tišma no ofereix consol (per això ja tenim l’Holocaust ensucrat que sovint ens mostra Hollywood); el que tots dos ofereixen és justícia, la justícia inherent a qualsevol esforç per recordar. És del tot lògic que algú que s’aferrava a la literatura per desemmascarar els esforços de l’individu i del poder per desfer-se dels records incòmodes hagués de marxar del seu país durant el règim de Milosevic: el poder sempre rebutja el record dels qui no es deixen encaixonar en cap ideologia. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioZySwQlmVVbqr8p2SYcfW1hxzRoMsArILlnDdB7sLjHDfhCHwk0kVnoKuraZNNRqCHcO7S_a2VBoGaSxWtIoAbubrOOZcA_NCOrOjaF5DYG-SjpqW3M1T77MPTNqoqn0SsKyCaQGeRoQ/s1600/novi+sad.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="768" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioZySwQlmVVbqr8p2SYcfW1hxzRoMsArILlnDdB7sLjHDfhCHwk0kVnoKuraZNNRqCHcO7S_a2VBoGaSxWtIoAbubrOOZcA_NCOrOjaF5DYG-SjpqW3M1T77MPTNqoqn0SsKyCaQGeRoQ/s320/novi+sad.jpg" width="240" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
Davidhttp://www.blogger.com/profile/17517796716654029570noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6223516124591014196.post-16236335044371399722018-09-23T19:11:00.001+02:002018-09-23T19:13:15.928+02:00Els Byrds de Gene Clark<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">L'any 1964, Gene Clark (1944-1991) va fundar The Byrds amb Roger McGuinn i David Crosby, i s'hi va estar fins al 1966. Aquest grup nord-americà, famós per les seves harmonies vocals i el so característic de la Rickenbacker de dotze cordes de McGuinn, va conrear el folk rock, la psicodèlia i el country rock. Durant dos anys Clark va participar en la composició i lletres de la majoria de cançons del grup, i algunes són exclusivament seves. La carrera en solitari de Clark és excepcional amb un reguitzell de discos imprescindibles, però avui toca una llista de les cinc millors cançons que Clark va compondre amb els Byrds:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">1)<a href="https://www.youtube.com/watch?v=iTlS2JhaBJM"> She Don't Care About Time</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">2) <a href="https://www.youtube.com/watch?v=to-RVV_3anw">I'll Feel A Whole Lot Better</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">3) <a href="https://www.youtube.com/watch?v=0B-0UWb2JDc">The World Turns All Around Her</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">4) <a href="https://www.youtube.com/watch?v=Us2Hy2c52Ho">Set You Free This Time</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">5) <a href="https://www.youtube.com/watch?v=1-r8XFTeTF4">I Knew I'd Want You</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">Els Long Ryders eren <i>fills </i>dels Byrds. L'any 1984 van gravar una cançó amb Gene Clark. És aquesta: </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/q6bgCa98TTI" width="560"></iframe></div>
Davidhttp://www.blogger.com/profile/17517796716654029570noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6223516124591014196.post-25859179078570371932018-09-19T21:16:00.004+02:002018-09-19T21:16:59.937+02:00Religió<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Hi
ha massa coses per pensar. Com que no tenim la formació que caldria per poder assumir
l’oceà de coneixements que ens envolta, ens aferrem als salvavides de les
opinions prefabricades, llançats pels representants del saber. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif; font-size: large;">Hem
trobat el públic que no es congrega a les esglésies. Els pontífexs mediàtics subministren
què ha de saber el poble per mitjà de dosis entenedores. Amén. No sabem la sort
que tenim.</span><span style="font-family: Georgia, serif;"><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq2L00yBCy8kcexvBjFG15p5I2nfAfD8R28lSOlk_WTnGKylko9dYnMXOfPDO-nJ5HgnhG3XhWQG5szFGgzwCn5vAfmY_oPUQEBKJMn7lYjTotUnTClaZGlM8TEEm_n3iQIgLj-sz0QS0/s1600/Brainwashing-Experiment-Getty-Image-1024x790.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="790" data-original-width="1024" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq2L00yBCy8kcexvBjFG15p5I2nfAfD8R28lSOlk_WTnGKylko9dYnMXOfPDO-nJ5HgnhG3XhWQG5szFGgzwCn5vAfmY_oPUQEBKJMn7lYjTotUnTClaZGlM8TEEm_n3iQIgLj-sz0QS0/s320/Brainwashing-Experiment-Getty-Image-1024x790.jpg" width="320" /></a></div>
Davidhttp://www.blogger.com/profile/17517796716654029570noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6223516124591014196.post-28412748686605797932018-09-17T21:08:00.000+02:002018-09-17T21:12:06.809+02:00Mimesi<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;">L’any
1936, Erich Auerbach (1892-1957) va fugir d’Alemanya i es va instal·lar a Istambul.
A Turquia, Auerbach va escriure <i>Mimesis: Dargestelle Wirklichkeit in der
Abendländischen Literatur </i>(‘Mimesi: la representació de la realitat en la
literatura occidental’), un dels llibres més importants de Literatura Comparada
del segle xx i que Auerbach va confegir sense cap possibilitat de consultar la bibliografia que li hauria fet falta. <i>Mimesis </i>està dividit en vint capítols en què l’investigador
alemany repassa moments clau de tres mil anys de representació poètica tot
plegat amb una erudició i capacitat comparativa inaudites. El llibre es va
publicar el 1946, a Berna. No el trobareu en català. </span><span style="font-family: "georgia" , serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAz2y9aTqUVJc3W28Q1hZzEyR_OatUC0KWSB_IIlngOAexGNQpHjEt1g1aRIIn3qG8upb1A7Ft87GdZL37mO35jcp8mBpJZLbnjSB2NomtQ_UM_wiFTbizLmYX6pllzhY_STsKdOAQpHk/s1600/mimesis.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="794" data-original-width="532" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAz2y9aTqUVJc3W28Q1hZzEyR_OatUC0KWSB_IIlngOAexGNQpHjEt1g1aRIIn3qG8upb1A7Ft87GdZL37mO35jcp8mBpJZLbnjSB2NomtQ_UM_wiFTbizLmYX6pllzhY_STsKdOAQpHk/s320/mimesis.jpg" width="214" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />Davidhttp://www.blogger.com/profile/17517796716654029570noreply@blogger.com0