dilluns, 3 de maig del 2010

Coincidències

Molt sovint hi ha coincidències que ens sorprenen tant que ens empenyen a creure que tot es regeix per un pla misteriós del qual només som capaços d'entrellucar-ne fragments minúsculs i incomplets. Per exemple:
L'octubre de 1907, Leo Perutz (1882-1957) entra a treballar a l'Assicurazzioni Generali de Trieste. El mateix mes i el mateix any, Franz Kafka obté la seva primera feina a la mateixa empresa.
Durant la Primera Guerra Mundial, Perutz treballa al centre de premsa de guerra al costat de Musil i Werfel entre d'altres.
El 1933, Perutz es retroba amb Kafka, Musil i Werfel. Aquest cop tots quatre formen part de la llista d'autors prohibits pel nazisme. Les seves obres cremen per tot Alemanya.
Fins aquí la relació de Perutz amb escriptors reconeguts mundialment. La resta és silenci. Un silenci protestat per Borges, Adorno o Polgar que proven de popularitzar (sense èxit) l'autor d'obres tan estranyament captivadores com El mestre del judici final, El Judes de Leonardo, De nit, sota el pont de pedra, El cavaller suec o El Marquès de Bolívar.
Que cap dels seus llibres no estigui traduït al català deu ser una altra coincidència inexplicable, suposo.

8 comentaris:

GEMMA ha dit...

Desconeixia aquest escriptor, com tants d'altres. Gràcies per l'aportació.

David ha dit...

És normal, Gemma. Aquí no és gens conegut. Potser algun dia alguna editorial decideix publicar-ne algun llibre en català. En castellà Destino n'ha publicat molts. La seva obra completa es pot trobar en anglès i en francès. Continuo sense saber alemany, cosa que em permetria no queixar-me tant de la manca de traduccions al català.

Mireia ha dit...

Autor no traduït? A veure si Asteroide o Viena, experts en tirar l'ull a autors que VAL LA PENA traduir, en prenen nota!!

David ha dit...

Tant de bo qui s'encarregui d'aquestes coses es recordi de Leo Perutz!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Prendrem nota, doncs jo tampoc el coneixia, i amb les afinitats que tenia ... segur que mereix el que dius.

David ha dit...

De ben segur, Àngel.

digue'm ariadna ha dit...

... Fa temps, en Vallcorba va dir que va començar la seva editorial catalana pensant en aquells llibres que a ell li agradaria trobar-se en una llibreria. En el segell català i en el castellà, a mida que va nodrint de llibres la "seva llibreria", ens ofereix un catàleg on sovint s'hi poden trobar escriptors i escriptores que han estat coberts d'un estrany silenci. És curiós però, en llegir aquestes "coincidències", no he pogut evitar associar Perutz a Vallcorba... En prenc bona nota de l'autor i les obres que cites...

David ha dit...

Doncs no es pot negar que té bon gust, en Vallcorba, oi? Suposo que fer com ell és un somni per a qualsevol lector.
Salutacions!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA