dimarts, 8 de novembre del 2011

Herois quotidians

James Hunter explica que una nit anava en tren i que un passatger del mateix vagó tenia un radiocasset a la falda d’on sortia una música no gaire forta. En general, es tracta d’un moment desagradable: ningú no hauria d’obligar ningú altre a sentir res que no vulgui. Però resulta que del radiocasset en sortia una cançó de Sam Cooke i, és clar, alguns passatgers somreien i n’hi havia que fins i tot movien els peus una mica (hem de dir que això va passar a Anglaterra). Va ser aleshores que Hunter va decidir que volia dedicar la seva vida a fer música com aquella. Música que va directa al cor i als peus. Però no tot és perfecte: l’any 2006 el van nominar vés a saber per quèpels premis Grammy. La sort és que no va guanyar.    

3 comentaris:

GLÒRIA ha dit...

No coneixia aquest intèrpret però, tanmateix, la seva música m'ha resulta càlida i familiar. M'ha encantat!
Gràcies, david. Me'n vaig al "youtube".
Abraçada!

polaroid mental ha dit...

jo tampoc el coneixia, però la música i l'animació, fan una combinació deliciosa!

David ha dit...

És molt confortant que avui en dia encara hi hagi qui reivindiqui els sons clàssics de Sam Cooke, Jackie Wilson, Georgie Fame i companyia. M'alegro molt que t'hagi agradat en Hunter, Glòria! Si vas al youtube no et perdis les cançons que hi ha penjades d'en Sam Cooke, ara mateix n'estic escoltant i no em puc creure que fos tan bo!

Estem d'acord, Polaroid mental: els dibuixos mig cubistes que acompanyen la cançó estan ben trobats. Salut!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA