dimarts, 24 de gener del 2012

Fronteres

És un fet habitual que els nens sentin una gran fascinació pels atles i els mapes. El món a l’abast. Tots els països en l’espai que ocupen uns quants fulls. Capitals, mars, serralades, carreteres, fars, rius, aeroports... I noms: Spiekeroog, Kavála, Qom, Lusaka, Saransk, Arad, Taz, Caserta, Burdur, Old Crow... Un món ordenat, clar, controlat i segur. Illes, relleus i contorns. Aquí comença un país i aquí n’acaba un altre. Cadascun té el seu color, no hi ha pèrdua. Ratlletes i puntets. I fronteres. Les polítiques, les més ben perfilades. Si recordar l’artificiositat de tota frontera política és un tòpic, causar desgràcies irreparables marcant i esborrant línies divisòries ha esdevingut un costum.
La frontera és on el poder s’esforça més per mantenir l’ordre i és justament on més se li escapa. La frontera ens captiva perquè és transgressora, inclassificable, perillosa, imprevisible, incerta. L’esperit de la frontera és l’herba que creix sota el quitrà. Joseph Roth va néixer a Brody; Elias Canetti, a Rustschuk; Paul Celan, a Czernowitz, i Claudio Magris, a Trieste.

10 comentaris:

novesflors ha dit...

Llàstima que no hàgem sabut viure en un món sense fronteres, com deia John Lennon.
M'agrada la cançó que ens has posat avui.

Lior ha dit...

D'entrada:Bones tanques fan bons veïns. Ja en parlarem.
_____________________________


Estat de pedres vociferants:
¡Armènia, Armènia!
País que crida a les armes les seves muntanyes
rauques:
¡Armènia, Armènia!
País que vola eternament a l'encalç dels clarins
argentats de l'Àsia.
¡Armènia, Armenia!
País que va repartint, generós, les monedes
perses del sol:
¡Armènia, Armenia!

(perquè consti, ja m'entens...)

GLÒRIA ha dit...

Un món intel·ligent no hauria de tenir fronteres, hauria de repartir-se la riquesa que la terra ens dona i que tothom respectés a tothom. Això, David, ho deia el meu pare que va néixer l'any 1916 i va ser un soldat de la República. Per desgràcia no som prou bons, ni prou intel·ligents, ni prou madurs per compartir aquest món. I mentre sigui així defenso la frontera i me'n manca més d'una.
Abraçada de cap de setmana!

El missatger ha dit...

Bon dia, David.
Una de les accions artístiques amb més humor dels anys seixanta, California map project, d’en Baldessari, feia conya amb la inexistència física d’aquest concepte que són els mapes.
Va anar per Califòrnia buscant les lletres del nom que si surt als mapes, i on creia que tenia que anar una lletra de la paraula Califòrnia, la col•locava utilitzant elements naturals. Així l’espai físic per fi es corresponia amb l’espai conceptual cartografiat.
Salut!

Lior ha dit...

Ja en parlarem, deia.
Només un apunt: tenir personalitat, tan individual com col·lectiva, és inevitable. Això ens complica la vida? No pas tant com no tenir-ne (objectiu de règims totalitaris).
Es pot ser home o país de frontera. I home o país de, per entendre'ns, límits.

David ha dit...

Respectar les diferències s’hauria de poder fer sense l’existència de fronteres polítiques però, és clar, dir això en ple s.XXI, sona quasi ridícul. M’alegro que t’hagi agradat aquesta cançó, Novesflors.

Avui en dia el mot frontera té connotacions negatives, però, per exemple, l’existència de fronteres lingüístiques (que quasi mai coincideixen amb les polítiques) rebaixa l’agressivitat que suggereix el terme frontera política. Això sí: o les abolim totes o no cal causar tant enrenou quan n’hi ha que volen participar del joc en igualtat de condicions. Els armenis ens en podrien parlar bastant de la mobilitat forçada de les seves fronteres. Consta, Lior.

Tens raó, Glòria. És trist, però és ben bé així. Un dels meus avis va néixer un any després del teu pare i també va haver de fer de soldat (també de la República); l’altre va desertar. Tots dos també trobaven a faltar aquesta frontera que ens manca. Una abraçada!

Bona nit, Missatger. Bona idea, aquesta d’en Baldessari. Mostrar l’absurd de la frontera política, fa reconsiderar moltes coses. Salut!

Precisament els règims totalitaris es van especialitzar més en derribar fronteres que no pas en bastir-ne de noves. Per altra banda, la personalitat s’hauria de poder tenir igualment sense marcar línies al terra (moment utòpic de la nit, ja ho sé, Lior...).

jordi3funk ha dit...

Es curiòs que els escriptors que cites siguin de frontera, precisament. De vegades no cal que sigui un lloc fisic, un pot sentir-se fronterer en moltes altres coses. Bordeline, n hi diuen els psiquiatres. I no és necessariament un elogi.
Fronteres? comprateixo el vosatre savi eescepticisme pels grans conceptes fraternals , que tanst estralls han fet a la humanitat (eliminar fronteres sol precedir els genocidis: vegis Tibet o Bosnia). Un món sense fronteres seria desitjable, es clar, però amb les pulsions homicides de l´especie (la que esborra les diferència mal protegida) les fronteres son encara necessàries. Només cal veuer la quantita de castells que et trobes per tota la peninsula. De què tenien por? De tot deu. Sortosament ja no cal encastellar-se ni recolure´s dalt del turons, però quan veig el deficit fiscal o els atacs a la immersió, encara crec en les fronteres. Les que diuen: està vostè a punt de passar a un altre país, sigui educat amb els veins. La frase de la tanca i els veïns és molt encertada, i opino que és la base de la democràcia , si voleu la de caire liberal. Això sí: les fronteres haurien de ser com les membranes semipermeables dele éssers vius. L´osmosi és necessària per no morir ofegat en els teus propis detritus. Pensament zen: els päisos més permeables deuen ser també els més ben amurallats.

MARGA BOSCH I EL SEU VERB ha dit...

M'agrada aquesta referència a la frontera i combrego fil per randa amb el text i les referències al tema fronterer. Genial això de conjugar el transfronterer Roth i acabar amb un video dels fronterers Calexico. M'encanten aquestes "afinitats electives" per molt distants que siguin en el temps i l'espai. Quin article més maco!

soulbizarre Àngel ha dit...

ep...s'ha colat la Marga Bosch, que està al meu costat manipulant les tecles...el text anterior és meu, ostres!

Àngel

David ha dit...

És ben bé això, Jordi: de fronteres no n’hi ha només de físiques. I el que és molt interessant és, per exemple, estudiar les fronteres que hi ha dins les ciutats. Hi ha carrers i fins i tot voreres que separen mons completament diferents.
Pel que fa a la necessitat o no de fronteres,quan al costat hi tens acomplexats que necessiten l’expansió per sentir-se importants, és ben lògic que vulguis alguna mena de protecció contra ells. Estic totalment d’acord amb el que dius: l’ideal és molt maco, però de moment, o tots o ningú. Salutacions i gràcies pels teus comentaris, Jordi!

Cap problema, Àngel: salutacions a la Marga, també. I moltes gràcies pel que dius de la meva entrada. Tens raó que Roth i Calexico no és pas una associació gaire evident de fer...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA