Un bon dia ―no
sabem exactament quan― va néixer l’actualitat. Se suposa que devia coincidir, entre d’altres
coses, amb l’aparició dels primers diaris, la Revolució Industrial i l’auge d’una
burgesia delerosa d’autoconvèncer-se que era possible comprendre el món, o si
més no fer-ho veure. Un diari sobre la taula va passar a ser sinònim de
coneixement i la sort era que cada dia n’hi havia un de nou.
Amb el pas del
temps, l’actualitat va anar imposant-se com a succedani còmode de la realitat i
es va configurar en el que Adan Kovacsics defineix com a neurosi col·lectiva.
Soroll ensordidor i focs artificials. La paraula esdevinguda funcional i, per
tant, transformada en tòpic. Ball histèric al ritme de notícies i imatges que
inunden la nostra consciència i memòria més immediata. L’espectacle disfressat
de servei públic. L’actualitat és molt accessible (tant, que sovint no cal ni
que passi pel cervell), però si tenim problemes greus de comprensió sempre hi
haurà una munió d’exegetes preparats per interpretar-nos-la. L’actualitat
deforma la nostra percepció de la realitat però hem d'estar tranquils: la publicitat
compensarà, amb les seves promeses, la visió grotesca i monstruosa que el
telenotícies ens ha transmès. És en aquest context que llegir un llibre en
silenci es converteix en un acte subversiu.
Em temo que l’entrada
número tres-cents d’aquest blog s’ha convertit en una mena de sermó. La culpa
és de llegir ―subversivament― i, tal vegada, malinterpretar Karl Kraus, Ivan Klíma i George Steiner.
.jpg)
12 comentaris:
Primer de tot, Mazel tov!! Envelleixes estupendament. Per tu no passen els posts...
Si aquest 300è post ha pres caire de sermó, només puc dir: Amén!
En Kovacsics té, a part de santíssima raó!, un curriculum que bé podria fer-lo (el o un) patró dels traductors. I dels refugiats subversius (quin estatus!...).
Això de l'actualitat és un producte de consum, cosa no necessàriament negativa, però si susceptible de convertir-s'hi, com així ha estat; aquesta uniformitat infoxicativa que patim, uniformitat tot a cent per acabar-ho d'adobar, em sembla que ho demostra.
M’en torno al refugi subversiu, però et deixo en bona companyia.
M'ha agradat el teu sermó, hauré de ser més subversiva, no sóc tan bona lectora com m'agradaria.
Bon cap de setmana.
Llegir, i escriure posts com aquest, actes de llibertat, subversius, sí, i que per molts anys!
Bé, gràcies, Lior. Toda raba. El to de sermó me’l reconec més sovint del que voldria, encara que agraeixo el teu amén. Pel que fa a en Kovacsics, les seves traduccions al castellà m’han ajudat a descobrir obres impagables, per tant és d’aquelles persones a qui cal estar agraïts per sempre.
Fas bé de tornar al teu refugi, Lior. I m’agrada el terme infoxicatiu, no l’havia sentit mai. L’actualitat és un producte, cert, i es veu que l’hem de comprar tant si com no.
No coneixia aquest grup, Lior, em sonaven de nom, però no n’havia sentit res. Pop amb tocs una mica èpics. Ja és això, oi?
Gràcies, Novesflors. Bon cap de setmana i escriure poesia com fas, avui en dia, també és ben subversiu.
Gràcies, Teresa. No he pretés mai ser subversiu, si en algun moment ho sóc, és ben bé sense voler.
Enhorabona per aquest post numero CCC tan interessant com tots els que publiques. Un cop més no conec l'autor que esmentes. Sort que, al final, sé qui són Karl Kraus i Ivan Klima, per exemple.
Si és un sermó deu ser pel to seré i sostingut que transmet seguretat i pau.
Per tant, una abraçada i Amen.
A mi sempre m'han agradat els bons sermons. Aquest teu fins i tot l'aprofitaré per a la meva feina. Per molts sermons!
Moltes gràcies, Glòria. L’Adan Kovacsics és un gran traductor i gràcies a ell he descobert llibres meravellosos. Amb tants amens em sento una mica estrany… Ara, l’abraçada virtual la faré igualment.
Aprofita’l pel que vulguis, Miraculosa, ja ho saps! A mi, això dels sermons, em fa certa basarda, per això quan me’n noto el to, arrufo una mica el nas. Gràcies!
M'ha agradat aquesta imatge de la publicitat compensant l'actualitat. És un kit perfecte.
Tota informació que dugui una etiqueta tan poderosa com "actualitat" deforma totalment el seu contingut. Tota actualitat pressuposa trencar amb qualsevol vincle amb la memòria.
No hi ha actualitat, només la repetició insidiosa de la vida i molta mala memòria.
Com diu Lior, és un producte de consum... per qui necessita comprar retalls de realitat.
Sí, que n'és de perfecte, Enric: primer t'inflen el cap amb tot de desgràcies i després t'ofereixen infinitat de productes que t'ajudaran a oblidar que el món "és" com te l'acaben de presentar.
Tens tota la raó! L'actualitat es configura contra la memòria. Res no es contextualitza.
Mazel Tov, mestre!! Quin luxe haver pogut llegir 300 entrades teves. Ets un home generós que comparteix reflexions i cultura.
Això sí que és subversiu!
Gràcies per tot i permet-me que abusi una mica i et demani moltes entrades més!
Existeix una actualitat, però una altra cosa és no sortir-ne i girar en bucle dins d'ella.
Bon dia, david.
Moltes gràcies, Hasbarat! El luxe és que em diguis el que em dius. Sobre això de més entrades, hi ha dies que em fa la sensació que la cosa no s'allargarà gaire més i d'altres que penso tot just el contrari. Ja veurem. Xalom!
Bona nit, Gemma. Que hi ha esdeveniments que es poden qualificar d'actuals és bastant clar. El problema és el tractament que reben aquests fets i la selecció que se'n fa. Salut!
Publica un comentari a l'entrada