Balthus. Le passage du Commerce Saint-André (1954).
8 comentaris:
Anònim
ha dit...
David, no és el primer cop que em toques l'ànima posant una imatge!
Tu no sabràs perquè et ve aquesta música al cap, però jo no sé què em passa amb Baltus, que em transporta a un paradís estrany. Ja hauràs vist que tinc a la portada del bloc un vídeo amb quadres de Baltus, oi?
Per què tothom escriu Baltus si porta una H de "Balthazaar" i sempre s'ha dit Balthus? Està bé l'associació amb aquesta música. Balthis va inventar les "Lolites" píctoriques. És un artista molt dotat amb una forma de veure el món que sembla hipnòtica. Una abraçada, David!
M’alegro que t’hagi agradat, Enric. Sí que m’havia fixat en aquest vídeo del teu blog, que és una mina de referències interessants. Salut!
Encantat d’ajudar a descobrir, Novesflors. Espero que la cerca sigui del teu agrat. Gràcies a tu.
La cançó que he afegit a la reproducció del quadre té alguns punts en comú amb el que es veu en aquesta obra de Balthus. Em costa deslligar l’una de l’altra. Salutacions, Teresa.
Potser per catalanitzar-ho, oi? No ho sé, Glòria. Sí que captiven els seus quadres. És un tòpic, però Balthus crea un univers propi, gens deslligat, però, del món real. Una abraçada, Glòria!
Me n’alegro, Jaka! Segurament és el quadre de Balthus que m'és m'atrau. Salutacions!
8 comentaris:
David, no és el primer cop que em toques l'ànima posant una imatge!
Tu no sabràs perquè et ve aquesta música al cap, però jo no sé què em passa amb Baltus, que em transporta a un paradís estrany. Ja hauràs vist que tinc a la portada del bloc un vídeo amb quadres de Baltus, oi?
Ni coneixia el quadre ni la cançó. Encantada de descobrir coses noves aquest matí de diumenge. Ara mateix cercaré més coses de Baltus.
Gràcies.
Baltus: un pintor que pot escoltar-se i llegir-se...
Per què tothom escriu Baltus si porta una H de "Balthazaar" i sempre s'ha dit Balthus?
Està bé l'associació amb aquesta música. Balthis va inventar les "Lolites" píctoriques. És un artista molt dotat amb una forma de veure el món que sembla hipnòtica.
Una abraçada, David!
m'agrada molt !!!
M’alegro que t’hagi agradat, Enric. Sí que m’havia fixat en aquest vídeo del teu blog, que és una mina de referències interessants. Salut!
Encantat d’ajudar a descobrir, Novesflors. Espero que la cerca sigui del teu agrat. Gràcies a tu.
La cançó que he afegit a la reproducció del quadre té alguns punts en comú amb el que es veu en aquesta obra de Balthus. Em costa deslligar l’una de l’altra. Salutacions, Teresa.
Potser per catalanitzar-ho, oi? No ho sé, Glòria. Sí que captiven els seus quadres. És un tòpic, però Balthus crea un univers propi, gens deslligat, però, del món real. Una abraçada, Glòria!
Me n’alegro, Jaka! Segurament és el quadre de Balthus que m'és m'atrau. Salutacions!
Al contemlar-la m'ha aparegut el moviment de l'escena, genial.
Bon diumenge.
Bon dilluns, ja, Gemma!
Sembla una dansa, tot plegat, oi?
Publica un comentari a l'entrada