dijous, 12 d’abril del 2012

La fe de Sergei Nilus

Quan es va demostrar que el llibre que ell havia ajudat a popularitzar era un frau, el místic rus Sergei Nilus (1862-1929) va respondre: «Admetem que els Protocols són espuris. Però és que Déu no pot fer-los servir per desemmascarar la iniquitat que s’està preparant? Oi que l’ase de Balaam va profetitzar? Oi que Déu pot, pel bé de la nostra fe, convertir ossos de gos en relíquies miraculoses? Doncs també pot posar la revelació de la veritat en una boca mentidera!»
Al contrari del que pot semblar, Nilus era un home bastant culte. Exanarquista i exseguidor de Nietzsche, a partir de la seva conversió al catolicisme ortodox es va dedicar a defensar furibundament el sistema autocràtic tsarista. Fou el primer editor de la versió completa dels tristament famosos Protocols dels Savis de Sió, best-seller, avui en dia, a Síria i Egipte.


Rembrandt. Bileam en zijn ezelin (L’ase de Balaam), (1626).

8 comentaris:

Salvador ha dit...

Recordo que fa molts anys el vaig llegir. Devia ser molt dolent perquè la veritat no en recordo res.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Desconeixia Nilus. Fa pensar, el teu post. El teu blog és una finestra oberta formidable per fer-ho.

Hasbarats ha dit...

Amb dos collons! El cinisme no té aturador. Un home culte que escampa libels per a analfabets és un perill públic.
Pel que fa al que comenta en Salvador, jo també me'he llegit aquest vòmit i a part del fons, la foema és indigerible. Estic convençut que els seus defensors no l'han llegit, només repeteixen com a papagais frases puntuals. Quin fàstic!

Althane ha dit...

Avui en dia ja no els calen "Els protocols dels savis de Sion": gent igualment culta i igualment pèrfida fa servir altres mitjans més insidiosos i, per una ment innocent (?), subtils: "TV3, la nostra", sense anar més lluny.

GLÒRIA ha dit...

No havia fet aquest pensament entre altres coses perquè ni sabia qui era Nilus però no em salto mai el teu bloc per més que, de vegades, em resulti críptic. Tu no, eh?. El que escrius i com ho escrius diu molt de les teves enérgiques conviccions. Aviat, sense saber res d'un tema, en quedaria convençuda jo.

Anònim ha dit...

L'argument és diabòlic. L'argument que Déu pot parlar a través de la paraula dita o escrita per qualsevol és la mateixa que fan servir les dictadures per sacralitzar els líders.

El sistema encara serveix. Només cal veure com fa servir la gent el seu vot i com repeteixen sense criteri qualsevol missatge, qualsevol notícia.

Ens estem quedant sense intel·lectuals i se'ns omple el mercat de gurus.

Lior ha dit...

Només et volia donar una mica de feina, per tota la que ens dones tu.

David ha dit...

Jo no l’he llegit. En conec fragments a partir del llibre de Norman Cohn i d’algun altre. La sensació que tinc és que ha de ser pesadíssim d’empassar. Salutacions, Salvador.

Nilus no és gaire conegut si no és que se segueix de prop l’apasionant i tristíssima història del naixement i promoció d’aquest llibre infame. Gràcies pel que dius del meu blog, Teresa. Per sort es pot dir el mateix dels qui teniu blog i passeu per aquí.

El fragment i tot plegat sona molt cínic, sí, Hasbarat. Ara, no sé si es tracta més de fanatisme que de cinisme. Vull dir que no sé fins a quin punt aquest personatge es creia el que deia o era un farsant més. Sigui com sigui les conseqüències de les seves accions van ser devastadores i encara cuegen.

A Occident segurament ja no funciona gaire un libel tan descarat com aquest i per això cal buscar formes més “subtils” com dius, Jesús. Ara, en moltes altres zones (incloent-hi el Japó, per exemple), és un llibre que funciona de meravella.

Gràcies per passar tant sovint per aquí, Glòria. No és que vulgui convèncer a ningú de res, sincerament. I t’asseguro que de conviccions enèrgiques n’hi ha algunes però en la majoria de casos em situo en el dubte permanent, suposo que com tothom. Una abraçada ben convençuda, Glòria!

Certament, Enric: primer s’escull el que es vol que Déu digui i després se li fa dir a qualsevol. El sistema, com bé, dius, és extrapolable a molts àmbits. Jo no sé si és cosa meva o no, però d’intel·lectuals independents del poder em sembla que en trobo molts més a països com Itàlia o França que no pas a Catalunya.

Moltes gràcies, Lior! Ja trobava a faltar deures teus! Una editorial excel·lent, per cert! Puix són catalans, n’haurem de parlar!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA