diumenge, 24 de juny del 2012

Antics contra moderns 21



Les anguiles sempre m'han fet cosa.

13 comentaris:

Lior ha dit...

moderns i comfortables contra tortures pretèrites

David ha dit...

Incontestable, Lior. Però jo em referia a l'estètica. I potser a la lentitud, també.

Salvador ha dit...

I aquell fum que t'omplia els pulmons.

Míriam ha dit...

Ha! Jo també em quedo l'antic!

Lior ha dit...

I jo em referia a tocar-te la moral, bonico, sembla que no em coneguis...
Ara, que un vagó clàssic dels teus, potser més 30's o 40's, amb el seu salò de lectura i la seva barra de bar per desentumir-se i disfrutar de la companyia, també m'agradaria.
Lectooors esteeetes al treeen!

GLÒRIA ha dit...

El modern és un hiperdisseny i transmet sensació de velocitat segura. L'antic em recorda el bell quadre de Turner i els meus primers anys d'escola quan per anar del meu poble a Girona hi estàvem més de mitja hora -amb els trens electrificats vàrem passar a 14 minuts-. La màquina de vapor és entranyable. Gràcies a ella tenia temps de repassar les lliçons. Ja està triat, doncs, David.
Una abraçada!

Clidice ha dit...

Em quedo amb el modern, no ho puc evitar, em fascina! :)

Anònim ha dit...

Fa de mal triar si parlem d'estètica, però per la resta...

David ha dit...

Segurament, Salvador, no ho nego pas. Tot i així...

Darrerament coincidim massa amb aquests antics i moderns, Miraculosa. No pot ser, haurem de revisar els nostres les nostres incomptabilitats estètiques.

Ah, disculpa, Lior, no estic gaire astut darrerament... El tren antic l’associo, clar, a tenir molta estona per llegir (en seients incòmodes segurament), el modern va tan ràpid que sembla que es presti menys a aquests tipus de plaers.

Bona tria, Glòria. De ben segur que això d’anar en tren a l’escola et deu portar bons records. Una abraçada!

Sobre gustos, oi, Clidice... Massa ràpid per mi. Em recorda un Concorde sense ales.

La meva experiència amb els de vapor es limita a un trenet turístic per Gal·les. Tot molt idíl·lic, clar. La realitat devia ser ben diferent.

digue'm ariadna ha dit...

... Em quedo amb el primer i les estacions: des d'aquelles que només són un illot sorrenc, aïllat i oblidat; fins aquelles que com a catedrals s'alcen davant els nostres ulls, autèntics monuments arquitectònics fruit d'aquells dissenys que encara es feien amb escaire i cartabó...

David ha dit...

Jo també em quedo amb el primer Ariadna, és clar. El món de les estacions de tren també encaixaria perfectament en un altre Antics contra moderns.
Salut!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

em quedo amb l'antic i mira que treu fum i enmetzina l'aire, però no hi ha comparació possible.

David ha dit...

Com a bons anglòfils, sabia que en aquesta també hi estaríem d'acord, Àngel.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA