El caos d’Europa
és un llibre —pel que sembla, més aviat avorridot— del qual algú —no direm qui—
inexplicablement roba uns quants exemplars. «Inexplicablement» fins que qui ho
ha d’explicar tot —l’Ellery Queen— reuneix tots els personatges que han
aparegut en les 18 pàgines precedents i exposa, als confosos lectors, sobretot,
la resolució del cas. Nova York, col·leccionistes, robatoris, llibreters, batusses,
la desaparició d’un segell que val 30.000 dòlars, personatges amb noms tan magnífics
com Friedrich Ulm, William Plank, Chester Singerman, Mr. Hazlitt i Janet
Meakins, estil senzill i directe, i desentortolligament final satisfactori. La
història es diu «The Adventure of the One-Penny Black» i compleix amb tots els
requisits d’un gènere que es va inventar Edgar Allan Poe l’any 1841 amb «Els crims de la Rue Morgue»: hi trobem el
que hi hem de trobar.
Ellery Queen va aparèixer el 1929, el van crear els
cosins Frederick Dannay (1905-1982) i Manfred Bennington Lee (1905-1971),
(Daniel Nathan i Manfred Lepofsky).
7 comentaris:
bones credencials, estirarem el fil.
Però podria ser-ho!
Saltacions fresques, David.
Quan un s'acosta al gènere de novel·les de detectius, ja sap què hi trobarà i és precisament aquest el motiu pel qual s'hi acosta. Ellery Queen no sol decebre. Com deia Borges, en un món on tot canvia constantment, l'estructura fixa de les novel·les de detectius és quasi subversiva. Salut, Àngel!
Sí que podria ser-ho, Gemma, però no sabria gaire què dir-ne de tant com em fastigueja el tema.
Salut!
Summertime...
L’encant del gènere és l’encant de la fórmula. Fa molt que no llegeixo novel•la d’enigmes detectivescos, no sé si em quedaria amb els britànics o amb Maigret, però sens dubte en aquestes novel•les ha de ploure i ha d’haver escenes d’interior en una mansió amb una bona biblioteca.
Salut!
Una llarga i exitosa trajectòria, la d'Ellery Queen... Però no n'he llegit mai cap.
Prenc nota.
No és perquè sigui estiu, Missatger, però sí que de vegades ve de gust canviar una mica de lectures. Podríem fer una llista de tots els elements típics del gènere: el majordom, el sospitós principal que després no és culpable, el detectiu irònic, l'ajudant esmaperdut, l'agent de policia tanoca... Salut!
Jo tampoc n'havia llegit res fins fa ben poc. Aquest gènere té obres ben divertides, Enric.
Publica un comentari a l'entrada