Llevat que et diguis Marcel Proust i descriguis la Sonata de Vinteuil, per parlar de música
ens hem de conformar amb l’ús de metàfores, abstraccions, analogies, símils i
sinestèsies. Referir-nos-hi sense que les sensacions del qui
l’escolta intervinguin és tan difícil que més val admetre des d’un bon principi que tot el
que en podem dir parteix de la subjectivitat més absoluta. Com escriu George
Steiner a Errata, la música és la
prova que les teories mai s’acostaran a la realitat de manera exhaustiva. Impressionisme.
I no podem aspirar a res més? Potser no. Però tal vegada seria interessant de
revisar l’habitual divisió d’instruments musicals entre tristos i alegres. Hi ha
tantes mostres que contradiuen aquesta adjectivació que estranya que encara
l’emprem. Dins del sector instruments
tristos, generalment s’hi inclou el violí, per exemple. Això és que mai no
s’ha escoltat un jig irlandès. Hi ha
melodies tristes i melodies alegres, la resta depèn de la gràcia de l’instrumentista
i prou. Potser és per això que un instrument es diu instrument.
I ara una cançó trista i sense violí.
.jpg)
2 comentaris:
Tens tota la raó, com definiríem objectivament la paraula música? Sota el meu parer, no es pot. Sempre definirem la música o una cançó segons el que sentim, segons el que ens transmeti en aquell moment.
Interessant això d'instruments alegres i tristos. Jo, sincerament, crec que amb un instrument pots arribar a fer o transmetre moltes sensacions (ja siguin tristes o alegres). Per exemple amb una guitarra, ja pots tocar tant una rumba com cançons molt més tranquil·les, i el mateix amb molts instruments. Es poden fer meravelles.
Tot dependrà de qui l'escolta i l'art que tingui l'instrumentista, com molt bé dius.
Per acabar, jo penso que cada persona i cada moment, tenen la seva cançó.
Suposo que la definició de música és fins i tot més difícil que la de literatura o art, per exemple. De fet, són camps que potser no cal definir.
Això dels instruments tristos o alegres es veu contradit tants cops. Suposo que el que sí que hi ha és instruments més versàtils uns que d'altres, això sí.
El que sí que tinc clar és que sense música jo no podria viure.
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada