Com que Borges té fama de ser un autor complicat (certament
no és Ken Follett), hi ha qui recomana als qui tenen la sort de no haver-ne
llegit mai res («sort» perquè, com diu Martí de Riquer sobre els qui encara no
han obert mai El Quixot, així el poden
gaudir per primer cop) començar per El
informe de Brodie (1970) i no pas per Ficciones
o El Aleph. Nosaltres recomanem
llegir qualsevol cosa d'aquest autor argentí i en l'ordre que sigui.
A El informe de Brodie no ens apartem de l’univers típic borgesià: la memòria (per tant, l’oblit), el dubte, el somni, el destí, el temps, però
aquest cop tot cobert per molta sang (en vessa tanta o més que a Macbeth, per exemple, i val a dir que amb menys
escrúpols, també).
A l’imprescindible pròleg que precedeix els onze magnífics contes que conté aquest breu llibre, Borges cita alguns contes de Kipling com a font d’inspiració.
Com sempre que l’autor argentí es refereix a les seves influències, ens fa la
sensació que a la immensa majoria les va superar a bastament.
3 comentaris:
Ai, què faríem sense els pròlegs de Borges?
Més enllà de la literatura (perquè estic convençut que hi ha alguna cosa més...) encara no sé què fa que Borges resulti tan addictiu i tan proper.
En general, els prejudicis no deixen fer ni veure res, i el camp de la lectura no és una excepció. A Borges, igual que altres autors, se l'ha de llegir sense prejudicis.
Els seus pròlegs m'agraden tant o més que els seus relats, Enric. Jo tampoc no sé explicar gaire la raó per la qual Borges m'atrau tant. Només sé que llegir-lo em diverteix moltíssim.
Tens raó, Teresa. Per bé, que he de reconèixer que en tinc uns quants de prejudicis d'aquesta mena, jo també. Céline en seria un exemple.
Publica un comentari a l'entrada