dissabte, 20 d’octubre del 2012

Revisionistes

Ernst Nolte (1923) és un historiador i filòsof alemany que es va fer popular fora del seu país arran d’una polèmica que ell mateix va encetar a final dels anys vuitanta del segle passat. En van dir Historikerstreit, de tot allò. Resumint-ho molt, Nolte i alguns col·legues (Joachim Fest, per exemple) van oblidar que comparar patiments és, entre d’altres coses, immoral, alhora que intentaven explicar el horrors del nazisme definint-los com a accions defensives. El seu raonament els va dur a afirmar que l’extermini dels jueus va ser la resposta de Hitler a les amenaces bolxevics. Auschwitz té les seves arrels al Gulag, deien, també. Nolte no va caure en la barroeria dels negacionistes, però el seu relativisme segurament pot arribar a fer més mal. L’espanyol Pío Moa, amb les seves apologies del franquisme, seria un equivalent groller i ibèric a aquest corrent d’historiadors tan poc dissimulats.
Per sort dins de la mateixa Alemanya trobem veus com la de W.G. Sebald (1944-2001) que l’any 1999 va publicar un llibre imprescindible (l'han traduït a algunes llengües romàniques) per entendre cap on haurien de dirigir-se els intents d’interpretar la manera com, després de la derrota, els alemanys van provar d’esborrar qualsevol referència tant al patiment infringit com al patiment rebut. Va ser aquesta amnèsia volguda la que va facilitar el terreny per revisions tan reconfortants com les de Nolte.
 

6 comentaris:

Cristina ha dit...

Hi ha accions que són inexcusables. Tota aquesta colla d'"historiadors" de pacotilla i altri, haurien d'anar a la m.... Els que ja no hi són doncs potser ja hi són a la m...

Colla de brètols! Els que es creuen que tenen el poder, es creuen que poden jutjar qui ha de viure i qui ha de morir, o fer cas d'una banda de bojos per excusar la seva psicopatia.

Només falten uns quants idiotes "historiadors" que a sobre diguin que tot plegat està molt bé, i argumentar-ho com si així canviessin el concepte del que diuen, que és una autèntica barbaritat. Només cal que hi posin floretes...

Salut David!

Lior ha dit...

La memòria, ella sola, la col·lectiva i la personal, ja és prou "desmemoriada" i selectiva com per acceptar les interpretacions acientífiques de fets històrics a conveniència dels interessos perversos de ningú.
Fa poc vaig veure aquest documental sobre el que en podriem dir el llast de la memòria.
M'ha vingut al cap aquesta tannka de Carles Riba, que vaig a plantar en algun racó de t'khià, però que planto abans a casa teva:

A la memòria
t'acostes com la lluna.
¿Ets viva? Ets morta?
mai no podré saber-ho:
tu ja no véns amb l'alba.

GLÒRIA ha dit...

Interessant, com sempre, el que ens expliques, David. Buscaré el llibre de Sebald en francès. És un autor que em va trencar el cor amb Austerlitz. També li vaig llegir altres coses però a Austerlitz fa un exercici d'estil encara que s'assembli a Bernhardt. He pensat molt en Sebald i la seva mort súbita i en la vergonya que li feia venir d'allà on venia.
Abraçada!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

L'autocrítica, fins i tot de coses petites, és rara perquè intenta practicar l'honestedat en un mateix, o per extensió en el col.lectiu al qual es pertany.
Sembla mentida que siguem tan imaginatius a l'hora de trobar arguments per justificar l'injustificable.

Anònim ha dit...

Com dius tu, el negacionisme és una barbaritat perquè va contra la veritat sense possibilitat d'argumentar-lo; però la justificació de la shoà fa més mal perquè dóna falsos arguments als ignorants, sempre interessats a demostrar que han après alguna cosa.

David ha dit...

És que de vegades, Cristina, es vol fer passar ideologia per postura crítica. En alguns casos, l’intent és tan barroer que no val la pena fer-ne cas, però en d’altres la subtilesa i la barreja de veritat i mentida fa que no sigui tan fàcil contrarestar el perill que això comporta. T’agraeixo el comentari i la vehemència amb què t’expreses! Salut!

És per això que cal denunciar qualsevol intent d’aprofitar aquesta desmemòria que, curiosament, ara que es parla tant de memòria històrica ens afecta tant. Pots semblar una broma de mal gust que l’alzheimer sigui una de les plagues actuals.
No coneixia el documental ni el text de Riba; t’agraeixo que enriqueixis aquest blog tan sovint, Lior.

També el pots trobar en castellà, Glòria. I segur que en italià, també. Estic llegint Els emigrats de Sebald (aquest sí que està traduït al català) i m’he trobat que la primera narració («Doctor Henry Selwyn») és quasi calcada a una història que s’explica a la pel·lícula Smoke, el guió de la qual va escriure Paul Auster. No crec que es tracti d’un plagi, sobretot perquè Auster sempre ha elogiat Sebald, però... Una abraçada!

Doncs se suposa que l’autocrítica hauria de ser un dels valors més destacats dels qui es consideren intel·lectuals. Estem totalment d’acord, Teresa.

És per això que mai s’ha de caure en el parany d’intentar respondre els negacionistes: no se’ls pot considerar com a interlocutors vàlids. Ignorància i mala fe són les armes d’aquests manipuladors, certament. Salutacions, Enric!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA