Obvietats il·lustrades

Qualsevol «hipòcrita lector, semblant i germà» de Baudelaire d’arreu del món que s’acosti a Les flors del mal es trobarà amb una mateixa realitat desagradable: la coberta. La immensa majoria són espantoses. Les flors del mal, oi? Doncs moltes flors. Amb gerros i sense. Dibuixades i fotografiades. L’altra opció evident —el mal— és menys popular, suposem que a causa del grau d’abstracció que implica. Tot i així, hi ha valents —estèticament despietats— que l’han acabat triant. Dones despullades és la tercera via. Algunes s’abracen i d’altres no. Una editorial francesa tria un quadre de Klimt per allò del simbolisme, suposem; una altra, un de Mucha. Al Japó, hi tenim un Baudelaire amb trets manga. Finalment, hi ha edicions —la majoria de les catalanes, per exemple— que han escollit alguna de les fotos de Felix Nadar.

No hem trobat cap coberta de Les flors del mal amb una fotografia o dibuix de París, que —humilment— creiem que faria el fet molt millor que el que tantes editorials han acabat triant. Segurament reserven les imatges d’aquesta ciutat indeslligable de l’obra de Baudelaire per a les seves edicions de L’spleen de París. Que subtils.