dissabte, 9 de març del 2013

Els mutilats

Fins fa molt poc no havia llegit res de Hermann Ungar (1893-1929). L'any passat, l'editorial Lleonard Muntaner en va publicar Nens i assassins, però jo he començat per Die Verstümmelten («Els mutilats»), en la traducció espanyola de Siruela.
Els mutilats (1923) és un llibre torbador i angoixós. S'insereix de ple en la branca més decadent del que a principis del s.xx alguns van anomenar expressionisme. El protagonista de l'obra, Franz Polzer, és un altre home sense atributs tan habitual en la literatura mittleeuropea de l'època. Polzer du una vida absolutament rutinària: treballa en un banc i la seva màxima preocupació té a veure amb el grau de brillantor de les seves sabates i amb la conveniència o no de sortir a passejar amb un barret o un altre. És a partir de la relació de submissió malaltissa i humiliant que estableix amb la seva llogatera, Frau Porges, que se'ns fan més evidents les repressions sexuals i morals de Polzer, i de la sèrie de personatges —torturats, amorals i incapaços de contenir les seves pulsions i perversions desbordants i irrefrenables— que poblen aquesta obra. L'atmosfera opressiva i grotesca que domina les poc més de cent cinquanta pàgines d'aquesta novel·la recorda poderosament les obres pictòriques d'Egon Schiele, Francis Bacon i Lucian Freud.
Inexplicablement, Hermann Ungar, escriptor txec de llengua alemanya, no apareix en la llista d'autors prohibits pels nazis. No se m'acut cap altre autor que reuneixi més raons per atiar l'odi goebbelià contra la literatura que Ungar: dins la lògica bestialment irracional dels nazis, un llibre com Els mutilats hauria d'haver coronat moltes de les pires de llibres que des de 1933 van cremar per tot Alemanya. Vist així, no se m'acut cap raó més definitiva que aquesta per recomanar-lo.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

M'alegro molt que t'hagi agradat, David. És un d'aquests autors centreeuropeus que no s'entén per què són tan poc coneguts. Potser per no estar a la llista de llibres prohibits? Seria una trista ironia, oi?

"Nens i assassins" és un pèl diferent, ja ho veuràs. Participa d'aquesta cruesa encetada a "Els mutilats", però és redemptorista. No sé per què aquesta diferència d'actitud. Potser no en sabem prou d'Ungar.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

No conec aquest autor, però ja m'esmenaré.
A vegades la censura és cega, per sort.

David ha dit...

Doncs no se m'acut cap altre raó per explicar la seva absència de la llista d'autors prohibits pel nazisme, Enric. Potser és que no era prou conegut. Quan pugui començaré "Nens i assassins", ja te'n diré alguna cosa.

Sí, Teresa. Per sort la censura falla. Salutacions.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA