Fins fa molt poc no havia
llegit res de Hermann Ungar (1893-1929). L'any passat, l'editorial Lleonard
Muntaner en va publicar Nens i assassins, però jo he començat per Die
Verstümmelten («Els mutilats»), en la traducció espanyola de Siruela.
Els mutilats (1923) és
un llibre torbador i angoixós. S'insereix de ple en la branca més decadent del
que a principis del s.xx alguns van anomenar expressionisme. El protagonista
de l'obra, Franz Polzer, és un altre home sense atributs tan habitual en
la literatura mittleeuropea de l'època. Polzer du una vida absolutament
rutinària: treballa en un banc i la seva màxima preocupació té a veure amb el
grau de brillantor de les seves sabates i amb la conveniència o no de sortir a
passejar amb un barret o un altre. És a partir de la relació de submissió
malaltissa i humiliant que estableix amb la seva llogatera, Frau Porges, que
se'ns fan més evidents les repressions sexuals i morals de
Polzer, i de la sèrie de personatges —torturats, amorals i incapaços de
contenir les seves pulsions i perversions desbordants i irrefrenables— que poblen aquesta
obra. L'atmosfera opressiva i grotesca que domina les poc més de cent cinquanta
pàgines d'aquesta novel·la recorda poderosament les obres pictòriques d'Egon Schiele, Francis Bacon i Lucian Freud.
Inexplicablement, Hermann
Ungar, escriptor txec de llengua alemanya, no apareix en la llista d'autors prohibits pels nazis. No se m'acut cap altre autor que reuneixi més raons per
atiar l'odi goebbelià contra la literatura que Ungar: dins la lògica
bestialment irracional dels nazis, un llibre com Els mutilats hauria
d'haver coronat moltes de les pires de llibres que des de 1933 van cremar per
tot Alemanya. Vist així, no se m'acut cap raó més definitiva que aquesta per
recomanar-lo.
.jpg)
3 comentaris:
M'alegro molt que t'hagi agradat, David. És un d'aquests autors centreeuropeus que no s'entén per què són tan poc coneguts. Potser per no estar a la llista de llibres prohibits? Seria una trista ironia, oi?
"Nens i assassins" és un pèl diferent, ja ho veuràs. Participa d'aquesta cruesa encetada a "Els mutilats", però és redemptorista. No sé per què aquesta diferència d'actitud. Potser no en sabem prou d'Ungar.
No conec aquest autor, però ja m'esmenaré.
A vegades la censura és cega, per sort.
Doncs no se m'acut cap altre raó per explicar la seva absència de la llista d'autors prohibits pel nazisme, Enric. Potser és que no era prou conegut. Quan pugui començaré "Nens i assassins", ja te'n diré alguna cosa.
Sí, Teresa. Per sort la censura falla. Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada