De versions n'hi ha unes
quantes, però la llegenda del papa Elhanan fa més o menys així:
Hi havia una vegada, a la
ciutat de Magúncia, un rabí anomenat Simeó ben Isaac, un home d'una saviesa
vastíssima i —això és important— un gran jugador d'escacs. Simeó tenia un fill
que es deia Elhanan, un vailet que, de ben petitó, ja es veia que destacaria tant o més que
el seu pare pel que fa a la saviesa (i a l'habilitat amb els escacs). Però una
nit, una criada cristiana tràgicament zelosa va decidir de segrestar el nen i
de dur-lo a un monestir molt llunyà on Elhanan —sense oblidar mai els seus
orígens— va estudiar tant que va arribar a cardenal i, finalment, a
papa. De fet, es diu que mai no s'havia vist un papa tan generós i savi com
aquell.
El primer edicte del nou papa
no va estranyar a ningú: els jueus de Magúncia havien de ser perseguits i expulsats
de la ciutat. Els jueus, espantats, van decidir d'enviar una delegació a Roma, amb
la intenció de demanar clemència. El grup estava encapçalat, és clar, pel rabí
Simeó. El papa va rebre els caps de la comunitat jueva de Magúncia amb una
deferència sorprenent i després de parlar una bona estona amb el rabí Simeó, el
va citar per una partida d'escacs. L'endemà, envoltats per secretaris papals i
delegats jueus, comença la partida. Després de moltes hores sembla que allò
acabarà forçosament en taules: la perícia extraordinària d'ambdós jugadors així
ho indica. De sobte, el papa fa una jugada que deixa bocabadat a tothom. El
rabí Simeó empal·lideix, tremolós: aquella jugada ell l'havia ensenyada al seu
fill. «Deixeu-nos sols», demana el summe pontífex, segons abans d'abraçar el
seu pare.
De finals, la història en té
uns quants; alguns de tràgics. El que m'agrada més descriu uns cardenals desesperats
en comprovar que el Papa ha desaparegut misteriosament; poc després, el rabí
Simeó rep la visita d'un distingit hoste amb el qual va jugar a escacs fins a
la fi dels seus dies.
4 comentaris:
Bella història, o llegenda, tant i fa, bella història del retrobament entre pare i fill...
Hi ha moltes versions, d'aquesta història, Teresa. Fins i tot n'hi ha una que té lloc a Barcelona. Sautacions!
David, no coneixia aquesta llegenda. És magnífica! Espero que parlis de la versió amb final barceloní.
Sí, em va encantar quan la vaig descobrir, Enric. L'he hagut de resumir molt. Aquí hi tens un enllaç on apareixen diverses versions de la llegenda: http://www.geni.com/people/Elchanan-by-legend-the-Jewish-Pope/6000000006743592490
En la versió de Barcelona, el pare del nen és Shlomo ben Adret i Elhanan acaba llevant-se la vida.
Publica un comentari a l'entrada