El 21 d'abril de
1971, un vaixell de guerra danès va arribar al port de Reykjavík.
No hi va anar a fer el que normalment fan els vaixells de guerra, la
qual cosa explica que fos rebut per milers de persones que onejaven
banderetes islandeses i daneses. Tota aquella gentada havia anat a
rebre dos manuscrits medievals: el Flateyjarbók (finals del
s. xiv) i el Codex
Regius (s. xiii).
El perquè de tanta eufòria és difícil d'explicar i a sobre ho
intentarem resumir: durant el Renaixement (sí, a Islàndia també
n'hi va haver) tota una sèrie d'estudiosos d'aquest país petit van
descobrir una gran quantitat de manuscrits medievals escrits en la
seva llengua i, com que en aquella època Islàndia era una colònia
de Dinamarca, van enviar els manuscrits a Copenhaguen pensant que
allà serien publicats més fàcilment i resulta (aquí és on he
resumit més) que ja no els van tornar a veure.
Posteriorment,
sobretot a partir del s. xix,
de demandes de retorn dels papers n'hi va haver moltes, les més
significatives i vehements a partir de la independència d'Islàndia
(1944), és clar, i és que, tot i que els manuscrits se centren en
les sagues nòrdiques (que tant fascinaven Borges) i quasi
exclusivament en reis noruecs, van acabar simbolitzant l'essència de
cultura islandesa (en paraules del ministre de cultura i educació,
Gylfi Gíslason, que va rebre el vaixell i els manuscrits el 1971).
Anacronismes, essencialismes i interessos colonials a banda, els
diversos governs islandesos i danesos van acabar arribant a un acord
(certament els va costar) que, tot i no satisfer del tot ningú, va
tancar, si més no momentàniament, una polèmica de molts anys. Com
es veu, la batalla al voltant de textos constitutius també ha
ocupat, i no fa pas gaire, el temps de la gent neta, noble, culta,
rica, lliure, desvetllada i feliç que hi ha nord enllà.
.jpg)
6 comentaris:
I ara no sé si això ens ha de confortar; si també passa nord enllà... O descoratjar; el nord dels nostres danesos segueix sent anihilar-nos.
Hauria d'ajudar a desdramatitzar, encara que és cert que els nostres danesos no han evolucionat gaire.
Passa arreu (tot el proper Orient està espoliat; és clar que, veient què fan talibans i d'altres conservadors de la tradició, millor que siguin fora). Estic d'acord amb tu, David. S'ha de desdramatitzar sense deixar de fer el que cal.
Això de la devolució d'obres d'art és sempre una qüestió espinosa. A priori sembla molt clar, però quan entres en els detalls t'adones que no ho és tant.
Bona lliçó d'Història.
D'això ens ha de servir, en teoria, la història (a banda de per inflar el cap d'alguns estudiants amb noms i dates).
Publica un comentari a l'entrada