«Laïcitat significa tolerància; dubtar de les nostres certeses; autoironia; desmitificar tots els ídols, inclosos els propis; capacitat de creure fortament en alguns valors sabent que n’hi ha d’altres que cal respectar. [...] Laic és qui s’adhereix a una idea sense ser-ne esclau; qui es compromet políticament conservant la independència crítica; qui riu i somriu sobre allò que estima i continua estimant; qui no necessita idolatrar ni dessacralitzar; qui no s’ensarrona a si mateix trobant mil justificacions ideològiques a les seves mancances, qui és lliure del culte a un mateix.»
La storia non è finita. Claudio Magris.
Que avui dia un fragment com aquest encara soni tan transcendent, és un senyal evident de la migradesa del progrés intel·lectual humà. Si l’evidència sona sàvia és que la realitat fa mal.
6 comentaris:
No s'hi pot afegir res més, David.
Ja saps que sóc devot d'en Magris,al qual aplico,com a tothom,aquesta actitud laica, no mitificadora. En alguns casos m'ha costat déu i ajuda, tot i que l'edat hi ajuda molt. M'agradaria saber que en pensa d'"això nostre" avui, perquè la seva idea del nacionalisme era bastant uniforme, germànica.
(Quin gust no haver de limitar-se als cent i poc caràcters del tuiter)
Un estat laic, per exemple, garantitza que es respectin totes les creences.
Jo, si més no, no me'n veig capaç, Enric.
Fas bé d'aplicar aquesta actitud laica a Magris, també; segurament és el que ell espera dels seus lectors. Sobre "això nostre" no sé ben bé què en pensa. En general, i sense voler simplificar el seu pensament, l'ubico entre els qui encara tenen l'esperança de veure una Europa federació de nacions, una mica a l'estil austrohongarès.
I, certament, fugir de la cotilla tuitèrica ajuda a respirar, Lior.
Exacte. Espero que el nostre serà així, i no només de lletra sinó de fet.
Paraules plenes de fortalesa, tolerància.
I absolutament vigents. Salutacions, Gemma!
Publica un comentari a l'entrada