L’any 1971, a
París, va sortir a la llum Història de La
Vanguardia. L’autor d’aquest llibre fonamental per entendre tant la
Catalunya del segle XX com la d’ara fou el periodista i escriptor Agustí
Calvet, Gaziel (1887-1964), que va tenir
la mala sort —segons les seves pròpies
paraules— de dirigir aquest diari des del 1919 fins
al 1936. La història que
Gaziel ens explica és la d’un rotatiu que, sobretot a partir del domini absolut
que Ramón Godó hi va exercir, va saber convertir-se en el diari de referència a
Catalunya. És la
història, també, de la miopia sectària i del cofoisme ingenu i estúpid dels qui
no van ser capaços de fer d’alternativa d’un mitjà que desprenia un anticatalanisme
rabiós que Gaziel i alguns altres van mirar d’esmorteir tant com van poder.
Vull creure que Història de La Vanguardia (reeditat per l’altra editorial el 2016) es fa llegir
a les aules de periodisme d’aquest país.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada