«El caràcter essencial de la
pintura a l’oli s’ha vist enfosquit per una mala interpretació de la relació entre
la tradició i els grans mestres. Alguns artistes excepcionals en circumstàncies
excepcionals es van alliberar de les normes de la tradició i van produir obres
que eren diametralment oposades als valors d’aquesta tradició; tanmateix, es
tracta justament dels artistes que són aclamats com els representants suprems
de la tradició: una afirmació que és fàcil de fer perquè un cop morts la
tradició se’n va apoderar, tot incorporant innovacions tècniques menors, i
continuant com si cap principi no hagués estat qüestionat. Per això Rembrandt, Vermeer,
Poussin, Chardin, Goya i Turner en comptes de seguidors van tenir imitadors
superficials.»
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada