Si això fos un musical, avui hauríem d’haver ballat
tot el dia (estúpidament, és clar) amb tothom que ens haguéssim trobat (amb uns
més que amb d’altres, ja em perdonareu). Bart Davenport, que es veu que de
vegades també estima tothom, hi hauria posat la lletra i la música.
Ni misantropies, ni espessors, ni escepticismes,
ni històries. I com que la breu tradició d’aquest blog diu que l’entrada de
cada 23 d’abril ha d’incloure agraïments sincers, direm un «gràcies» que
novament ―especialment― es quedarà curt mentre notem que els efectes psicotròpics de tantes
coincidències concentrades en un dia van diluint-se a poc a poc.
I, per acabar, la insuperable banda sonora d’aquest progressiu apaivagament:
.jpg)
6 comentaris:
burro... :)
Per facilitar-vos la dissolució de tanta concentració d'experiències euforitzants, us transcric l'últim paràgraf d'un article que, no em demaneu com ni perquè, vaig acabar guardant entre les pàgines d'aquest llibre, ara retrobat arran del post anterior d'aquesta casa, La Carta de Lord Chandos. És una invitació a la reflexió:
(no us en puc donar cap referència sobre l'autor o l'ordre mencionada, doncs només en tinc el paràgraf transcrit)
Dicho lo cual, de la orden ahora publicada me intriga otra cosa. Se lee en ella que, para entrar en el ejército, se mantiene el veto a los hombres con "falta total de pene". Y pregunto yo -por pura curiosidad- ¿para qué necesitan obligatoriamente pene, los soldados? ¿Qué función exacta cumple en sus tareas castrenses? ¿Apretar con la punta el botón de la máquina de café?
Gràcies, Anònim. Sempre gràcies :)
Segurament Lord Chandos tampoc no hauria sabut què dir-ne d'aquest paràgraf, Lior.
Jo, del fet soldadesc tan sols en puc parlar des de fora. M'agradaria pensar que tots els senyors amb insígnies i uniformes estranys són com els gentlemen educats, cultes i formals de les novel·les de la Jane Austen, però sospito que no és ben bé així, oi?
Ben sovint, quan algú em demana per la mili, em sol preguntar si en vaig treure res de bo. Jo sempre dic el mateix, potser ja ho he dit alguna vegada per aquí: Abans de la mili no entenia que el món anés tant malament, després de la mili el que no entenc és que vagi tant bé. És positu això? Funcionalment, sí. Espiritualment...
He contestat la teva pregunta, oi?
Sí, l'has contestada perfectament, Lior. Va ser una expèriència religiosa, veig.
Publica un comentari a l'entrada