dijous, 27 de desembre del 2012

Poesia en moviment

Abans que l’any 1920 el gran escriptor txec Karel Čapek (1890-1938) inventés el terme robot existien els autòmats. Un autòmat és una màquina que funciona sola i que mitjançant un cap i unes extremitats extretes de ninos i nines i peces de roba fetes a mida acaba tenint aparença humana. Es tracta d’uns artilugis que com les miniatures, els titelles, les nines, les ombres xineses i les joguines formen part de la necessitat ancestral que tenim de reproduir l’ésser humà a escala reduïda. Potser perquè ens fan fer preguntes, o potser perquè reflecteixen l’esforç que representa existir, o potser perquè ens fan reviure la felicitat fascinant de no saber res de quan érem petits. Gaston Bachelard (1884-1962), filòsof, poeta i físic, va escriure a Poétique de la rêverie que «un excès d'enfance est un germe de poème». Un autòmat és poesia en moviment.
Lluís Ribas Duran construeix autòmats. Ara. Al segle dels ipads, ebooks i botonets banals. Construeix emocions. Si us interessa, teniu l’oportunitat que ell mateix us ho expliqui al centre Arts Santa Mònica de Barcelona, dissabte 29 de desembre (de les 5 a les 7 de la tarda), dimecres 2 de gener i divendres 4 (d’11 del matí a 2 de la tarda). Avui, a un nen de quasi dos anys i mig i a un altre de quasi quaranta ens ha encantat.
 

7 comentaris:

Lior ha dit...

Al nen de quasi quaranta.
Has sentit a parlar d'aquesta foca dissenyada per fer companyia a comvalescents i ancians i millorar-los l'estat d'ànim? El mecanisme és el mateix, però més sofisticat.
Si ens la posessin a la nostra falda, no seria com tenir-hi una foca de debò, però ens podria entendrir, o tocar-nos emotivament, com aquests autòmats. La qüestió és que tenim un món emocional ben extrany, perquè, efectivament, la foca funciona!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Sempre a imatge i semblança: déus, àngels, homes, ninos i nines, titelles, autòmates, robots...

Anònim ha dit...

Encara no hi he anat, però ho faré perquè els autòmats, en totes les seves versions m'encanten, com tot allò que pretén ser representació del món i ens permet jugar a ser demiürgs.

GLÒRIA ha dit...

La imatge de l'home de quasi quaraanta anys i de l'infant de dos i mig també és poesia. I ho serà per molt temps.
Una abraçada, David que avui el fred és seriós.

novesflors ha dit...

M'afig al comentari de Glòria.
Que tingues una bona entrada d'any.

David ha dit...

No n’havia sentit a parlar de la foca mecànica, Lior. Sí que és estrany, sí. Ara, si compleix la seva funció, doncs benvinguda encara que, si pot ser, millor que l’estat d’ànim ens el millori algú de carn i ossos.

Exacte, Teresa. És el que diu l’Enric just aquí sota: el joc del demiürg. Ens deu semblar que, si més no, hi ha alguna cosa que podem dominar.

Sí, Enric. El teu blog deixa ben clar que t’agraden aquest tipus de coses. Jo també les trobo fascinants. Encara que els autòmats no són joguines, a l’espectador el fan sentir com un nen, que és el millor que es pot dir de qualsevol cosa.

Tant de bo ho sigui per molt de temps, Glòria. Quasi una setmana després, el nen petit i el nen gran encara en parlem de la visita als autòmats. Em sembla que és urgent fer-ne una altra als autòmats del Tibidabo. Una abraçada, Glòria! La primera de l’any!

Moltes gràcies, Novesflors. Et desitjo el mateix.

David ha dit...

Ai, que me n'oblidava: Molt bon any a tots!!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA