Ry Cooder

Eclèctic és una paraula que en el món de la música s'ha fet servir tant que ja no sabem ben bé què vol dir. Tot i així, intuïm que té a veure amb la barreja d'estils. El diccionari ens ho mig confirma: «Tendència artística basada en la utilització i la conciliació d’estils del passat.» Resumint, eclèctic vol dir Ry Cooder. Ja em direu sinó com definiríeu aquest guitarrista excepcional que fa quaranta-sis anys que passa com vol i quan vol pel blues, el tex-mex, el rock, el gospel, el calipso, el country, la música cubana, el R&B i d'altres estils que no anomenarem per no allargar-nos. No és gens exagerat dir que Cooder és, a més a més, un arqueòleg de la història de la música popular dels darrers cent anys.

I ves per on, Ry Cooder també escriu i ho fa prou bé: l'any 2011, va publicar Los Angeles Stories, un llibre que conté vuit relats molt interessants que reflecteixen el caràcter... ehem... eclèctic que definia aquesta ciutat —Cooder hi va néixer— abans que acabés caient en l'avorriment uniformat que la iguala a tantes altres urbs.

Però tornem a la música: l'any 1978 Mr. Ry Cooder va decidir fer un disc de jazz clàssic. Jazz clàssic vol dir jazz dels anys vint tipus Jerry Roll Morton, ragtime, en diuen. I li va sortir una meravella. Jazz (es diu així, les coses clares) és un disc que acompanyarà perfectament els vostres dies de més bon humor. Com que no us puc posar les onze cançons que hi apareixen, aquí teniu el clàssic Big Bad Bill (Is Sweet William Now), que obre el disc.