Des que m’hi vaig posar han passat 1.136 dies (i sobretot nits). Us estalviaré el relat de tots els contratemps, desencisos i maldecaps perquè ara no són importants. Ara el que compta és que el primer número de El funàmbul existeix. Igualment important és que contingui un monogràfic dedicat a Bruno Schulz. Quan el web de la revista estigui enllestit (gener del 2014, m’han promès) l’estrena es podrà considerar oficial. Aviat també obriré un nou blog dedicat exclusivament a l’univers funambulista.
No sé com acabarà tot plegat. Aquesta n’és la gràcia, suposo.
14 comentaris:
Amic David, no et facis il·lusions: als dominicals de la premsa no crec que et dediquin gaires ratlles de publicitat no remunerada. Però això, oi que ja ho sabies?
Si més no, aconseguiràs que acabi llegint Schulz. Suposo que pots imaginar conseqüències pitjors.
D'il·lusions d'aquesta mena no me'n feia, Allau, efectivament. Que em diguis que llegiràs Schulz forma part d'un dels pocs desitjos realistes que persegueixo. Salut!
Quina emoció més viva que m'ha causat la notícia de l'aparició de la teva revista somniada, i ara feta realitat! L'enhorabona i per molts anys, sí, per molts anys!
Moltes gràcies, Teresa. Gràcies per l'emoció que sé que és sincera i pels ànims que he rebut de part teva tot aquest temps.
Enhorabona. Guarda'm un exemplar i un dia d'aquests quedarem, ho prometo. Salut.
Gràcies, Ricard. El teu article sobre Rohmer es mereix molt més que un exemplar de la revista, però estaré encantat de donar-te'l i de conèixer-te, és clar!
Una revista exquisida, una delícia excepte en un dels seus articles...
Esperem que el funambulista continuï passant la maroma perquè el resultat s’ho val.
Salut!
Gràcies, Missatger. No siguis tan modest, home... Aquest article que dius ha passat tots els controls de qualitat possibles, creu-me.
Salut!
L'enhorabona, David. Estic segura que la revista farà un bon camí però el què celebro més és que s'hagi acomplert el teu somni.
Una abraçada!
Moltes gràcies, Glòria. Estic content d'haver pogut fer el que volia fer. El que passi a partir d'ara, per a mi, ja no és tan important.
Una abraçada!
Me n’alegro profundament que “El funàmbul” vegi per fi la llum. I que la llum la doni Bruno Schulz ens il·luminarà a tots.
Felicitats per la iniciativa! Ja ens diràs què s'ha de fer per aconseguir el primer exemplar.
Moltes gràcies, Enric. Sí, ja explicaré les novetats per aquí.
L'enhorabona i, sobretot, gràcies per l'esforç. Li desitjo una llarga vida a El Funàmbul i que les il·lusions i els maldecaps rebin una recompensa que ben segur és més que merescuda.
Moltes gràcies, Hasbarat. Farem tot el que podrem, això segur.
Publica un comentari a l'entrada