Georges-Charles de Heeckeren d'Anthès va
morir el 2 de novembre de 1895, a l'edat de vuitanta-tres anys. Durant la seva
vida, aquest militar alsacià va fer moltes coses però se'l recorda per una de
sola: va matar Aleksander Puixkin. Es veu que els rumors que d'Anthès s'entenia
amb la senyora Puixkina van acabant sent tan insuportables pel poeta rus (el
caràcter arrauxat del qual era conegut per tothom) que aquest va reptar el
militar a un duel. I per demostrar que els poetes d'aquella època no tenien
gaire a veure amb l'estereotip de l'artista malaltís, nyicris i covard, el 8 de
febrer de 1837, a quinze graus sota zero, Puixkin va rebre un impacte de bala a
l'estómac. Ben aviat, van començar a córrer rumors que la mort del poeta havia
estat orquestrada des de dalt (i dalt vol dir el tsar Nicolau I). I és
que es fa difícil de creure que tot el que va passar des de l'organització del
duel fins a la mort de Puixkin, quaranta-sis hores després de ser ferit, fos
casual. Poc després, un jove Mikhaïl Lèrmontov va escriure una elegia dedicada
a Puixkin («La mort del poeta») i va exposar d'una manera ben raonable els seus
dubtes sobre la fortuïtat de la mort del poeta moscovita. Lèrmontov fou
desterrat i va morir el 25 de juliol de 1841; en un duel.
(Nota recordatòria: he de rellegir Eugeni
Oneguin, La filla del capità i Un heroi del nostre temps.)
.jpg)
2 comentaris:
Ja havia sentit a dir que aquesta història del duel era una cortina de fum. Salut.
És una història perfecta per dur a la pantalla, oi? M'imagino que a Rússia ja es deu haver fet.
Salut, Ricard.
Publica un comentari a l'entrada