La definició de gestor,
segons el Gran diccionari de la llengua catalana (GDLC), és: «1. que gestiona,
2. Persona que porta els afers d'una societat, 3. Persona que professionalment
es dedica, per encàrrec d'un tercer, a resoldre i a activar afers que no
requereixen la compareixença de l'interessat.» Per tant un gestor cultural
seria... ni idea. Després d'intentar informar-me'n, he quedat sepultat per un
allau de verbs-xiclet d'aquells que estan tant de moda avui en dia. Un gestor
cultural dirigeix, coordina, promou, dissenya, planifica, diagnostica, impulsa,
optimitza i dinamitza alguna cosa —no he aconseguit saber què, però això deu
ser secundari—, i fa molts power points. I màsters i postgraus. En les
interessantíssimes i vaporoses descripcions que he trobat de les tasques
pròpies d'un gestor cultural, apareixen paraules i combinacions tan boniques
com agents locals, estratègies creatives, equipaments i dinàmiques
interculturals.
No dubto que fer de gestor
cultural deu ser una feina molt gratificant i enriquidora, com totes les que
tenen relació amb el món de la política i de l'empresa, àmbits des dels qual
sempre s'ha fomentat la cultura, com tothom sap. Ara, si he estat injust
ironitzant sobre la importància d'una tasca que uneix dos mots que per a mi són
als antípodes, l'un de l'altre, a banda de demanar disculpes, m'agradaria que
algú m'expliqués, de manera entenedora, en què consisteix aquest ofici i per a
què serveix.
.jpg)
14 comentaris:
Has tocat un tema tabú, bon amic.
A banda de la parafernàlia verbal per definir aquesta estranya figura, una bona manera de saber perquè serveix és observar què fan els gestors culturals. Per les seves obres els coneixereu.
Això és el que jo vull saber, Teresa: què fan?
Uf, i em temo que quants més gestos culturals menys cultura o més frivolització de la cultura i la cultureta. És un modus vivendi en temps de crisi i de poques sortides laborals, com moltes tasques relacionades amb l'educació que només fan que remenar fum.
Em temo el mateix que tu, Júlia. Ara, em sembla que no té gaire a veure amb la crisi i sí amb l'intent de controlar la cultura per part de la política.
Molt bo, David! Ho has clavat! Entre altres coses, també són "professionals de l'agenda".
Una altra expressió impagable, Miraculosa. Però continuo sense saber a què es dediquen.
El gestor cultural és l'encarregat de posar tanques a la cultura. Programar és això, no?
esteu molt equivocats, se us nota un menyenspreu i falta d'informació, es alló de la ingnoracia... i bla, bla,bla
Sense ànim d'ofendre,
no soc gestora cultural.
A mi no m'acaba d'encaixar la comunió entre gestor i cultura, Enric.
No ofens pas, Jaka. De fet, a l'entrada demanava si algú podia explicar-me exactament què fa un gestor cultural.
jaka, dona, tampoc es tracta de posar-se a l'alçada dels ignorants, tenint en compte que ignores qui som. La teva afirmació és, pel cap baix, agosarada, mentre que la nostra peca, com a molt, de generalitzadora.
Generalitzar és el que fem quan no tenim gaire idea d'un tema, quan en som ignorants...
De gestors culturals n'hi ha de molts tipus, i no només són programadors. I n'hi ha de bons i de dolents, com hi ha escriptors bons i escriptors dolents o professors bons i professors dolents... Els bons estimen la cultura i, molts cops, la protegeixen dels capricis de la política. És un ofici com un altre, però amb altes dosis de vocació per part d'aquells que el trien i s'hi dediquen.
Els perfils dels gestors culturals són molt diversos, però tens l'oportunitat d'aprofundir en el tema aquí: http://www.gestorcultural.org/ Hi trobaràs força bibliografia.
Bona nit!
T'agraeixo molt el comentari i l'enllaç, Rosa. En cap moment no he amagat la meva ignorància sobre aquest tema, precisament és per això que demanava que algú m'expliqués en què consistia la feina de gestor cultural. El web que esmentes és un dels que vaig consultar abans d'escriure aquesta entrada i, sincerament, no em va resoldre els dubtes que tenia.
És cert que potser el meu text (i la imatge que l'acompanya) desprenia una certa burla, que és una de les reaccions que em provoca aquest llenguatge buit que no acaba de dir res, en aquest cas present en totes les explicacions que he trobat sobre aquesta feina. Però, al final, potser tot es redueix a una qüestió de nomenclatura, vés a saber.
Avui es "gestiona" tot: emocions, l'aula,l'ensenyament..."Gestionar" sembla més correcte que "dirigir", paraula que no deu agradar gens al dictat intel·lectual: no se n'adonen que aquell que dirigeix com a mínim té certa capacitat de maniobra i decissió; anomenar-se "gestor" és claudicar a la voluntat de qui mana, tota una declaració de principis morals...Un encarregat, vaja, però amb postgrau i master.
Mentre hi penso, vaig a gestionar-me una pipa de black cavendish.
Gestionar emocions és un altre insult a la intel·ligència. Acabarem tots més ximples del que ja som.
Publica un comentari a l'entrada