Ahir,
a l'Institut Goethe de Barcelona, es va presentar De llindar en llindar,
el primer volum de la sèrie de traduccions de l'obra de Paul Celan que LaBreu
Edicions ha decidit de publicar, sempre amb traducció d'Arnau Pons. La intenció
d'oferir tota la producció del poeta de Czernowitz (la prosa també) és, sens
dubte, una de les notícies més importants dels darrers anys pel que fa a
l'àmbit literari català, i la intervenció de Pons, una garantia absoluta de
rigor, lucidesa i fiabilitat. A
més a més, l'aposta per editar l'obra de Celan de llibre en llibre i, així,
eludir l'enfarfegament típic de les edicions que concentren tota l'obra en un
sol volum, com per exemple passa en castellà, fa que aquest projecte encara
sigui més engrescador.
Si
un dels senyals més clars de la salut d'una llengua és la qualitat de les obres
que s'hi poden trobar traduïdes, aquest projecte de LaBreu Edicions no té preu.
.jpg)
3 comentaris:
Un cop més, un gran encert de Labreu.
Salut!
Absolutíssimament d'acord amb tot. I l'Arnau Pons és un portent, un luxe per la cultura del país. El seu Celan, lector de Freud em portarà feina tota la vida.
Deixeu-me compartir un nuvolet que em ronda per sobre de De lindar en llindar; la tipografia. Té alguna raó de ser? Alguna justificació? Perquè trobo que no fa de gaire bon llegir tot un poemari amb aquesta lletra, que sembla mig feta a ma mig que tremoli. Te la mires de molt a prop i sembla fina, però el conjunt sembla que comicsanseja. O sóc jo?
L'altre dia estava amb El lector común de la Virginia Woolf i vaig pensar que et demanaria si te l'havies llegit? ... Creer que tus impresiones son válidas para otros es emanciparse de la limitación y el confinamiento de la personalidad. Es ser libre, ...
Bé, un altre llibre que anirà a la lleixa dels referencials.
Estem d'acord, Missatger. S'ha convertit en una de les editorials del país que publiquen llibres més interessants. Salut!
Em tornaré a mirar el llibre-conferència que esmentes de l'Arnau Pons, Lior. És d'aquells que resisteix totes les relectures que calgui.
Tens raó que si hi ha alguna cosa que potser caldria revisar de cara a les publicacions posteriors de l'obra de Celan és la tipografia. No ets tu, no.
I no he llegit aquest llibre de na Wolf. Juraria que el tinc. Ja m'ho miraré més bé, a veure si el trobo. En tot cas, m'interessa, gràcies.
Publica un comentari a l'entrada