Com més sovint ens
passa una cosa, menys casual ens sembla. Avui em refereixo a això:
un bon dia descobreixo un nom que desconeixia del tot, i a
partir d'aquell moment me'l començo a trobar quasi diàriament.
Darrer exemple:
assisteixo a la presentació de De llindar en llindar de Paul
Celan, que compta amb la presència del traductor de l'obra, Arnau
Pons; en parlo en una entrada; un lector molt amable i comentarista
fidel em recorda el llibre Celan, lector de Freud del mateix
Pons; decideixo de rellegir el llibre en qüestió; a la pàgina
trenta-sis trobo que, referint-se a Celan, Pons escriu: «La
solidaritat amb Büchner i amb Lenz em sembla evident, com amb Kafka,
Mandelstam o Lichtenberg (per l'actitud crítica d'aquests autors amb
la tradició)», i veig
que el nom de Lichtenberg ja l'havia subratllat en llapis però, com
tantes altres vegades, no havia seguit la pista del personatge. No sé
res de Lichtenberg i en busco informació per internet, un personatge
apassionant, descobreixo.
Un parell d'hores després, tinc una estoneta per mirar alguns dels blogs que més m'agraden, entre els quals l'imprescindible El missatger i veig que, en l'entrada del 30 d'abril, en Roger explica que ha escrit un article a Núvol (una revista digital de cultura molt interessant) sobre... sí: Lichtenberg. Llegeixo l'escrit amb una barreja de perplexitat i alegria. Casualitats, en diuen. Ara tancaré el cercle comprant-me (i llegint i subratllant en llapis) Quadern de notes on espero trobar alguna altra referència que, tard o d'hora, em conduirà cap a una altra direcció. I així tota la vida, espero. Hi ha poques coses més divertides.
Un parell d'hores després, tinc una estoneta per mirar alguns dels blogs que més m'agraden, entre els quals l'imprescindible El missatger i veig que, en l'entrada del 30 d'abril, en Roger explica que ha escrit un article a Núvol (una revista digital de cultura molt interessant) sobre... sí: Lichtenberg. Llegeixo l'escrit amb una barreja de perplexitat i alegria. Casualitats, en diuen. Ara tancaré el cercle comprant-me (i llegint i subratllant en llapis) Quadern de notes on espero trobar alguna altra referència que, tard o d'hora, em conduirà cap a una altra direcció. I així tota la vida, espero. Hi ha poques coses més divertides.
.jpg)
6 comentaris:
Bon dia, David.
Coses dels llinatges i de la genealogia del pensament. Molt ben trobada la relació de Celan amb Lichtenberg, suposo que per la capacitat de expressar molt amb poques paraules, el poder aforístic. Tota la tradició alemanya de pensament que coneix la tradició però amb voluntat crítica veu de Lichtenberg, sobretot Nietzsche.
Ara sí, el cercle es tanca.
Salut!
La cultura és aquest entramat, oi? I la intel·ligència, la capacitat de descobrir-ho. Felices casualitats!
Sempre és així, David. Per això es diu que qui busca troba.
La qüestió és que, per molt ordenats que siguem i molt bona memòria que tinguem (ni un cas ni l'altre són els meus), tret que els nostres referents culturals o "àmbits referencials" o com volgueu dir-ne, siguin limitats -com el lector d'un sol llibre, referència de El lector común-, tot aquest món que ens anem fent és inabastable. Vull dir que no el podem tenir tot present, dominar-lo, així, en bloc. Aleshores, doncs, proposo un cert (notable, si voleu) i voluntari desgavell (a mi això em surt sol... per això sé de què parlo) a fi de provocar i gaudir d'aquests retrobaments-redescobiments, talment càpsules del temps que, per inesperats, doblen el gaudi.
Jo diría, resumint, i no per portar la contrària, eh!: Obrim els cercles i provoquem felices casualitats!
L'espiral (ramificat) de la vida, anem i avancem retornant per recollir, i continuem caminant, i així...
Bon dia, Missatger. Tot just acabo de descobrir Lichtenberg i, per tant, no en puc dir gaire cosa. Com bé dius, la capacitat crítica d’aquest autor i la manera com és capaç de sintetitzar el seu pensament fan que sigui, a ulls de Pons, un autor important a l’hora de cercar referents per Celan. Salut!
Són felices i molt sorprenents, Enric. Una cosa et du a una altra i no saps ben bé per què.
Sí, Teresa. Però és molt curiós quan, de sobte, un nom que no coneixies se’t comença a aparèixer pertot.
Veig que en això també coincidim, Lior: ni ordre ni memòria i molt de desgavell. La casualitat la provoquem, és clar, la gràcia és que mai no sabem quina serà. Salutacions i gràcies per provocar-me casualitats!
La ramificació pot semblar menys eficaç que la linealitat, que es veu que ha de ser l’objectiu a què tots hem de tendir. Ara que hi penso, sempre he preferit els professors que se n’anaven per les branques.
Publica un comentari a l'entrada