L'actualitat dels genocidis

Reconforta molt saber que d’aquí a cent anys tornarem a parlar del genocidi dels armenis. Els diaris en tornaran a anar plens: dues o tres pàgines centrals i potser algun reportatge al dominical amb fotos de color sèpia. Les víctimes dels genocidis actuals hauran d’esperar que es confirmi que han patit un genocidi i hauran de fer anys, però hauran de tenir en compte que els números rodons (10, 25, 50, 100...) acostumen a fer més gràcia: l’any passat no calia pas recordar que tan sols feia 99 anys del genocidi armeni; enguany és molt més rellevant.  

Dia de la flor

Diego Rivera. Día de la flor (1925)

Somiar truites, perdius i pardals (IV)

10) Martwa Natuta Z Wędzidłem («Natura morta amb brida»), de Zbigniew Herbert. Consta de sis assajos extraordinaris que aquest poeta polonès dedica a l’Holanda del segle xvii i deu miniatures que titula «Apòcrifs». Un llibre deliciós.

11) Écorces («Escorces»), de Georges Didi-Huberman. Un llibret colpidor. Un gest de resistència davant la indústria cultural de la memòria. Didi-Huberman visita Auschwitz i se n'endú tres trossos d'escorça.

12) To Begin Where I Am, de Czesław Miłosz, és un recull assajos d’aquest poeta polonès. No els va escriure pas en anglès, però és com els he llegit. Només per la lectura de «Felicitat», la narració del seu retorn, a 80 anys, al paisatge de la seva infantesa, ja val la pena tot el llibre. L'obra en prosa de poetes com Auden, Brodsky i Miłosz mateix és imprescindible.