El fenomen sovinteja massa com per descartar-ne
cap reflexió que s'excusi en l’atzar. Tot plegat ho il·lustra Simon Leys a Le Studio de l'inutilité: com més
original i perfecta és una obra, més fàcil és que el seu autor l’acabi malmetent.
I és que les grans obres van molt més enllà que els seus autors; se’ls escapen
del tot. Ells, que ho saben, en rebaixen el valor per tal de sentir que les controlen més bé. Cap artista no estarà mai a l’alçada d’allò més gran que hagi produït. Si
convé, recorrerà a l’autocensura i a l’automutilació; tot en nom de l’autoritat. A l'autor li cal molta generositat per entendre que l’obra ja no és seva. De fet, no ho ha estat
mai. Els romàntics ja ho sabien.
 |
| HenrY James |
.jpg)
