dilluns, 28 de setembre del 2009

Cobertes estonoses 4

Les cobertes del segell Verve són el millor exemple del que en anglès anomenen cool. Aquesta és de quan en Benson valia realment la pena.


William Xècspir

Sí, sí: Xècspir. Per què no? De fet ell mai no va signar mai com a William Shakespeare. Això vol dir que pot ser que el més gran escriptor de tots (TOTS!) els temps no sabés com lletrejar el seu cognom? Doncs sembla que sí, que pot ser. De les sis signatures que ens n'han quedat (que, de fet, juntament amb les paraules "by me" al seu testament, són les úniques dotze paraules escrites directament pel gran Guillem que ens han arribat) no n'hi ha cap que digui «William Shakespeare». Diuen: Willm Shaksp, William Shakespe, Wm Shakspe, William Shakspere, Willm Shakspere i William Shakspeare. Shakespeare, doncs? O Xècspir.

dimecres, 23 de setembre del 2009

Sam Cooke (1931-1964)

El primer V.I.P. és probablement la millor veu del soul (que és quasi com dir la millor veu i punt).


Escolteu (si voleu) A Change Is Gonna Come aquí.

diumenge, 20 de setembre del 2009

Smoke (1995)

Smoke és un excel·lent exemple del que és una bona pel·lícula: una història simple explicada sense estridències. El repartiment, és clar, ha d'estar a l'alçada i aquí William Hurt, Harvey Keitel, Forrest Whitaker i Harold Perrineau fan unes interpretacions absolutament impressionants. Una pel·lícula amb diàlegs i silencis meravellosos. De les millors que he vist.

dimecres, 16 de setembre del 2009

Happy Hour



És una cançó ben apropiada per al primer dia de feina.
Que bons que eren els Housemartins. Gran lliçó de ball, també.

Art amb sorra

Un vidre, llum, sorra, sensibilitat i habilitat.

Strangers On A Train (1951)

No és la millor d'en Hitchcock, però Déu n'hi do. El dolent és molt dolent.

Febre

Haver de passar la darrera setmana de vacances estirat al llit, febrós, el llençol fins al nas, la tauleta de nit plena de píndoles estranyes, amb la sensació que el teu cap és una pilota de rugbi amb què juguen dos equips de quinze elefants borratxos no fa gràcia. Tanmateix, se n'ha d'intentar extreure alguna cosa positiva. Per exemple? He rellegit part de la meva col·lecció d'Astèrix i Obèlix. Problema? Que m'he adonat que les edicions en català estan plenes (a vessar!) de faltes d'ortografia i d'incongruències. I ho he deixat córrer perquè a cada falta em pujava la febre una mica més i els elefants cada cop estaven més borratxos. Resumint:
Astèrix i els Gots: 64 faltes en 54 pàgines.
Astèrix i Latraviata: 36 faltes en 55 pàgines.
Astèrix als país dels helvecis: 16 faltes en 55 pàgines.
L'escut Arvern: 113 faltes en 55 pàgines.
Obèlix i companyia: 87 faltes en 55 pàgines.
Astèrix a Bèlgica: 125 faltes en 55 pàgines.
La gran travessia: aquí ja no he pogut més perquè tenia calfreds. Sort que les històries són tan bones que la cosa compensa, que si no no sé què m'hauria pogut passar.

Jocs Olímpics

Jesse Owens? Molt bé. Tanmateix, cap país no hauria d'haver participat en els jocs del 36. I n'hi van anar 49 (rècord en aquell moment). Només uns quants atletes van decidir de quedar-se a casa. En la història del Comitè Olímpic Internacional (més de 100 anys) només hi ha hagut una expulsió d'un membre d'aquesta organització, va ser la del que va protestar contra els jocs de Berlín. Els jocs? Un èxit: els diaris de tot el món en lloen l'organització, és el primer cop que un esdeveniment com aquest es televisa, música de Richard Strauss, s'inaugura el ritual de fer arribar la flama des de Grècia, Alemanya és el país que guanya més medalles... L'Owens? Molt bé.
I les Lleis de Nuremberg són del 35.


The Pepper Pots

Time to Live és una bona cançó del grup gironí The Pepper Pots. Són bastant coneguts arreu, excepte al seu país, és clar. The Pepper Pots van començar fent ska-rocksteady i darrerament s'han decantat cap al soul. Aquest vídeo és un homenatge a cobertes de clàssics d'aquest gènere i només per això ja val la pena veure'l.

RENFE

Creies fugir en tren a alguna banda.
Et torbava el so de les onades
de les platges que no podies viure.
Per la finestra, a fora,
l'hivern com un cabell gris
pentinat sempre en la mateixa direcció,
i tota la pena d'una tarda
que a les sis seria nit.

Però, de sobte, entre els passatgers,
vas descobrir-ne un...
Un raig de sol inesperat li reflectia
l'ombra d'unes lletres al vidre:
"Sortida d'emergència."

Manuel Forcano

De Roth a Roth

Res a veure amb en Joseph, en Philip Roth és, també, un escriptor extraordinari i Patrimony, un meravellós llibre d'amor. No està editat en català.

Cobertes estonoses 3


Blat

Un camp de blat oneja al cap de la meva dona
i de la meva filla.
Quina banalitat descriure així la rossor,
tot i així, allà creix el pa
de la meva vida.

Ronny Someck
(traduït per Manuel Forcano)

Més Joseph Roth

El 27 de maig passat va fer 70 anys de la mort de Joseph Roth, un dels més grans escriptors del segle XX. La llegenda del sant bevedor es va publicar en català per primer cop 54 anys després d'haver estar escrita (d'això se'n diu agilitat editorial, sí senyor) i l'any passat Viena Edicions també la va publicar.

The Woman in the Window (1944)

No l'havia vist mai fins ahir. És una bona pel·lícula.

La casa blava

Marc Chagall. La maison bleue (1917).

Cobertes estonoses 2

És un tòpic, però les cobertes del segell Blue Note són insuperables (i de la música no cal ni parlar-ne).

  

Joseph i Soma

Els tresors de paper són llibres generalment poc coneguts però extraordinàriament valuosos.

Cobertes estonoses 1

Les cobertes estonoses són aquelles cobertes de discs que exigeixen una bona estona (cinc minuts, mínim) de contemplació. De vegades, el contingut musical del disc no té la qualitat de la coberta, però, generalment, s'hi acosta, i pot ser que fins i tot l’iguali. Quan això passa, s'ha d'organitzar una festa i posar el disc una vegada i una altra fins que tothom quedi ben convençut del nostre bon gust estètic i musical. I que quedi clar que només em refereixo a les cobertes de discs de vinil, de les de CD no en vull ni parlar. La primera:



La Brigada

Els Antònia Font ja fa temps que han fet tancar la boca als llestets que deien que no es pot fer bona música en català. Ara, amb La Brigada, cap persona amb bon gust pot tornar a dir aquestes bestieses...

Antics contra moderns 4

El procés de producció s'ha abaratit. I no estic segur que això universalitzi l'adquisició de tots aquests aparells. No ens enganyem, la clau de l'assumpte és que és més barat fer coses lletges. Sempre anem a parar al mateix.

Estiu

Cal buscar un banc a l'ombra. Un banc on no hi hagi ningú, és clar. Després cal seure-hi, mirar al voltant i obrir un llibre. Cal llegir. De tant en tant cal aixecar la mirada i fixar-se en els ocells. Va bé que hi hagi nens jugant a la vora perquè recordes quan eres un nen que jugava a la vora. Però has vingut per llegir, per tant, llegeix. I això és l'estiu. No hi ha res millor.

Antics contra moderns 3

Hi ha una constant que es manté quasi sempre en això que alguns anomenen progrés: disminució de mida i augment de la lletjor.

Cats On Fire

Bona cançó d'un bon grup. Els Cats On Fire són finlandesos, fins ara han editat un parell de discos molt recomanables i fan un pop senzill (com ha de ser) que no sentirem mai a les ràdios comercials de per aquí. És el tipus de música que hauria de ser a les llistes dels més venuts (i són moderns!). Però no somniem…

Per cert, part del vídeo està rodat en una ciutat que em sona.

Antics contra moderns 2

Un altre exemple de la diferència entre bellesa i lletjor. Inevitablement sempre surt algú amb allò de «sí, però el que és antic no és tan pràctic...». Potser sí que no ho és tant, però és que aquí es tracta d'estètica, no de comoditat i en aquest aspecte, no hi ha color.

Antics contra moderns 1

No es tracta de dir que tot el que és antic és millor que el que és modern perquè no és cert. Tanmateix, hi ha una qualitat d'allò antic que allò modern ha oblidat: la bellesa estètica. La funcionalitat, l'abaratiment i d'altres factors han vulgaritzat l'aspecte de molts objectes. Tot això es pot matisar tant com es vulgui, però els exemples següents ajuden a entendre el que vull expressar.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA