dimecres, 16 de setembre de 2009

Blat

Un camp de blat oneja al cap de la meva dona
i de la meva filla.
Quina banalitat descriure així la rossor,
tot i així, allà creix el pa
de la meva vida.

Ronny Someck
(traduït per Manuel Forcano)

9 comentaris:

Anònim ha dit...

aquet poema em sona del llibre de català..
i bé en el meu cas aquet poema es pot adaptar a mi .. llastima qe això no ho crec que ho digui mon pare ..

David ha dit...

No és al llibre de català. I ho sento molt però el teu pare ho hauria de dir cada dia.

Anònim ha dit...

si k es del llibre de català sino de que em sona??

David ha dit...

Del llibre no és, segur. Em sembla que us el vaig passar en fotocòpia fa dos anys, a català. Et deu sonar per això. Quina memòria, per cert.
El vam llegir (juntament amb altres poemes)aquest any al recital poètico-musical de Sant Jordi (però tu no hi eres, perquè només hi havia els de 1r, alguns de 4t i els de 3r que tocaven música).

Anònim ha dit...

eeee one moment
saps ki soc?
...

Anònim ha dit...

aa ostrees es verita no es del llibre
el vas pasar tu i ens vas fer fer uns dibuixos k tinguessin aveure amb el poemaa ..
ja no m'enrecordavaa..xd

David ha dit...

Sí que sé qui ets "camp de blat". Ho veus...

Anònim ha dit...

A mi tambien me suenaa! jaja
PD: soy la taniaa:)

David ha dit...

Tania, tu per aquí... Els teus poemes i contes també estan molt bé! De debò!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA