Un camp de blat oneja al cap de la meva dona
i de la meva filla.
Quina banalitat descriure així la rossor,
tot i així, allà creix el pa
de la meva vida.
Ronny Someck
(traduït per Manuel Forcano)
dimecres, 16 de setembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
aquet poema em sona del llibre de català..
i bé en el meu cas aquet poema es pot adaptar a mi .. llastima qe això no ho crec que ho digui mon pare ..
No és al llibre de català. I ho sento molt però el teu pare ho hauria de dir cada dia.
si k es del llibre de català sino de que em sona??
Del llibre no és, segur. Em sembla que us el vaig passar en fotocòpia fa dos anys, a català. Et deu sonar per això. Quina memòria, per cert.
El vam llegir (juntament amb altres poemes)aquest any al recital poètico-musical de Sant Jordi (però tu no hi eres, perquè només hi havia els de 1r, alguns de 4t i els de 3r que tocaven música).
eeee one moment
saps ki soc?
...
aa ostrees es verita no es del llibre
el vas pasar tu i ens vas fer fer uns dibuixos k tinguessin aveure amb el poemaa ..
ja no m'enrecordavaa..xd
Sí que sé qui ets "camp de blat". Ho veus...
A mi tambien me suenaa! jaja
PD: soy la taniaa:)
Tania, tu per aquí... Els teus poemes i contes també estan molt bé! De debò!
Publica un comentari a l'entrada