dimecres, 16 de setembre de 2009

RENFE

Creies fugir en tren a alguna banda.
Et torbava el so de les onades
de les platges que no podies viure.
Per la finestra, a fora,
l'hivern com un cabell gris
pentinat sempre en la mateixa direcció,
i tota la pena d'una tarda
que a les sis seria nit.

Però, de sobte, entre els passatgers,
vas descobrir-ne un...
Un raig de sol inesperat li reflectia
l'ombra d'unes lletres al vidre:
"Sortida d'emergència."

Manuel Forcano

2 comentaris:

Anònim ha dit...

És bonic, aquest poema... Cada dia, quan agafo el tren, en certa manera intento trobar aquesta sortida d'emergència, però per molt que la busco no apareix.
Suposo que només és qüestió de seguir esperant...

Ja ho sabràs, però per si de cas... sóc la Laura =)

David ha dit...

M'alegro que t'agradi.
Hi ha coses que apareixen com menys t'ho esperes. De finestres n'hi ha moltes, als trens.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA