En la biografia que va dedicar a Sabatai Seví, Gershom Scholem explica que, segons el poeta Emanuel Frances, una vegada Zeví va congregar tots els seus seguidors i els va anunciar que volia aturar el sol. Després dels preparatius i purificacions que pertocaven a un esdeveniment com aquell, un bon matí van sortir tots cap a la muntanya. A dalt, Seví amb veu poderosa va ordenar al sol que romangués on era. Els deixebles van repetir el gest. Una mica més tard, una mica desencantats i amb un cert aire de vergonya, van girar cua i van tornar cap a casa.
En una altra ocasió, Seví va comprar un peix gros, el va vestir amb roba de nadó i el va acomodar en un bressol. Era el senyal que la redempció d’Israel arribaria sota el signe de peixos.
Trobo que als messies més nostrats els manca una mica de creativitat.