dijous, 25 de febrer del 2010

Cura d'humilitat

El senyor Roberto Calasso ha llegit tot el que Kafka va escriure i quasi tot el que s'ha escrit sobre el que Kafka va escriure. Jo, també. El senyor Roberto Calasso és capaç d'escriure K. Jo, no. Calasso no construeix hipòtesis, ni cerca interpretacions: llegeix i ens explica el que entén. K. penetra en l'essència (esmunyidissa) de l'obra kafkiana com cap text des que Canetti escrigué el seu insuperable L'altre procés de Kafka. Jo voldria llegir com Calasso.

dimarts, 23 de febrer del 2010

Borges, el divertit

Historia universal de la infamia no és el llibre més conegut de Borges ni, segurament, el millor. Però és molt divertit. Divertit com aquells relats de Twain, Wells, Stevenson i molts altres que ens entretenien en aquella adolescència cada cop més llunyana. A mig camí entre la biografia, la llegenda i l'anècdota, Borges situa els set relats que formen aquesta obra en escenaris d'allò més diversos: de la Xina passem al Mississippí, del Japó al Turquestan. Els falsos profetes, assassins a sou, falsificadors, gàngsters i pirates que poblen aquestes narracions ens recorden que la literatura de debò també ens pot distreure i fer passar una bona estona.

Stereo Inn: German Beat

Més aprenents dels Hollies. Aquests, bastant housemartinians.

diumenge, 21 de febrer del 2010

Antics contra moderns 8


A l'esquerra, una màquina de fotografiar; al costat, una targeta de crèdit que fa fotos.

dijous, 18 de febrer del 2010

Operació SASSOHHKINTE: tot denunciant fraus històrics

Això potser us sorprendrà: Xècspir no va escriure Hamlet, King Lear o The Tempest. Ho sento però va ser en Francis Bacon. Ara ho entendreu. Resulta que, un bon dia, l'aristòcrata Bacon (1561-1626), es va inventar un codi binari compost per As i Bes. Una A és aaaaa i una B, aaaab. Si dividim les oracions en mots de cinc lletres i decidim que les majúscules són Bes i les minúscules As, obtindrem grups com els següents: baaaa=B o aaaaa=A, o sigui BA. Em seguiu, oi? Bé, doncs els Baconians (un grup de savis d'aquells que ja no en queden), gràcies a aquest codi, han descobert missatges secrets a les obres atribuïdes falsament a Xècspir. I ara la prova definitiva: SASSOHHKINTE. Dit així, res de res, però no ens precipitem. Si ordenem aquestes lletres (aleatòriament, és clar) ens surt SHAKS IS NOT HE («En Xecs no és ell»). Per tant, Bacon va escriure Romeo and Juliet i Macbeth. Ja som al cap del carrer. Sort que sempre hi ha algú que arriba més enllà que la resta de mortals.

dimarts, 16 de febrer del 2010

Bucarest City

Una cosa mai vista:
-8 edificis (2 dels quals destinats a locals comercials).
-213.000 m² de superfície construïda.
-1.750 places de pàrquing.
-321.000€ d'inversió.

-Els prestigiosos David Chipperfield i Fermín Vázquez n'han estat els arquitectes.
-Connexió amb la línia 9 del metro.

-Arquitectura adaptada al medi ambient i que minimitza la contaminació.
-La Ciutat de la Justícia contribueix a enriquir l'skyline de Barcelona i de L'Hospitalet de Llobregat.

Bé, i ara, la veritat:
-Deuen ser els edificis més espantosament lletjos que s'han construït a Barcelona (i a L'Hospitalet, perdó) en molt de temps (i mira que n'hi ha). A més a més, els han posat nom de pel·lícula de l'oest.
-Passar per davant d'aquests monstres de ciment ajuda a entendre més bé la història: et situa a la Bucarest o Tirana dels anys 70 i 80 del segle passat i, de sobte, comprens moltes coses.
-A la meva Ciutat de la Justícia, les presons estarien plenes d'arquitectes i de polítics.

dilluns, 15 de febrer del 2010

Pluja d'estrelles

dissabte, 13 de febrer del 2010

Cobertes estonoses 8


dijous, 11 de febrer del 2010

El discurs sobre la pau

Cap al final d'un discurs extremament important
el gran home d'Estat s'entrebanca
amb una bella frase buida
hi cau a dins
i desemparat amb la gran boca oberta
panteixant
ensenya les dents
i la càries dental dels seus pacífics raonaments
deixa al viu el nervi de la guerra
la delicada qüestió dels diners.

Jacques Prévert
(traduït per Miquel Desclot)

dimarts, 9 de febrer del 2010

Les paraules de l'emperador

―Què li ha semblat l’exposició, a l’emperador?
―Molt bé, m’ha encantat.
―I el concert?
―Molt bé, m’ha encantat.
―I el sopar?
―Molt bé, m’ha encantat.
I així sempre. Bé; sempre, no. L’emperador Francesc Josep I (1848-1916) havia decidit de contestar amb el seu «Molt bé, m’ha encantat» (motiu de burla i d’acudits constants a la Viena de l’època) arran d’un incident que, diuen, el va afectar molt. I és que es veu que la cosa va anar així: l’Òpera de cort de Viena fou inaugurada el 25 de maig de 1869, però els dos arquitectes de l’edifici (August Siccard von Siccardsburg i Eduard van der Nüll) no hi van poder assistir. El primer era al manicomi, incapaç de suportar les crítiques que la seva obra havia suscitat i el segon, quan semblava se sobreposava a l’escàndol, va rebre una notícia demolidora que el va dur al suïcidi. La notícia era que Francesc Josep I havia opinat que l’Staatsoper de Viena era «Una mica baixa». A partir d’aquell dia, fos quin fos l’assumpte que se li plantegés, l’emperador es limità a respondre «Molt bé, m’ha encantat». Un ha de ser conscient del poder de les seves paraules, sobretot si és emperador.

diumenge, 7 de febrer del 2010

Habitació a Nova York


Edward Hopper. Room in New York (1932).

dimarts, 2 de febrer del 2010

Gypsy Rider

Gene Clark va viure quaranta-sis anys. Pocs. Tanmateix, va tenir temps de formar part (ben activa) de la millor època dels Byrds (1964-1966). I'll Feel a Whole Lot Better, She Don't Care About Time i The World Turns All Around Her són seves, per exemple. Als Byrds, però, la fama va ser per McGuinn i Crosby. Més tard, va tenir temps, també, de fer grans discos en solitari (White Light i No Other, per exemple) en què barreja country, rock, bluegrass i pop barroc com ningú altre. Però, sobretot, tenia una veu única, capaç de comunicar la més gran de les alegries i la més profunda de les tristeses.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA