dimarts, 2 de febrer de 2010

Gypsy Rider

Gene Clark va viure quaranta-sis anys. Pocs. Tanmateix, va tenir temps de formar part (ben activa) de la millor època dels Byrds (1964-1966). I'll Feel a Whole Lot Better, She Don't Care About Time i The World Turns All Around Her són seves, per exemple. Als Byrds, però, la fama va ser per McGuinn i Crosby. Més tard, va tenir temps, també, de fer grans discos en solitari (White Light i No Other, per exemple) en què barreja country, rock, bluegrass i pop barroc com ningú altre. Però, sobretot, tenia una veu única, capaç de comunicar la més gran de les alegries i la més profunda de les tristeses.

Escolteu (si voleu) With Tomorrow aquí.

16 comentaris:

GEMMA ha dit...

M'agrada com sona, de veu tendre i compassos dolços. Gràcies per fer-me'l conéixer.

David ha dit...

De res, Gemma. Té desenes de cançons com With Tomorrow o millors.

kweilan ha dit...

Jo no el coneixia però el vaig escoltant i m'agrada.

David ha dit...

M'alegro que t'agradi, Kwelian. Era molt bo.

Anna ha dit...

Fantàstic! Tot i que m'agraden The Byrds, i he estat seguidora de Crosby en tot el que ha anat fent, desconeixia a Gene Clark fora del contexte de The Byrds.
Com ja he dit, el trobo fantàstic!
Gràcies per la informació.
Sempre va be conèixer noves (velles i belles) veus.
Felicitats pel teu blog, és molt interessant.
Que tinguis un gran dia.

David ha dit...

D'això es tracta, oi? D'anar-nos ajudant a descobrir realitats interessants. Que tinguis un gran dia, també.

Gemma ha dit...

La cançó és preciosa, m'encanta!
Ahir la vaig escoltar unes deu vegades jajaj, després vaig anar al iutub i en vaig escoltar d'altres també fabuloses. Gràcies, és molt bonic anar descobrint bona música.

Que tinguis bona tarda ;D

David ha dit...

És una gran cançó, sí. D'aquelles que no cansen mai.
Uns salutació, Gemma.

Hasbarats ha dit...

Fantàstic! No el coneixia, sóc molt ignorant pel que fa a cantants i grups posteriors a Janis Joplin ;) . Un timbre excepcional i una influència evident de la música celta i dels bards de la gran depressió. Una meravella com tantes que ens ofereixes per ajudar-nos a ser una mica més feliços. Sh!

David ha dit...

Bé, veig que Gene Clark agrada. Ara em pregunto: seria molt demanar que hi hagués alguna emissora de ràdio (o, no anem tan lluny, un programa) que emetés aquest tipus de música?

Hasbarats ha dit...

Serà difícil si no hi ha algú que pagui. Les coses estan així, amic!

David ha dit...

Ja ho sé, Hasbarat, ja... Només somiava en veu alta... Ara, que un programa d'una horeta en alguna emissora de les que ja existeixen no costaria tant.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Bon recordatori d'una de les cares més ocultes dels Byrds. The Byrds! Quina meravella de grup. Tot just fa ben poc, la tarda de Sant Esteve després de l'apat familiar, vaig punxar mig a les fosques un parell de vinils de The Byrds. En la més estricta intimitat de l'estudi. Fifth Dimension i Mr Tambourine Man.

Quina sort tenim de poder visitar aquesta gent amb un desplaçament de braç i una clavada del pick up!

David ha dit...

Del milloret dels anys seixanta, sens dubte. Grans discos, els que anomenes. Salut!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

prenc nota per el meu programa de ràdio, apunto un proper programa del sound system radio premià 95.2 fm dedicat a la galàxia THE BYRDS!

David ha dit...

Serà un gran programa, segur!!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA