divendres, 1 de febrer de 2019

Paternitats artístiques


El fenomen sovinteja massa com per descartar-ne cap reflexió que s'excusi en l’atzar. Tot plegat ho il·lustra Simon Leys a Le Studio de l'inutilité: com més original i perfecta és una obra, més fàcil és que el seu autor l’acabi malmetent. I és que les grans obres van molt més enllà que els seus autors; se’ls escapen del tot. Ells, que ho saben, en rebaixen el valor per tal de sentir que les controlen més bé. Cap artista no estarà mai a l’alçada d’allò més gran que hagi produït. Si convé, recorrerà a l’autocensura i a l’automutilació; tot en nom de l’autoritat. A l'autor li cal molta generositat per entendre que l’obra ja no és seva. De fet, no ho ha estat mai. Els romàntics ja ho sabien. 

HenrY James

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA