És sabut que el totalitarisme i el món de la publicitat tenen molts punts en comú. Un d'ells és l'abús i la manipulació que tots dos àmbits fan de la de l'obra d'art. El filòsof i crític literari hongarès Georg Lukács (1885-1971) creia que, a diferència de Wagner i Beethoven, ni un sol compàs de Mozart no es podia utilitzar políticament. George Steiner va voler comprovar-ho i per això va demanar el parer del compositor Roger Sessions (1896-1985). Aquest va seure al piano i hi va interpretar l'ària de la Reina de la Nit de La flauta màgica. Quan va haver acabat, Sessions va manifestar, emocionat: «Lukács tenia raó.» Sembla, però, que allà on el poder totalitari no pot arribar, hi arriba la publicitat amb la seva immensa capacitat per banalitzar: la música de Mozart és la banda sonora de desenes d'anuncis.
L'anècdota de la trobada amb Sessions l'explica el mateix Steiner a Errata. Una vida a examen. Fa molts anys que Steiner escriu el mateix llibre i Errata no n'és l'excepció. Hi trobem les típiques referències a la seva infantesa, a la lectura dels clàssics (amb un capítol dedicat només a Xècspir), a l'educació, al judaisme i Israel, a les semblances i diferències entre música i llenguatge, a la importància de preservar la riquesa lingüística del planeta, al silenci (esmenta els silencis carregats de significat que troba tot passejant pel call de Girona), a la religió i a l'ateisme. Tot i la sensació de déjà lu, és un llibre molt recomanable.
.jpg)
11 comentaris:
Sempre els trobo interessants els teus posts. Merci mon ami!
A mi em passa amb els teus. D'això es tracta, oi?
Salutacions i bon cap de setmana.
Caram! Paraules majors : Lukács, Steiner! Lògicament, en justa correspondència, els diaris en van plens!! Perdona la ironia, però és que veient a qui designen i entronitzen com a intel·lectuals els nostres mitjans de comunicació o plorem o ens abandonem al sarcasme.
De tota manera, l'ària de la Reina de la nit sí que té una càrrega ideològica molt concreta. Per començar, a part de música conté un text cantat per un ésser potent però tèrbol que convida a la traïció i a la rebel·lió contra la llum. Cal tenir en compte el context històric i biogràfic. Mozart era un home de la il·lustració i, a més, era francmaçó -com l'autor del llibret- i el personatge que canta aquesta ària meravellosa, potser la mes difícil d'interpetar per a qualsevol soprano, simbolitza la tenebra, el fanatisme i la mentida. El veritablement prodigiós és que Mozart per comptes de destrossar el personatge compòn un ària d'una bellesa inaudita. Està descrivint -per exemple- el dogmatisme d'una església fanàtica i sinistra que, malgrat tot, compta en el seu Haver amb la bellesa de les catedrals, amb la meravella de centenars de frescs, de retaules, d'esculptures, de manuscrits, amb el cant gregorià, amb les composicions de Palestrina, de Monteverdi,... I aquest contrast brutal entre text i música és ideologia en estat pur. Perquè la fòrmula del "contrast" o la confrontació de missatges o de llenguatges és un dels fonaments de la propaganda.
Mozart era un geni i es va avançar dos segles. Per si no m'he sabut explicar prou bé, et convido al següent experiment. Mira això:
http://www.youtube.com/watch?v=6mZ5sumy-VM&feature=player_embedded
amb aquesta música de fons :
http://www.youtube.com/watch?v=V1bFr2SWP1I
Fa mal, però s'entén.
És per aquesta càrrega ideològica que Lukács va voler comparar la peça de Mozart amb el que s'havia fet amb obres de Wagner i Beethoven. La conclusió és la que tu expresses tan bé: Mozart fa sublim la interpretació d'un personatge tenebrós.
Pel que fa als dos vídeos que proposes, ten tota la raó: fan molt de mal. Per bé que musicalitzar imatges històriques (sobretot si són com les del pogrom) sempre m'ha semblat dubtós des del punt de vista moral, s'ha d'admetre que és molt efectiu a l'hora de tocar la fibra.
Moltes gràcies per l'aportació, Hasbarat!
David: Molt interessant. M'ho apunto.
Hasbarats: chapeau.
Un post ben rodó!!
Ja he acabat Canetti, una meravella, gràcies per la recomanació, David.
Gràcies, senyor Nogués. Jo també em trec el barret davant del comentari del Hasbarat.
Hola, Mireia. M'alegro molt que Canetti t'hagi agradat, de debò!
Brillant aquest fragment_
"Sembla, però, que allà on el poder totalitari no pot arribar, hi arriba la publicitat amb la seva immensa capacitat per banalitzar: la música de Mozart és la banda sonora de desenes d'anuncis"
és aplicable a tantes coses devorades per un mercat delirant.
Lukàcs es va quedar curt, el nostre amic Walter, però ja començava a divisar el desastre a les seves tesis de filosofia de la història...
és com veure un paisatge de la depresió americana a les fotos de Walker Evans i retrobar-lo en els anuncis de Marlboro.
Sense anar més lluny, la nostra pobreta i vulnerada Rambla barcelonina amb banda sonora maquinera i samarretes de futbolista.
seguim a fons !
Hola Àngel!
Bon exemple (dels que fan mal), el de les fotografies de Walker Evans.
Sentir música que significa tant fent de fons de qualsevol anunci és una sensació molt desagradable. El darrer cas que recordo és el d'una companyia d'assegurances que utilitza el Beggin' dels Timebox. N'hi ha per denunciar-los.
Salut!
... No he llegit l'autobiografia. Tot i la presència constant dels temes al voltant dels quals giren les seves reflexions (a Gramáticas de la creación, també en fa referència), llegir Steiner és una lliçó, en prenc nota...
Estem d'acord, Ariadna. Steiner és un intel·lectual com n'hi ha ben pocs. La manca d'especialització és una de les seves grans virtuts.
Publica un comentari a l'entrada