Who's there?: Desarquitecturar (I)

dimecres, 15 de juny del 2011

Desarquitecturar (I)

Enderrocar (mentalment) edificis. No crec que calgui justificar-ho.

Podríem començar per aquí:

16 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...: Desarquitecturar, sí que seria revolucionari, això...; 15 de juny del 2011, a les 21:43
GLÒRIA ha dit...: El primer no em molesta i, fins i tot, li trobo cer estil el que passa és que té poc espai exterior i sembla un vaixell al pati d'una casa. Però la Tour de l'eau o, si vols, La water tower, és com una maledicció que la línia del cel barceloní no es mereix. Qui vol un supositori gegantí en posa vertical o un falus lluminós? Sempre recordaré a Jean Nouvel a fi de no encarregar-li mai cap casa. Affreux!
Abraçades, David!; 15 de juny del 2011, a les 22:35
El missatger ha dit...: Bona nit, David.
L’arquitectura icònica em sembla un horror estètic amb excepcions i una presa de pèl sense excepcions. I el supositori compleix amb els dos requisits.
La teva entrada anterior m’ha obert la fam lectora de Vegeu: amor com feia temps que no em passava. A veure si puc colar-lo entre les meves ja molt atapeïdes lectures per aquests mesos. Sospito que sí.
Salut!; 15 de juny del 2011, a les 22:53
Àngel 'Soulbizarre' ha dit...: Delirant!

El buc insignia de la Plaça Catalunya, vist des d'aquesta perspectiva i amb el seu gris plom, exhibeix tota la seva colossal força destructiva.

La bala de canó termonuclear de l'altra fotografia em fa pensar que el capità del Corte Inglés l'ha descarregat de la bodega del vaixell per aminorar el pes del poderós destructor britànic.

Podria ser que les dues peces exhibides siguin part d'un mateix projecte arquitectònic tematitzat i disseminat per la ciutat.

Afegirem que en aquell aeroport dit Fòrum de les Cultures hi ha un edifici-auditori de clares reminicències aeroespacials que be pot anar de bracet amb les esmentades perles béliques.

Compte que encara falta la traca final, justament el dia que s'enlairi la Plaça de Braus de les Arenes S.A. amb tots els seus dispositius giratoris il·luminant la ciutat dels prodigis.; 16 de juny del 2011, a les 23:29
GEMMA ha dit...: Exemples de seus del capitalisme(1,2...) així fins acabar-se els números.; 17 de juny del 2011, a les 11:00
Clidice ha dit...: Doncs mira, no em puc estar de meravellar-me amb els edificis singulars. Al cap i a la fi igualment d'esperpèntica devia semblar una catedral gòtica. Fanàtica com sóc del creixement vertical, el creixement horitzontal és totalment insostenible, aquests edificis em fascinen. No només per l'estètica, que n'hi ha que si i n'hi ha que no, sinó per les solucions que aporten als nombrosos problemes que ens enfrontem els humans. Diuen que devem la majoria d'invents domèstics a la cursa per l'espai i, malauradament, a les guerres també. És gràcies a aquests edificis, a priori excèntrics, que l'arquitectura avança per solucionar problemes humans. Quan un arquitecte té temps i pressupost, i no li cal fer adossats per viure, pot permetre's el luxe d'investigar i de ben segur que tots hi acabem sortint guanyant. :)

Ei, i convenint que no és or tot el que lluu :); 17 de juny del 2011, a les 11:20
Lior ha dit...: Les capacitats -i discapacitats- de la ment humana són ben estranyes; Pensar que és més fàcil, molt més fàcil, enderrocar -literalment- qualsevol d'aquestes contruccions que un sol prejudici després d'haver-los generat i construït...; 18 de juny del 2011, a les 11:29
David ha dit...: M’he de conformar, Teresa, amb desarquitecturitzar mentalment. Totes les meves revolucions són, afortunadament, mentals i prou.

Què vols que et digui, Glòria... Trobo espantosos tots els edificis del Corte Inglés que conec i aquest, a sobre, forma part del conjunt espantós que envolta la Plaça Catalunya. El supositori té delicte, també. Affreux és poc. Més abraçades, Glòria!

Bona nit, Missatger.
Estem d’acord; la millor definició és «horror estètic i presa de pèl». Si li sumem «especulació», ja tenim el triangle complet.
M’alegro que t’hagi fet venir ganes de llegir Vegeu: amor. Sospito que et pot agradar.
Salut!

Més val prendre-s’ho amb bon humor, Àngel. La connexió que fas entre tots aquests edificis està molt ben trobada, però hi ha un petit detall que la invalida: implicaria una certa –encara que delirant, com molt bé dius- visió de conjunt de la ciutat, cosa que, des de Cerdà, ningú no sap què és.

La sèrie pot ser llarguíssima, com bé dius, Gemma. Lamentablement, la llista d’edificis que voldria enderrocar és quasi infinita.

Res en contra del creixement vertical, Clidice. Mentre no em tapin excessivament el cel, ja em sembla bé que hi hagi algun edifici més alt que els altres. El que passa és que un edifici pot ser singular per la seva lletjor i, és clar, preferiria que fos d’una altra manera.
Un cop vaig ser dins d’una d’aquestes cases i t’asseguro que, en lloc de solucionar problemes humans, en creava de nous. M’agradaria compartir el teu optimisme, però surto al carrer i no puc.

Tens tota la raó del món, Lior. Enderrocar prejudicis és encara més difícil que el fet que algun dia algú elimini aquests edificis de la nostra vista. Ara, jo continuo somiant-hi...; 18 de juny del 2011, a les 23:05
fnogues ha dit...: L'has clavat. I a mi el cas del Corte Inglés em sembla encara més greu.; 18 de juny del 2011, a les 23:39
David ha dit...: Amb el Corte Inglés reconec que no em baso només en la lletjor de l'edifici per triar-lo en primer lloc del rànquing. Hi ha molts altres motius que em fan venir ganes d'enderrocar-lo.; 19 de juny del 2011, a les 15:32
fnogues ha dit...: Naturalment. Més que no pas el resultat final de l'obra, el tema està, entre d'altres coses, en allò que la seva construcció va suposar. Ves a veure la finestreta de n'Elias Torres. Qui diu que el cinisme no existeix en arquitectura?; 23 de juny del 2011, a les 9:04
David ha dit...: És que no hi ha cap edifici que sigui només construcció i prou. Hi ha moltes coses més darrere de cada construcció. No acabo de descobrir res de nou, és clar, però hi ha qui voldria que no hi penséssim mai en això.
Trobo encertardíssim això que dius del cinisme que hi ha en l'arquitectura. I l'exemple que cites és definitiu. Salut!; 23 de juny del 2011, a les 20:23
Hasbarats ha dit...: Uf! Un somni secret: ser jutge i ordenar enderrocar tota mena d'aberracions arquitectòniques i urbanístiques (urbanes i rurals). Els edificis i els paisatges que han destruït per bastir aquests horrors. I a sobre el cabrit del Nouvel protestant perquè els edificis alts del voltant no deixen veure prou bé el seu consolador!
Per cert, David, he mirat aquest edifici on vas estar i m'he esgarrifat. Sembla un lloc propici per dur a qualsevol bona persona a cometre crims espantosos.; 27 de juny del 2011, a les 1:09
Anònim ha dit...: Enderrocar el Corte Inglés està en la meva imaginació des de sempre. Ni l'edifici ni el que representa m'encanten. Però hauria de ser espectacular i obert a tots els públics!; 27 de juny del 2011, a les 21:45
David ha dit...: Sí que és un somni, sí, Hasbarat. L'altra part del somni és tancar una temporadeta a la presó els culpables de tanta destrossa.
Tens raó amb el que dius dels edificis de Rotterdam. Un cop passada la sorpresa inicial, qualsevol amb dos dits de front s'adona que allò és inhabitable. (A banda que et vas fument cops de cap per tot arreu.); 27 de juny del 2011, a les 21:47
David ha dit...: Mira, veig que no sóc l'únic de tenir somnis com aquest, Trobadora. Jo fins i tot pagaria per poder veure l'enderrocament d'aquests edificis. Amb música i focs artificials al fons. Ai, ja m'emociono i tot.; 27 de juny del 2011, a les 21:52