dimecres, 22 de juny del 2011

Roba

Et treus, ens traiem, us traieu 
els abrics, les jaquetes, les americanes, les bruses
de llana, de llaneta, de llaneta i niló,
les faldilles, els pantalons, els mitjons, la roba interior,
i els deseu, els pengeu, els llanceu sobre
els respatllers de les cadires, els bastidors dels paravents;
de moment, diu el metge, no és res de seriós,
vesteixi's, si us plau, faci repòs, marxi a algun lloc,
prengui'n una en cas de res, abans de dormir, després de menjar
vingui'm a veure d'aquí a tres mesos, un any, any i mig;
ho veus, i tu que et pensaves, i nosaltres que temíem,
i vosaltres que suposàveu, i ell que sospitava;
és hora de lligar-se, de cordar-se, amb mans encara tremoloses,
els cordons de les sabates, les sivelles, les cremalleres, els gafets,
els cinturons, els botons, les corbates, els colls,
i treure de les mànigues, de les bosses, de les butxaques
el fulard rebregat, virolat, de ratlles, de quadres, de flors,
d'una utilitat tot d'una perllongada.

Wisława Szymborska
(traduït per J. M. de Sagarra)

17 comentaris:

Apanona ha dit...

Fantàstic fragment i fantàstica traducció!

Allau ha dit...

M'encanta Szymborska: és la diablessa de les llistes.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

La simetria de la roba, el cos i la roba. Formidable.

GLÒRIA ha dit...

Bellíssim poema i molt irònic. La traducció sona impecable.
Gràcies, David.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Ella, la poeta, és així: propera fins a l'ànima de les persones i de les coses. La traducció molt bona.

Quadern de mots ha dit...

Genial, boníssim, i com diuen per aquí admirable traducció.

El missatger ha dit...

Magnífic.
Veu narrativa líquida, per fer servir l’expressió de moda.

Lior ha dit...

L'hauré de continuar treballant, perquè ara mateix tinc algú al cap, tot llegint i rellegint aquest poema, que sense pensar, ni temer, ni sospitar, no es va poder tornar a lligar els cordons de les sabates, i la seva roba va perdre tota l'utilitat.

cos,roba (l'he trobat buscant més Szymborska)

Anònim ha dit...

Ritme i imatges molt suggeridors!

David ha dit...

Estem d’acord, Apanona. El més curiós és que tots coincidim que la traducció és molt bona i cap de nosaltres ―si no m’erro― no sap polonès. Suposo que sona tan bé en català que per això assumim que la traducció és bona.

Sí que en sap, de fer llistes, sí, Allau. A algú amb uns coneixements tan amplis com els seus, això de les llistes li deu sortir naturalment.

M’alegro que t’agradi, Àngel. L’estructura del poema és impecable.

Gràcies a tu, Glòria. Sí que té un punt d’ironia, sí. Una abraçada.

Aquesta és la seva gràcia: poder transmetre allò que tots hem sentit algun cop com si res. Salutacions, Teresa.

De poemes, en té de tan bons que podria posar-ne un cada dia al blog i no acabaria mai. I el més curiós és que li van donar un Premi Nobel. Salutacions, Quadern de mots.

Veig que estàs a la moda, Missatger. A mi, això dels líquids em sona als llibres d’en Bauman. Salut!

Jo també en tinc uns quants al cap Lior. Aquest poema prefereix centrar-se en la por i en l’alleugeriment posterior, que sense voler entrar en circumstàncies personals, fa poc que he experimentat i en les circumstàncies més angoixants perquè els botons que descordàvem eren d’un nadó.
La imatge és ben pertinent, gràcies, Lior i ànims!

Què fàcil que sembla un cop llegit, oi, Enric? I, en canvi, que difícil que és escriure un poema així.

marta (volar de nit) ha dit...

a mi també m'ha agradat el poema i m'han vingut ganes de perdre la por a cremalleres, gafets, botons i tot. Si que és difícil escriure coses així, que semblen senzilles però que obren mons sencers.

David ha dit...

La por augmenta quan les cremalleres i els botons són el preàmbul a l'anàlisi mèdica. Deu ser una de les sensacions més desagradables que hi ha: adonar-se de la vulnerabilitat que ens defineix i que provem de disfressar per fora i per dins. Salutacions, Marta!

Mr. Aris ha dit...

No el coneixia aquests escriptor, es molt bo aquest tros...

Hasbarats ha dit...

Remoure tantes emocions d'una forma tan planera és excepcional. Només ho pot fer algú amb tanta saviesa com Szymborska.
Et fa reviure experiències, pors, promeses de fer bondat. I t'anuncia que el fulard algun dia voltarà per armaris, paquets, contenidors, abocadors.

David ha dit...

M'alegra que t'agradi la poesia de Szymborska, Aris. Val molt la pena.

La quantitat de fulards que volten per magatzems de segona mà i que han estat testimoni d'escenes com la que descriu perfectament Szymborska. Salutacions, Hasbarat!

Anònim ha dit...

Quin despullar-se més senzill i agradable!

David ha dit...

Agradable, sobretot si les notícies són com les que reben els qui es despullen al poema. Salutacions, Trobadora!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA