dijous, 8 de març de 2012

Giorgio Pressburger

Giorgio Pressburger (1937) va néixer a Budapest. L’any 1956 va haver de marxar del seu país a causa de la invasió soviètica i va anar a parar a Itàlia. És en italià que ha escrit tota la seva obra: novel·les, guions televisius i cinematogràfics, traduccions, teatre, articles per diaris i revistes, relats... Pel que fa a la narrativa, va comptar amb la col·laboració del seu germà bessó Nicola, fins que aquest va morir, l’any 1985. Giorgio Pressburger és un intel·lectual de primer ordre i per això no és gens conegut al nostre país. 
D’entre les obres més recomanables de Pressburger hi ha L’elefante verde (novel·la breu, a mig camí entre Bashevis Singer i Joseph Roth) que narra les vicissituds de tres generacions d’una humil família jueva en el marc històric de l’Hongria del segle passat; l’extraordinari recull de relats aparentment independents Storie dell’Ottavo Distretto que l’acosten, formalment, a Danilo Kiš, a Borges (és així, o és que el llegeixo a tot arreu?), i fins i tot a la prosa lacònica i seca de Jiří Weil, i La legge degli spazi bianchi, cinc relats magnífics d’entre els quals destaca «Vera», una història corprenedora.
Part de l’obra de Giorgio Pressburger es pot trobar en anglès, francès, espanyol, alemany, hongarès, holandès i txec. A El funàmbul hi apareixerà (algun dia) l’article que, l’any 1997, va escriure a Corriere della Sera dedicat a la mort de Bohumil Hrabal. De moment ja està traduït

4 comentaris:

Enric H. March ha dit...

No coneixia Pressburguer. Prenc nota mental.

Pel que fa a trobar Borges arreu... Per començar, que quedi clar que Borges m'agrada molt. Potser, però (és un "però" retòric), no és degut a la seva escriptura que el reconeixes (reconeixem). Ha escrit tant dels altres, ha reelaborat tant la literatura que li agrada, que allò que diu es una barreja de la seva veu i mil veus.

És una idea dita així sense pensar-hi. Només una idea.

David ha dit...

Val molt la pena, Enric.
Doncs per ser una idea dita sense pensar, em sembla que és just el que em passa amb l'escriptor argentí. A través de la seva veu se'n senten tantes que el procés contrari és un fet, també.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Un autor que no coneixia, David. El buscaré. El teu blog és una caixa de sorpreses!

David ha dit...

Espero que t'agradi, Teresa. Gràcies.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA