dimecres, 8 d’agost de 2012

El somni impossible de María Negroni

María Negroni té seixanta-un anys i ho ha llegit tot, cosa que ja sabíem gràcies als seus assajos, poemes i proses diverses. L’any 2011, l’excel·lent editorial argentina Caja Negra Editora li va publicar Pequeño mundo ilustrado que és una declaració d’amor a la impossibilitat, a la bogeria, al deliri, a la poesia. Aquest llibre és un petit regal format per somnis, inventaris, teatres de titelles, col·leccions, llanternes màgiques, joguines, regnes ínfims, autòmats, catàlegs, obsessions, xarlatans, taxidermistes, jardins, cofres, nines, biblioteques... i , és clar, Lewis Carroll, Poe, Wilde, Borges, Cortázar, Benjamin, Goethe, Jules Verne, Schulz, Bioy Casares... Col·leccionar, catalogar, arxivar, memoritzar, escriure; tot com a intent per enfrontar-se al temps i per, encara que sembli tot el contrari, fer preguntes cada cop més interessants en lloc de donar respostes.
En un dels setanta-nou engranatges que mouen aquesta meravellosa, a moments inquietant, capseta de música, Negroni cita Giambattista Vico (1668-1744) que va descriure la poesia com a llenguatge d’infantesa. L'escriptora de Rosario precisa que cal tota una vida per arribar-hi, a aquest llenguatge. Nosaltres afegirem que ella en domina el vocabulari, la gramàtica i la sintaxi com ben pocs.

7 comentaris:

Lior ha dit...

Anem a pams i a poc a poc, a veure si aconsegueixo fer-me entendre sense la matusseria habitual.
La qüestió de les guies la dono per entesa (compartida o no, això és una altra cosa)
La dels llibres de viatges. Si diferencio entre singular i plural (matusseria meva), no és pel títol, sinó pel contingut, un és dels que es fixa o no es fixa en allò que passa dins seu.
Parlo de llibres de viatges d’un sol desplaçament (més matusseria), perquè no concebo el canvi de frontera com un canvi de viatge, com un viatge diferent; el canvi el fará, en tot cas, l’estat o la voluntat del viatger. Si és dels que es fixa en allò que passa dins seu, que és del que estem parlant, oi?
En aquest sentit, Els viatges de Marco Polo (La descripció del món - Llibre de les meravelles), l’Odissea i, aquest ben segur, El Danubi, són viatges d’algú amatent d’allò que passa dins seu. Atenció, però, a allò que pot passar dins nostre, i cito Magris;...la cavernosa solitud interior no garanteix pas més la veritat que la xerrameca mundana.

Prenc nota del llibre d’en Klima (noto una certa humitat ocular?); trobaràs aquesta Viena al llibre de de Waal. I també del de la Maria Negroni (més humitat?...).
No en tinguis cap mena de dubte; O jo tinc una masculinitat sensible o ella em te a mi, una de dues...

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Conec María Negroni, tinc dos llibres que ella mateixa em va regalar, ja fa una colla d'anys, quan va ser a Barcelona.
El seu món és ben particular...

Enric H. March ha dit...

M'has (m'ha) descrit un món que m'és molt estimat; molt! Aquesta tarda mateix li faré un cop d'ull al llibre.

Lior ha dit...

Puntualització:
M'he estat repassant els llibres d'Homer i Marco Polo, aparcats de fa massa temps, perquè no tenia clar si s'adeien al fragment que cites de Joseph Roth, tot i que no sé si Homer i Marco Polo entren en els paràmetres dels autors de llibres de viatges als quals fa referència Roth. Homer, tal com jo el veig, és més aviat impersonal, cosa que no n’afecta pas la qualitat en cap sentit.
La mirada interior de Marco Polo l'hem d'intuir més en el mirall que li és aquest món que descriu, ben sovint bocabadat, que prou feines te a mirant cap enfora; podria dir-ne bastant el mateix. Nousé, per dir-ho a la manera de la Miraculosa.
En diu alguna cosa Roth d’Homer i Marco Polo?
Perquè almenys el fragment que cites és de Roth, oi?

Allau ha dit...

Els referents amb els que has connectat Negroni (a més dels ecos d'un cocktail estimat) m'obligaran a ampliar-ne la informació.

David ha dit...

El fragment que cito és de Roth, sí, Lior. I ell no fa cap mena de referència ni a l’Odissea ni a Marco Polo. Jo tan sols citava aquests llibres com a exemples d’obres que, d’alguna manera, es podrien classificar (matusserament, també) com a llibres de viatges (d’interns, no gaire, tens raó). El de Magris sí que compleix els requisits de viatge alhora intern i extern.
Veig que de masculinitat en gastem una de similar, doncs. El llibre de Waal caurà aviat.

Sí que n’és de particular, Teresa. Jo no la conec però t’he de dir que, si més no, per correu electrònic és una dona molt amable.

Sí, Enric, coneixent els temes que apareixen sovint al teu blog (bé, a un dels teus blogs), crec que aquest llibre et pot interessar.

Certament són uns referents prou atractius com per a engrescar qualsevol persona amb un mínim de curiositat, oi, Allau? Espero que si te n’informes de primera mà, t’acabi captivant tant com a mi.

David ha dit...

Per cert, gran complement per aquest llibre de Negroni (o, més aviat, vicerversa): Carrer de direcció única de Walter Benjamin (no hi ha traducció al català però sí a unes quantes altres llengües).

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts with Thumbnails

GIRONA

GIRONA